viernes, 12 de mayo de 2017

REPENSAR EL VALENCIANISME POLITIC.

Per Josue Damia Ferrer i Ortells.

27 de maig del 2.003
Hui en dia les classiques ideologies democristiana i socialdemocrata han evolucionat tant que s’ han acostat fins a  configurar-ne uns nous espectres politic-socials que, si no trenquen en la tradicio, sí que s’ allunten d’ ella. La veritat es que el mon ha canviat a passes ajagantades, en celeritat extrema. Fixem-nos en la decada de 1990 per eixemple.  A principis de deceni apenes hi havia inmigracio, els maltractaments eren <>, hi havia una Guerra Freda que dividia al mon i la gent usava aquells pollosos Amstrad i Espectrum que per a poc servien. Sols deu anys despres, a finals de decada, Valencia es troba desbordada  per inmigrants, la violencia domestica es veu com un crim abominable, Estats Units i Russia –enemics atavics- s’ han aliat contra el terrorisme internacional i el poble fruix dels servicis de moderns computadors, internet i telefonia mobil. Sí, certament el mon alvança a passos de jagant pero no tots son conscients. Unio Valenciana (UV) està anclada en un conservadurisme inmobil que li impedix alvançar, la debilita i produïx fugues massives de vots. Hui en dia ya no es pot continuar apostant per eixa dreta classica de tota la vida (regionalisme, folklore, religio, etc.)  puix sols conduix a l’ extincio per ser anacronica i obsoleta. Fins i tot el Partit Popular (PP) ho sap.  Urgix la refundacio d’ UV que deu iniciar una serie de transformacions en les seues estructures que han de servir per modernisar-la, robustir-la, adeqüar-la als nous temps i convertir-la en una alternativa de govern real. A continuacio descric els canvis que cal introduir al partit si es que este vol guanyar unes eleccions algun dia. 
1)       Un model de dretes en lo economic i d’ esquerres en lo social. El llider ultradretà Jean Marie Le Pen, del Front Nacional (FN), popularisà una frase que li valgue ser portada de tots els diaris i noticiers del mon: <>. En el seu cas es una falacia; es un brut fasciste tant en lo un com en lo atre, pero en qualsevol cas l’ idea està ahi i mereix ser aplicada. I aixo passa per que UV amplie sas mires i pense tambe en les classes obreres, en els marginats, en els colectius homosexuals, etc. Lo que resulta absurt es que UV s’ obstine per activa i per passiva per ser una especie de PP en chicotet perque si oferix lo mateix que ell, la gent sempre votarà abans al PP que a UV, puix per algo es molt mes gran.
2)        
Hi ha molta gent totalment valencianista en quant al tema llingüistic es referix i que simpatisa en UV pero que no la vota perque <>. Es per aixo per lo que preferixen votar pel Partit Socialiste del Païs Valencià (PSPV) o per Esquerra Unida (EU).  Si apostarem per un model economic dretà i burgues podriem captar a les elits i classes altes, als empresaris i fins i tot a l’ esglesia catolica, pero aixo no es prou. Per a que el valencianisme descolle com a  fenomen de masses i dixe de ser un guetto deu dirigir-se ab un mensage social esquerrà a les classes mijes i baixes, que, a mes, constituixen l’ arrolladora majoria social al nostre païs. Es incomprensible que no es realise una oferta atractiva cap a les classes obreres  o cap als homosexuals, dos comunitats valuosissimes en qualsevol societat civilisada encara que els carques no vullguen reconeixer-ho. Els obrers constituixen mes de la mitat dels votants i els homosexuals en torn al 20%. Mentres que a UV es pense que el poble valencià es compon de quatre millons d’ empresaris, el valencianisme no arribarà a uns atres sectors socials mes amplis i pels quals tambe s’ ha de mirar i servir puix tambe ells son valencians, es clar. 
Aixi es que si el valencianisme articula un mensage politic de dretes en lo economic, UV creixerà a costa del PP, puix els empresaris valencians sempre tindran millor protegits els seus interessos en un govern que mire per l’ economia valenciana que no en un espanyol, que ens nega infraestructures i talla el creiximent. UV pot i deu convertir-se en un grup de pressio a nivell d’ Estat Espanyol per a defendre els interessos comercials del païs. Pero tal oferta deu complementar-se un mensage esquerrà en lo social, ab politica social d’ avantguarda, lo que permetria que molts obrers als qui els agrada UV pero no la voten perque <> decantaren el seu vot cap a la formacio valencianista, en clar detriment dels socialistes del PSPV i dels neocomunistes d’ EU.
2)   Gir al nacionalisme. Les joventuts valencianistes son cada dia mes i mes nacionalistes. Els mes majors parlen de comunitat, les noves generacions de païs, de nacio. Si UV patix a sovint una fuga de vots a favor del PP –en el que compartix un sector de votants conservadors, catolics i regionalistes que voten un partit o un atre- i per no fer una bona politica social dixa d’ captar vots dels esquerrans que finalment es decanten  cap al PSPV i EU, no podem passar per alt atre clavill de l’ embarcacio valencianista per a on es es perden votants: el nacionalisme. El Bloc Nacionaliste Valencià (BNV), sobretot des de que disfrassa el seu catalanisme posant-se una caraceta de valencianiste, capta millor el vot nacionaliste valencianiste que UV, que, a sovint, enarbola un  discurs que sona massa a regionaliste i a caduc: <>.  Aixi veiem que valencianistes que no tenen les idees massa clares pero que saben que Valencia es una nacio dixen de votar a UV <> i se senten atrets pels cants de sirena del BNV dia a dia. Esta es una important fractura que es dona a la formacio unionista, que deuria prendre mides puix de no fer-ho pot acavar en l’ extincio: els jovens valencianistes son mes nacionalistes que atra cosa, renunciar al vot nacionaliste es renunciar a la joventut i per tant al futur, lo qual abocaria a UV a la seua desparicio el dia de dema.

Pero no es tracta d’ apostar per un nacionalisme ranci, excluyent, marginador. Aixo no te futur; sols serviria per radicalisar mes la conciencia nacional d’ aquells que ya la tenen pero mai per a extendre-la entre el poble. Cal un nacionalisme integrador, capaç d’ expandir la sensibilitat valencianista fins i tot entre aquells que son hispanoparlants, lo qual podria fer-se utilisant tant l’ Idioma Valencià com l’ espanyol per a atraure a la gent. Es tracta de fer que tant hispanoparlants com valenciaparlants se senten nomes valencians o valencians abans que espanyols en tot cas, de que la societat veja en la Llengua Valenciana un instrument de prestigi i cultura, fer sentir a tots els ciutadans que Valencia es una nacio –no una mera regio- i que hem de velar pels nostres interessos abans que pels de l’ Estat. Es tracta en definitiva de pensar menys en Espanya i mes en Valencia; si no defenem lo nostre ningu de fora ho defendrà. Per tant els valencians primer i el restant despres. Aixi deu ser. No sé si mes que nacionalisme caldria parlar mes correctament de patriotisme o valencianisme pur, mes be.
Tot aço que sembla tan dificil de dur a la practica no ho es tant. De fet es el model de Convergencia i Unio (CIU). Un partit que, com el seu propi nom indica, aglutina la convergencia de diversos models i que encarna l’ unio, en este cas, la dels catalans. CIU es una formacio de dretes en lo economic, que seduix a la burguesia, pero tambe d’ esquerres en lo social, per lo que capta el vot dels ciutadans d’ a peu, te una ala autonomista que atrau als votants constitucionalistes i moderats, i una atra nacionalista, que arrossega als independentistes. En qualsevol cas, CIU considera que Catalunya es una nacio i priorisa els interessos del seu païs sobre tot lo demes, per ad ells Catalunya es lo primer i Espanya passa a un segon pla. Si conseguirem que UV apostara pel model convergent i descollara en un futur com un fenomen de masses que governara Valencia durant dos decades consecutives es podria recuperar el temps perdut. I que ningu s’ equivoque; yo no aposte pel model CIU en el fondo (que es d’ un catalanisme ranci) pero sí en la forma d’ aglutinar sensibilitats diverses i de fer païs.  Tambe m’ agrada el model de Coalicio Canaria (CC), una formacio rebosant ella de trellat i sentit comu. Lo que no conve es apostar per models radicals com el del Partit Nacionaliste Vasc (PNV), l’ extinta Batasuna o el Bloc Nacionaliste Gallec (BNG), que no s’ acaven d’ adequar a les necessitats i a la sensibilitat del nostre poble.
3)   Democracia directa. Imagina que vas a una sabateria per a comprar-te unes sabates. Busques entre el genero, trobes unes que t’ agraden, les pagues i te’n vas a ta casa. Al dia següent tornes a la sabateria, li dius que el calçat que t’ han venut estava defectuos, que s’ ha descolat la sola, i que, com es natural, vols que et tornen els diners. ¿T’ imagines que et contestara el botiguer: <>? ¡Quina impotencia, quina frustracio, quin ridicul! ¡Aço seria un atrac, un furt, una injusticia, un abus!

Algo semblant ocorre en la politica. Un partit et promet que farà blanc, el votes convençut de que aixi serà, al poc fa negre i quan li reclames pel flagrant atrac et respon: <>. Cada volta mes, es dona un cansanci entre els electors, que aposten per l’ abstencio o el vot en blanc perque saben que el seu vot no servix per a res, que a pesar de les promeses els politics acavaran fent lo que els vinga en gana.  Cada volta que arriben les eleccions autonomiques un millo de valencians es decanta per l’ abstencio. Un millo de votants es just la sifra que cal a UV per a vencer uns comicis autonomics en majoria absoluta. Si es aixi... ¿per que no s’ oferta algo que seduïxca ad este ampli sector poblacional tan defraudat en el sistema? Es absurt que UV pretenga derrotar a les grans moles politiques competint en sas mateixes armes. No te res a fer puix la gent sempre preferirà a PP o PSPV per allo del vot util. Cal oferir algo distint a lo que oferixen els atres.
Yo, que soc un democrata convençut que pensa que la soberania nacional deu recaure en el poble i no en el govern de torn –siga este de l’ ideologia que siga- i que els politics estan per a servir a la gent i no la gent per a servir als politics, em declare admirador i partidari de la democracia directa, el sistema politic suïs. Si s’ explica be, la democracia directa pot ser l’ oferta definitiva per a captar eixe millo de ciutadans desencantats, lo que els faria tornar a creure en el sistema, confiar en UV i catapultar al valencianisme politic al poder. El poble passa de votar perque sap que no servix per a res, pero si hi existira un nou sistema en que fora la gent la que de veritat tinguera sempre l’ ultima paraula a l’ hora de decidir quines lleis accepta i quines rebuja i que es donara una garantia de que el govern mai podria llegislar en contra de la voluntat popular ni promulgar-ne lleis antidemocratiques, la ciutadania s’ ilusionaria de nou. I eixe proyecte ilusionant cal que vinga de la ma d’ UV. 
I per descontat el model suïs ens vacunaria contra que un govern –ni tan sols en majoria absoluta- imponguera per la força el catala al nostre païs puix el poble valencià li pararia els peus ab un referendum. Si seguim l’ eixemple de Suïssa, construïm un sistema de democracia directa i autentica llibertat a Valencia, li arrebatem d’ una volta per totes la soberania als governants (son ells qui de facto l’ ostenten) i li la entreguem a la ciutadania, el glorios poble valencià es convertiria en el millor guardià que la llengua puga haver tingut en la vida.
Lo bo d’ Unio Valenciana es que te un potencial vastissim per explotar. No es –o no deuria ser- com uns atres partits que es circunscriuen a un sector social concret i menyspreen als atres. Torne a insistir; no deuria ser. Per la seua idiosincrasia, UV es una formacio capaç d’ aglutinar votants de totes les sensibilitats; de dretes, d’ esquerres, de centro, de dalt, de baix, regionalistes, federalistes, nacionalistes, independentistes, etc. En tots hi pot haver un nexe d’ unio: la valenciania. Este potencial desaprofitat fa d’ UV un jagant dorment. Despertem-lo!

NOTES ACLARATORIES A BANDA:

·         Encara que no se fa referencia aci al tema llingüistic, per descontat que Unio Valenciana deu seguir lluitant a mort per fer oficial una Llengua Valenciana independent. Aixo està sobreentes i ho tenim tots mes clar que l’ aigua. 
·         Sobre el tema de la democracia directa que ningu em vinga amargant en contes chinesos de que si la llei no ho permet, que si no se podría fer, bla, bla, bla. Aixo son excuses. Si no se pogueren fer referendums perque necessitem el vist i plau de Madrit sempre se poden fer consultes populars i otorgar-lis en la practica un valor de referendum o inventar qualsevol atre subterfugi llegal per a instaurar una democracia directa encara que siga oficiosa o de facto. Feta la llei feta la trampa. Si se vol, se pot. Qui vullga saber un poc mes sobre que es la democracia directa pot instruir-se en esta web:

·         Estes mides o indicacions no son excluyents d’ unes atres que es puguen prendre, sino complementaries.
·         Si has arribat fins aci, nomes he de dir-te que moltes gracies per haver-me llegit.



No hay comentarios: