miércoles, 29 de noviembre de 2017

VALENCIÀ DE ELIG. LLENGUA MATERNA. LLENGUA DE ES ANTEPASSATS ILICITANS

 



La llengua Valenciana de Elig es la "llengua materna" de es ilicitans que durant sigles la han utilisat de manera primordial y quotidiana.
Se trata de un Valencià en caracteristiques propies y deferenciàes respecte a atres Valencians parlats en atres puestos de la Comunitat Valenciana.
Estes diferencies y senyes particulars han aplegat a ser interpretàes per algunes persones com malformacions del "correcte" Valencià; algo que ha donat peu a desafortunàes expresions del tipo: "en Elig se parla "mal" el Valencià" o paregúes.
Si be hay casos en es que axó podria ser cert, degut al fort proces de sustitució y corrupció llingüistica que està patint el Valencià autocton de Elig en es ultims decades, no es menos cert que en moltes ocasions lo que realment se està apuntant com "mal parlat" son senyes propies de la particular manera de parlar ilicitana, que son el resultat de una evolució llingüistica centenaria y que tenen una llarga tradició escrita o parlà en Elig.
Ademes, hay moltes senyes que manté el Valencià de Elig que son formes tradicionals y antigües del parlar valencià, es quals se han perdut en atres puestos de la Comunidat Valenciana.

Per desgracia, no tot el mon "ilustrat" compartix la matexa sensibilitat y criteri. Desde fa uns anys estem veent com desde diferents administracions y institucions culturals y educatives valencianes traten de imposar a la llengua Valenciana una norma unificaora artificiosa de caracter catalanista, que no se correspon en la pluralitat llingüistica valenciana y que obeíx mes a motius purament politics que a la realitat llingüistica de la societat valenciana.
Diéntlo de un atra manera: pretenen que la gent "parle" ajustantse a unes normes catalanistes, que no tenen res que vore en la manera de parlar propia valenciana, en conte de desarrollar unes normes que se ajusten a la manera natural y tradicional de parlar de es valencians.
Evidentement, si "mestres" y "professors" mos diuen a es "no ilustrats", una volta y un atra, que estem parlant "mal" el Valencià y que tenim que apendre el Valencià "cult" y "correcte", hay moltes probabilitats de que desarrollem un sentiment de culpa y inferioritat davant del suposat "analfabetisme parlat" de mosatros y que presionats per el insistent y repetitiu mensaje de conseguir exa teorica "purea" del idioma, acabem abandonant la llengua materna de mosatros a favor de una atra forastera.
Dita sustitució llingüistica anti-natura podria ilustràse dient que seria com si a algú se li diguera que te que canviar a sa mare per una dona forastera y desconegúa que mai li ha cuidat y que mai se ha preocupat de ell.

Per tant, en conte de avergonyímos per parlar el particular Valencià de Elig y sustituir es seues formes autoctones per atres estranyes o forasteres, hauríem de sentímos orgullosos de tindre, usar y potenciar una llengua Valenciana en senyes propies y particulars que son la essencia intima de la identitat de es ilicitans.




"Perill de desaparició del Valencià de Elig".
El Valencià de Elig, variant de la llengua valenciana usà per es ilicitans al menos desde la Edat Mija y que ha aplegat a la actualitat, se troba en estos moments en una situació de molta precarietat y gran perill de desaparició.
Son diferents es factors que afecten negativament al manteniment y pervivencia de la llengua valenciana de Elig. Principalment se podrien concretar en dos: la colonisació que desde antiu està fent el idioma castellà y , mes recentment, la sustitució de formes llingüistiques propies valencianes per atres catalanes que son estranyes al Valencià.
1) La colonisació del idioma castellà.
La expansió y colonisació del castellà sobre la llengua ilicitana (igual que sobre es demes llengües minoritaries de Espanya), es un fet historic, ben conegut, pero no per axó menos perjudicial y present.
Encara no fa molt de temps que Elig era una ciutat, per no dir "poble", en un numero de habitants reduit, la majoria de ells de families ilicitanes "de tota la vida", que utilisaven el Valencià com a llengua primordial y quotidiana.
No va ser hasta es anys 60-70 del sigle XX quan Elig començà a crexer demograficament a un ritme vertiginos producte de la inmigració de espanyols de llocs castellà-parlants que venien a la ciutat buscant un puesto de treball dins de la industria sabatera que se estava desarrollant en Elig.
Com a conseqüencia de este "implant" de població castellà-parlant, fet en un espai molt breu de temps y en cantitats molt altes (en comparació al numero de habitants naturals de Elig), se propicià el canvi del habit llingüistic tradicional ilicità, o siga, de parlar habitualment en Valencià, se passà a fé-ho en castellà.
Se hauria de dir que a tot axó va contribuir, y encara continua fent-ho en gran manera, la actitut discriminaóra, inconscient o no, de molts de estos castellà-parlants de cara al idioma propi de es ilicitans. La falta de sensibilitat de cara a la llengua parlà per es ilicitans per part de estos forasters se ha vist moltes voltes manifesta en frases dirigíes a es valencià-parlants del estil: "¡ Habla en cristiano !", lo que demostra el grau de intolerancia que algunes de estes persones tenen per la cultura y senyes de identitat diferenciàes de la societat ilicitana.
Poc a poc, tot este tipo de frases, carregàes de mensages subliminals despectius a la llengua de mosatros, han desarrollat en es ilicitans una molt baxa autoestima de cara a la seua llengua materna Valenciana, induíntmos a vórela com una llengua de categoria inferior a la castellana o de "paletos" y provocant en mosatros inclus la vergonya de fer us de ella.
2) La sustitució del Valencià a favor del català.
Part de la problematica en el castellà, anteriorment cità, va tindre com a causa la falta de un marc politic que afavoríra el us, protecció y foment de la llengua valenciana.
El anterior regim politic no reconexia oficialment atra llengua mes que la castellana, per lo que el proces educatiu, cultural y administratiu sempre se fea forçosament en castellà. Astó donaba peu a una concepció "monollingüista" del estat espanyol per part de es castellà-parlants "unicistes". Es quals sempre se havien caracterisat per no tindre moltes ganes de reconextre y aceptar una atra cosa que no fora una Espanya en la que se parlàra unica y exclusivament en castellà.
En el canvi de regim politic la llengua Valenciana pasà a ser reconeguda com a llengua oficial de la Comunitat Valenciana y , en teoria, se va posar en marcha el proces de recuperació del Valencià.
No obstant, decisions institucionals desafortunàes, a on obscurs interesos politics han privat mes que la propia realitat llingüistica valenciana, han fet que, lo que haguera pogut ser una oportunitat pa arreglar la situació de precarietat de la llengua Valenciana, se haiga convertit en un solapat intent de introducció del idioma català en es terres y llengua de es valencians. Algo que, en conte de ser positiu, "contaminaria" y desnaturalisaria el parlar de es valencians y podria posar el punt y final a la verdadera Llengua Valenciana.

Si som realistes vorem que el castellà mos ha colonisat a lo llarc de es sigles y no mos ha fet pedre la llengua valenciana. En tot cas el resultat ha segut que es valencians havem aplegat a ser bilingües, cosa que inclus mos pot ser de profit, ya que se trata de una riquea cultural que no tot el mon posseix. y si be el Valencià esta desprestigiat de cara al castellà y possiblement "contaminat" per éste, conseguir lo contrari y recuperar la seua "purea" no hauria de ser una empresa excessivament complicada savent potenciar es valors propis y verdaders del poble valencià.
En canvi, la introducció del català en la llengua valenciana pot resultar a la curta molt mes perniciosa y nefasta pal Valencià que la ocasionà per el castellà en tots es sigles que porta influenciànmos.

Degut al relatiu paregut llingüistic que presenta el idioma català en el Valencià, cosa que se dona en menor grau entre el castellà y el Valencià, una persona valenciana al que el sistema educatiu la haiga "instruit" en base al unitarisme llingüistic catalanista, o siga, introduint paraules y expressions catalanes forasteres, no sabrà diferenciar en claritat si paraules o frases que utilisa son verdaderament valencianes o si pertenexen a un català foraster implantat en el seu llenguaje despres de hores y hores de adoctrinament escolar.
El resultat final podria ser que la gent no parlàra ni Valencià, ni català, sino una mescla artificiosa de es dos llengues que, evidentment, no seria el Valencia verdader de mosatros.

Aclarínt-ho una volta mes, mentras que el contacte del castellà en el Valencià produix bilingüisme, el contacte del català en el Valencià lo que produix es un hibrit que no es ni una llengua ni atra y que acabaria desnaturalisant y destruint el verdader Valencià.
CONCLUSIÓ
Tenint en conte el greu perill de desaparexer que patix la llengua Valenciana, nomes cap pendre consciencia de que el seu us en el major numero de situacions possibles y la seua transmissió a es generacions mes jovens (pa que de la matexa manera la continuen utilisant y estenent), son aspectes primordials si desigem que la particular manera de parlar ilicitana no acabe sent una reliquia de la historia.
Per axó, també es precis que mos sintam orgullosos de esta particular llengua Valenciana que tenim y no dexàmos influir, ni per aquells que pretenen imposàmos un castellà arrogant y excloent, ni per es que en ares de una falsa "purea" pretenen clavàmos formes de parlar catalanes estranyes a la tradició y historia llingüistica ilicitana.








"Consells pa protegir y potenciar el Valencià de Elig".

Una llengua desaparex quan la gent dexa de parlàla.
En el cas de mosatros se han dit un parell de raons principals que afecten negativament al Valencià de Elig.
La primera es el proces de sustitució del Valencià per el castellà que se està fent, principalment per la presió social que se deriva del gran numero de inmigrants castellà-parlants que han vengut a viure a Elig, en comparació a la minoria de Valencià-parlants autoctons de Elig.
La segona es la desnaturalisació que el Valencià ve patint per part de alguns sectors del sistema educatiu, que fomenten el estudi de un Valencià catalanisat que no se correspon en el parlar natural y tradicional de es valencians.

Si la gent valencià-parlant de Elig no parla a es seus fills desde menuets en el Valencià de aquí (pa que hu aprenguen de manera natural y sense esforç), entonces estarem "trencant la caena" o continuitat del parlar ilicità en tota la descendencia siguient; es quals se ensenyaràn a parlar nomes en castellà, perdent pa sempre la seua llengua materna, llegat historic y essencia intima de es raïls ilicitanes.
No servirà de res que mes tart aprenguen un Valencià catalanisat en la escola, perque axó, en conte de servir pa recuperar la verdadera llengua valenciana, lo unic que faría sería acabar de rematar el autentic Valencià de aquí al sustituílo per una llengua estranya y forastera, diferent a la que sempre havem parlat la gent de Elig.

Per tant es precis afrontar el problema de precarietat en el que se troba el Valencià de Elig y de manera conscient y decidía aplicar una serie de pautes que afavorixquen la pervivencia de la llengua de tots mosatros. Encara que fent axó puguerem resultar chocants pa alguns y que mes que paraules de anim pot ser que trovàrem burla y incomprensió inclus en persones proximes a mosatros.
Sugerencies pa evitar la desaparició del Valencià:
1) El Valencià es una llengua en es matexos valors que qualquier atra.
Tenim que dexar de pensar que el Valencià es una llengua "inferior" o de menor categoria que atres (incluint aquí tant al castellà, al català o al inglés). Ninguna llengua es millor, ni pijor que atra. Normalment este tipo de valoracions despectives venen per part de una cultura colonisadora que vol imposar la seua llengua y costums a un atra cultura que està dominà per la primera.
2) Abandonar el prejui de que el Valencià de Elig es un Valencià mal parlat.
Es facil vore com algunes paraules, expresions o formes de parlar que utilisem es ilicitans son diferents a atres que mos volen imposar com a "verdaderes" valencianes. En general, estes formes particulars ilicitanes llunt de ser elements "impurs" de la llengua, son el resultat de una evolució particular de la llengua valenciana en Elig, diferent a la que ésta ha patit en atres puestos de la Comunitat Valenciana.

No resulta gens estrany que el Valencià de Elig faça servir paraules aragoneses o castellanes, ya que algunes de estes (no totes), es portaren es poblaors aragonesos, navarros o castellans que vingueren a Elig en la Edat Mija y de es quals molts ilicitans també son descendents. La idea de que les terres valencianes foren repoblàes nomes per catalans es un mite y falsetat historica estesa hui en dia per aquells que volen catalanisàmos.
3) No tindre vergonya de parlar en Valencià en llocs publics o en gent desconegúa.
Es molt possible que persones en es que tingam que començar una conversació sapien parlar també en Valencià (encara que mosatros no hu sapiam). Si comencem la conversació en Valencià obrirem la possibilitat a que esta se faça en llengua valenciana y no pedrem res ya que sempre tindrem la opció de utilisar el castellà en el cas de que el interlocutor no se expresse en Valencià.
4) Començar poc a poc, en frases curtes y escoltant mes que parlant.
En es casos en es que no se tinga ningun habit de parlar en Valencià, sempre se pot comensar dient frases curtes, de manera informal, inclus en conversacions a on el idioma predominant siga el castellà. Poc a poc y segons se guanye confiança y es coneguts se vagen habituant a esta nova actitut llingüistica per part de mosatros, se podrà anar incrementant el us de la llengua valenciana en aquells que mos puguen correspondre.
De igual manera es molt aconsellable intentar mantindre conversacions en el Valencià de Elig en gent que sapiam fa us de ell habitualment; escoltant mes que parlant en cas de que no tingam molta soltura per parlàlo. Tambe es aconsellable intentar "descobrir", apendre y utilisar aquelles paraules o expresions ilicitanes mes "genuines" que puguen estar sent desplaçàes per "castellanismes" de us recent.

Molts de es que parlen en castellà son de families valencià-parlants "de tota la vida" a es que, per desgracia, se es ha parlat desde menuts en castellà. Es molt recomanable cambiàse uno matex el habit llingüistic y començar a parlar en Valencià en tots aquells familiars (tios, cosins, etc...) que se expresen en este idioma. Al principi pot ser que done un poquet de vergonya y que haiga una mica de confusió per part de tots. Pero en un parell de ocasions o tres que se parle en ells en Valencià la cosa cambiarà y dexarà de ser chocant y rara.
Haurà qui mos pregunte a qué ve este canvi de actitud. Contestar que hui en dia parlar en Valencià es bo pa trobar un puesto de treball es una manera rapida de ixir al pas sense donar moltes explicacions a gent que pot ser no entenguen atre tipo de raons mes personals.
5) No parlar en castellà si se pot parlar en Valencià.
En conversacions a on se mesclen valencià-parlants en atres que nomes parlen en castellà, pero que entenguen el Valencià, es positiu continuar parlant en Valencià en aquells que també hu parlen, cambiant nomes a castellà quan tingam que dirigimos a aquells que nomes parlen en castellà.
Es desijable evitar que tota la conversació derive al castellà y siga monopolisà per este idioma.
6) Indicar a es fills lo que es Valencià de Elig y lo que no hu es.
Es molt important indicar a es fills quines paraules o expresions no son del Valencià de Elig y hu son del català o del Valencià catalanisat que alguns sectors educatius promouen.
Es aconsellable animàlos a que no facen uso de exes "catalanisacions" en el seu parlar cotidià, lo que afavorirà la pervivencia del particular y verdader parlar ilicità.
7) Parlar a es fills sempre en Valencià.
Hay que concienciàse de que se te que parlar a es fills en Valencià desde el mateix dia del seu naximent. Se ha demostrat que en es primers mesos de vida de es chiquets, estos aprenen a reconextre la sonoritat particular del idioma en el que se es parla (fonemes), al matex temps que desarrollen també es estructures mentals necessaries pa apendre de manera facil y fluida el idioma en questió.

Se pot donar el cas de que en el matrimoni nomes uno de ells tinga soltura o coneximents pa parlar en Valencià. En exe cas hauria de plantejàse la opció, mes comú de lo que se pensa, de parlàle uno en Valencià y el atre en castellà. Es possible que haiga gent que mos diga que el chiquet se farà un embolic, pero axo no es vitat, ya que la experiencia ha demostrat que en estos casos es chiquets aprenen es dos idiomes en tota naturalitat, sabent quino es uno y quino es atre.

Possiblement parlar a es fills en Valencià y inculcar en ells esta matexa idea pa que hu facen en es seus fills, es el assunt principal y mes important pa conseguir que el Valencià de Elig se mantinga víu, passant de una generació a la siguient; algo que ha segut axina a lo llarc de es sigles, gracies al us de la llengua valenciana que van fer tots es antepassats ilicitans.
 


Pa acabar, tornar a dir una volta mes que, nomes PARLANT en el Valencià de Elig y usàntlo en tots es puestos podrem evitar que desaparega. Transmitílo oralment a es generacions siguients pa que éstes facen lo matex, es lo mes important.
Escriure Valencià bax una normativa correcta es desijable, pero escriúrelo sense parlàlo faria que el Valencià aplegara a ser una "llengua morta" com el llatí.
Per tant, PARLAR VALENCIÀ DE ELIG es la millor manera de mantindre viva la llengua materna ilicitana.



"El conflicte llingüistic del Valencià. El desacord normatiu".
En el nom de "Batalla de Valencia" se ha batejat al conflicte que ve enfrontant, en es ultims anys, a dos concepcions radicalment diferents de entendre el orige y caracter de la llengua Valenciana (entre atres assunts). Polemica que dificulta la elaboració de una normativa ortogràfica, gramatical, oral, etc...pa la llengua Valenciana en la que puguen identificàse tots es valencians de manera general y ampla.

Per una part estan es que defenen que el "Valencià" es una llengua independent y separà de qualquier atra; producte de la evolució propia y particular, a lo llarc de es sigles, del llatí vulgar parlat per es hispanorromans que van quear en es terres valencianes conquistàes per es moros.
Evolució a la que se hauria de anyaír també, la influencia que dit romaç valencià tingué de es diferents llengües romanç que parlaven es repoblaors que vingueren quan la reconquista cristiana a es terres valencianes. Aqui hauria de díse que molts de es cristians que aplegaren com repoblaors, no eren sino hispanorromans valencians que anys arrere havien fugit a terres del nort o noroest peninsular y que, per tant, parlaven la matexa llengua que es hispanorromans que se havien queat en terres valencianes de moros.

En la banda contraria se troben aquells que consideren al "Valencià" com una variant del català, introduía totalment per repoblaors catalans que vingueren a terres valencianes en el temps de reconquista. Ya que segons es seus defensors, en exe temps no'n havien hispanorromans valencians que parlaren romanç valencià y perque, segons ells, la gran majoria, per no dir la totalitat de repoblaors que vingueren a Valencia eren catalans.
Esta corrent de opinió afirma que la llengua Valenciana no hauria de quirdàse axina, sino que el seu nom de vitat seria el de "català". De la matexa manera, volen impondre al Valencià es regles ortografiques y gramaticals del català, ademes del seu lexic, paraules, expresions, etc..., en perjui de es que son verdaderament valencianes.

Dins de esta ultima opció se troben algunes institucions catalanes que comulguen en la teoria de que la llengua Valenciana es una variant del català y per tant: "català". En este sentit donen soport de tot tipo a aquells que defenen estes idees, ademes de fer servir es seues influencies politiques dins del govern del estat espanyol pa procurar que no prospere ninguna iniciativa del govern autonomic valencià que fomente la identitat propia y diferencià de la llengua Valenciana, el us exclusiu de es formes valencianes genuines y la defensa del nom "Valencià" com a unica denominació possible pa la llengua de es valencians. En total, de totes aquelles senyes que la separen y fan ben diferent de la llengua catalana.

Un aspecte que té connotacions negatives pal futur y pervivencia de la verdadera Llengua Valenciana es la oficialisació per part de la A.V.L. (Academia Valenciana de la Llengua) de una normativa ortografica catalanisaora que es un calc de la realisà pa la llengua catalana per l'I.E.C. (Institut d'Estudis Catalans) (y que no son les "Normes de Castelló de 1932"). (Punchar aquí pa llegir el articul: "La A.V.L. oficializa ilícitamente una normativa ortográfica catalanizadora (distinta a las Normes de Castelló)").

A dia de escriure estes llinies, tant "Lo Rat Penat", com la "Real Academia de Cultura Valenciana" (R.A.C.V.), se troben fora de la normativa ortografica que oficialisa la A.V.L., defenent la normativa ortografica replegà en es "Normes d'El Puig" per considerar que se ajusta mijor a la realitat llingüistica valenciana.

En relació al controvertit assunt del nom de la llengua, es interesant saber que la denominació de "Valencià" ya aparex documentà molts sigles arrere, tal y com de ell van dexar proba alguns de es mes ilustres y ilustrats autors valencians ("Sigle de Or"), mostra inequivoca de la identitat y personalitat propia y diferencià que desde antiu ya contaba el Valencià respecte a atres llengues de la peninsula.
Esta realitat se replega tant en la actual Constitució Espanyola, com en el Estatut de Autonomia Valencià, a on se usa el nom "Valencià", junt al de "castellà", pa dirigíse a es dos llengues oficials que te la Comunitat Valenciana. (En ningun cas aparex el nom "català", cosa que si replega tant el estatut de Catalunya, com el de es Balears).

Si be en un principi la A.V.L. se manifestava de manera clara y precisa en es seus comunicats respecte a la denominació de "Valencià" com a nom unic de la llengua de es valencians, a partir de es declaracions que aparegueren en el manifest de esta institució del 19-9-2003, es coses han dexat de estar tan clares y , per mig de la ambigüetat, se ha obert la porta a atres "noms possibles" pa la llengua Valenciana (favorint a aquells que volen posali de manera oficial el nom de "català").

- Declaració de la A.V.L. respecte al nom de la llengua Valenciana:

"DECLARACIÓ INSTITUCIONAL DE L’ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA SOBRE EL NOM I ENTITAT DEL VALENCIÀ I SOBRE LA NORMATIVA OFICIAL VIGENT.

El Ple de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, en la sessió celebrada el dia 19 de desembre del 2003, ha adoptat l’acord següent:
...
PEL QUE FA EL NOM:
a) «El nostre Estatut d’Autonomia denomina "valencià" a la llengua pròpia dels valencians, i per tant este terme ha de ser utilitzat en el marc institucional, SENSE QUE TINGA CARÀCTER EXCLOENT.»
...".

Ans de la anterior declaració, totes es manifestacions de la A.V.L. de cara al nom de la llengua havien segut inequivocament "Valencià", "llengua Valenciana", o semblants. La incorporació de esta declaració ambigua y "oberta" respecte al nom de la llengua Valenciana dexa la porta sense tancar a es postulats procatalanistes; cosa que no fa sino dexar en evidencia que encara continua latent per part de alguns el anim de identificar la llengua Valenciana en la catalana. Perque sino no haguera hagut ninguna necessitat de canviar res de lo que ya teniem legislat, que dexaba ben clar quino era, y es, el nom de la llengua de tots es valencians.

La unificació baix normatives y estandars catalanisadors lo que faria seria desnaturalisar y despersonalisar la llengua Valenciana de tots mosatros, en la finalitat de obtindre una llengua catalana de major pes politic y geografic que puguera afavorir en un futur es pretensions politiques de aquells que defenen uns inventats "Països catalans", en es quals en tota desvergonya han clavat es terres valencianes, que per lo que se veu, gent forastera que no es Valenciana es tenen com si foren seues.


"Sacant a la llum la manipulació pancatalanista".
A continuació se presenten uns texts que traten de donar a conextre y denunciar la manipulació que estan fent catalanistes y pancatalanistes en tots aquells aspectes que conformen la identitat propia y diferencià del poble Valencià (idioma, historia, cultura, politica, etc...).

Manipulació que no te una atra finalitat mes que la de, per mig de la mentira, enganyar a la opinió publica pa que crega que Valencià y català son una matexa cosa, i intentar clavar y subyugar al poble Valencià dintre de uns ficticis i inventats "països catalans" (hui "Eurorregió"), que mai han existit y de es que, obviament, el historic "Reine de Valencia" mai ha segut part.



No hay comentarios: