Josep
Guillen i Milla
El titul d’est articul be a conte del
resultat de les eleccion celebraes el passat dia 25 d’este mes, a on els vots
s’han repartit entre tres partits de ideologia centraliste, confirmant-se la
partitocracia en la que està sumida la Comunitat Valenciana des de les
anteriors eleccions de l’any 1.999.
El que el PP haja repetit la seua
majoria absoluta en l’Ajuntament i en les Corts Valencianes, que el PSOE haja
segut la segon força politica mes votà, que EU-Entesa tambe haja superat el 5%,
i, per atra banda l’afonament d’UV -caiguent mes fondo encara que en les
ultimes eleccions de 1.999-, mos te que fer reflexionar hasda a on camina el futur cultural dels valencians
Llogicament est articul no vol ser una
critica contra aquells que han fet possible la renovacio de la majoria absoluta
dels partits d’ambit nacional. Cadascu pot votar lo que la seua consciencia li
dicte, pero si que vullc fer aplegar
estes reflexions ad aquells que estan
fent possible el genocidi cultural del
Regne de Valencia.
No cal dir que han trascurrit suficients
eleccions, des de la restauracio de la democracia en Espanya, per a que tingam
un criteri politic que mos fasa vore quins son els beneficis obtinguts al
donar-li el vot a una opcio politica u atra pero, a banda de lo “bonica que
està Valencia” de “mira que els dels PP. estan fent coses per Valencia” i atres
perles per l’estil, n’hi ha que pensar
tambe en tot lo que de roïn el partit majoritari ha fet i esta fent en contra
de les nostres senyes d’identitat, especialment en el genocidi de la Llengua Valenciana.
Pareix que els valencians que han optat per
esta opcio no han volgut o no han considerat convenient pensar en tota la
catalanisacio que el PP està fent en la Comunitat Valenciana. En l’incumpliment
de les seues promeses electorals de l’any 1.999, quan portaven en lo seu
programa la defensa de les senyes d’identidad dels valencians i, a ultrança, la
de la Llengua Valenciana, promulgant unes normes netament valencianes per a la
seua normativisacio promeses que, disfrassaes de valencianisme, amaguen la
forta catalanisacio que estem patint.
Si despres
de reflexionar una miqueta, a soles una miqueta de temps, sobre el
perque el PP no ha retirat de les escoles l’obligacio de l’ensenyança del
català als nostres fills i nets, sino que, ademes, ha tingut la provocacio
politica de crear l’Academia Valenciana de la Llengua, en connivencia en el PSOE, -regida per vintiun academics de
clara tendencia catalanista-, per a dir-mos als valencians de quina forma tenim
que parlar i escriure la nostra llengua valenciana, partint de les Normes del
32 o de Castello, quan tots sabem o debem saber que les dites normes son les
que ha beneit l’Institut d’Estudis Catalans, en qui la dita Academia mantè
contactes freqüents per mig de les seues juntes de govern.
Si despres de tindre en conte esta traïcio al
Poble Valencià, el valencians que han donat la majoria absoluta al PP i han
votat al PSOE i EU-Entesa, majoria per cert molt important en comparacio als
vots obtinguts per l’unic partit que defen els arraïls del Poble Valencià, es
pot entendre que la Comunitat Valenciana vol ser dominà pel catalanisme i
convertir-se en un poble sumis,
agenollat, despersonalisat, vassall, rendit, obedient, docil, manejable,
disciplinat, reverent, en definitiva esclau d’uns interessos politics que mai
ixen a la llum pero que subsistixen en els
programes no publicats dels partits politics d’estricta obediencia
centralista.
Per aixo, si part majoritaria dels valencians
continuen subsumits en l’encantament que el PP dia a dia bombardeja des dels
seus mijos de comunicacio i del seu interes per
desviar l’atencio de la seua meta de catalanisacio de la nostra
Comunitat, presumint d’un valencianisme fals, hauran abandonat la lluita pels
nostres drets com a poble diferent i diferenciat i no tindran excusa alguna
quan els seus descendents reconeguen que hi hagueren valencians que no saberen
preservar per al futur l’identitat, l’historia i la cultura del Poble Valencià.
Per aixo: SI SON COM SON..... MAI SEREM.
Valencia, Cap i Casal, 26 de maig del 2.003
No hay comentarios:
Publicar un comentario