Autor: Desconegut
Extraído de Internet
Los "castells" provienen del "Ball de
Valencians", un baile que formaba parte de las costumbres populares de las
fiestas mayores del Reino de Valencia.
El baile contiene una serie de cuadros de danza que se acompañan con la música de la gralla. Este baile terminaba con la construcción de una pequeña torre humana que se elevaba tres o cuatro pisos.
La rivalidad entre los grupos de "Ball de Valencians" para ver cuál de ellas hacía la torre más grande, llegó al extremo de que, lo que en un principio era la culminación del baile, fue cogiendo importancia hasta el punto en el que se acabó separando la torre del resto del baile.
La separación se hizo gradualmente y por eso no se puede fechar con exactitud cuándo los bailadores quisieron elevar torres exclusivamente. El momento culminante de la separación se dio en el último cuarto del s.XVIII.
Durante la primera mitad del s.XIX se anunciaban los "castellers" en los programas de las fiestas mayores con el nombre de "ball de valencians"; a partir de la segunda mitad de siglo se empezó a extender el nombre "valencians vulgo Chiquets de Valls" en la zona del Penedès.
La presencia de la música de la gralla que acompañaba al "Ball de Valencians", se ha mantenido después de la separación acompañando, también a los "castellers".
Lo escomençament dels castellers fue possible a partir d'uns grups de dansa en lo Regne de Valéncia, coneguts com "balls de Valencians", els quals actuaven en festivitats populars i eren acompanyats per música de gralla. Estes danses van evolucionar al llarg dels anys i van ser l'origen dels moderns " Castells".
Els castells es podrien definir com a exhibicions de torres humanes, que han arrelat de forma gradual en la cultura popular de l'antiga Corona d´Aragó. Fer un castell és un esforç d'equip, i una frase que descriu perfectament les qualitats d'un bon casteller es resumixen en quatre paraules: " Força, equilibri, valor i cap"
És a dir , esta activitat representa algo on cada un posa una part del seu esforç, i és una alegria compartida conseguir fer bones construccions. " Castells" ab set o huit nivells ja van ser fets en el escomençament del segle XIX. Els més importants grups van estar en Valls i Tarragona. Entre 1851 i 1853 es pot dir va ser la primera època dourada d'esta activitat, perquè els " Chiquets de Valls " van realitzar castells de nou.
Parts d'un castell
Hi ha diferents funcions de les persones que intervenen en la construcció d'un castell i a causa d'això hi ha un vocabulari especific. Per eixemple:
"Acotaor" : És lo nom del chiquet o chiqueta que es coloca en l'últim nivell , sobre el qual passa l'ensaneta quan corona lo castell.
" Ensaneta" : És lo chiquet o chiqueta que es puja a l'acotaor en la part alta de castell i que alça la seua mà per a indicar que lo castell esta fet o carregat.
"Baix" : És la persona que es coloca en lo primer nivell i que suporta el pes de tots sobre les seues esquenes . Per a ajudar-li, diferents persones ho apuntalen o aguanten ab les seues mans a les persones colocades en lo segon nivell.
" Soca" : Esta situada en la part més interna de la pinya on els diferents elements que la integren exercixen una tasca molt concreta.
"Pinya" . E s lo nom genèric de les
persones que ajuden al davall, i de les que donen estabilitat al primer i segon
nivell del castell.
"Forro" : És com la pinya però les persones estan colocades en lo segon nivell sobre la pinya, podent recolzar així al tercer nivell.
"Cap de gorguer " : És la persona que coordina les pràctiques i que dóna les ordenes del començament del castell. Ha de comprovar que lo castell esta bé abans de muntar els nivells superiors.
Com a eixemple d'un castell un " tres de set" té 4 nivells ab 3 persones cada un, lo nivell 5 esta format pels " dossos" lo nivell 6 pel "acotaor" i lo nivell 7 pel "ensaneta", lo qual al carregar lo castell alça la seua mà i comença a desmuntar-se lo castell ordenadament. La gent jove estan usualment en els nivells superiors. Hi ha una tècnica bàsica de pujar i colocar-se una persona sobre un atra. Cada un té les seues habilitats i pot trobar la millor manera de pujar. Quan una persona puja ha de fer lo mínim moviment possible sobre els seus companyers.
S'ajuden de la faixa ,que a l'emportar-se al voltant de la cintura protegix l'esquena i servix de punt de suport.
Per a pujar un casteller usualment coloca les seues mans sobre els muscles d'un companyer i coloca el peu dret en la part interna de la cama dreta del seu companyer, i ab la força dels seus braços coloca lo seu peu esquerre sobre la faixa i ab un atre esforç i l'ajuda dels atres castellers que estan pujant al mateix temps poden colocar els seus peus sobre els muscles dels seus companyers. Quan un nivell s'ha muntat els castellers s'agafen els seus braços i comença la construcció del següent nivell.
No hay comentarios:
Publicar un comentario