Autor: Ferrer.
24-2-2005.
En principi la missio dels empresaris no es atra que obtindre ingressos (per a que sa empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents impostos i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la mes beneficiosa de cara al conjunt de la societat es la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social es dispondre d’ un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’ obligacio de fer res mes. Donar de menjar a mils de families no es poca cosa. Es algo impagable, mes be.
Ara be, si no tenen l’ obligacio llegal si que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que son persones de recursos, poden donar-li treball a dones maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’ igual modo, els ciutadans d’ a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Mon o donant sanc.
M’ ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’ editen llibres en Normes d’ El Puig, s’ organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’ independencia de l’ idioma. Es trist vore que els politics valencians, que son els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.
Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.
I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la ma de que l’ economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’ inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, l’ AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’ acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.
24-2-2005.
En principi la missio dels empresaris no es atra que obtindre ingressos (per a que sa empresa siga rendible), la de crear puestos de treball, pagar els corresponents impostos i complir en la llei. Fins ahi tot correcte i normal. De totes estes funcions possiblement la mes beneficiosa de cara al conjunt de la societat es la de crear puestos de treball (en tant que la millor politica social es dispondre d’ un bon treball). Els empresaris en principi no tenen l’ obligacio de fer res mes. Donar de menjar a mils de families no es poca cosa. Es algo impagable, mes be.
Ara be, si no tenen l’ obligacio llegal si que tenen una obligacio moral de contribuir en una part dels seus molts ingressos al benestar de la societat en la qual tenen instalat el seu negoci. Cada empresari en la mida de les seues possibilitats. Ells, que son persones de recursos, poden donar-li treball a dones maltractades, crear una fundacio destinada a obres de caritat o invertir en cultura. D’ igual modo, els ciutadans d’ a peu tambe deuen contribuir fins a on arribe la bojaca. Puix per eixemple apadrinant un chiquet del Tercer Mon o donant sanc.
M’ ompli de goig vore que Valencia conta en uns empresaris que fan lo que deuria fer la Generalitat: invertir en la promocio del Valencià. Gracies a alguns empresaris s’ editen llibres en Normes d’ El Puig, s’ organisen Gales i Seminaris sobre la llengua o manifestacions en defensa de l’ independencia de l’ idioma. Es trist vore que els politics valencians, que son els que deurien fer aço, no ho fan. Pero al mateix temps reconforta vore que els empresaris valencians, que no tindrien per que fer tot aço, es rasquen la seua bojaca per amor al seu païs.
Als empresaris que contribuixen al foment de la Cultura Valenciana, dir-los gracies. I quina millor gratitut que comprar els seus productes. Estic segur de que vostes no estan massa acostumats a que els diguen gracies. En tots els puestos es pinta als empresaris com els roïns de la pelicula (en ocasions en rao, i atres moltes sense rao). Ara be, els done les gracies de tot cor perque vostes invertixquen en una llengua secular que es la de tots els valencians i que donen ale al valencianisme en uns temps de crisis, de politics servils, traidors i fills de puta.
I als empresaris que no es mullen, dir-los que el fet de que la Llengua Valenciana estiga subordinada a la catalana va de la ma de que l’ economia valenciana estiga subordinada a la catalana: en un Idioma Valencià independent, els politics valencians es llevarien fantasmes de damunt i no tindrien complexos d’ inferioritat a l’ hora de defendre el PHN, l’ AVE, les infraestructures, el turisme, etc. S’ acabaria per fi en el servilisme, i els negocis valencians prosperarien. Pensen-s’ho i per favor, invertixquen en el valencianisme. Gracies de tot cor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario