AUTOR: JOAN ROMERO
(Solo versión en Valenciano · Nomes versio en Valencià)
En efecte, ya fa temps que estes dos historiques
institucions es mereixen que els valencianistes les sometem a un examen sobre
la seua consciencia valencianista dels ultims anys.
En els moments d´escriure est articul, està a punt
de tancarse la reforma de l´Estatut que, previsiblement incloura a l´Academia
Valenciana de la Llengua (AVLl) coma organisme normatiu del valencià, en un
blindage antivalencianiste aprovat pel PP pera que d´ara en avant consevol
modificacio de la seua llei facen falta 2/3 de les Corts Valencianes en conter
de la majoria simple actual. Aço supon que sempre seran necessaris els vots
socialistes pera modificar esta nefasta academia i, per tant, el valencianisme
politic (Coalicio Valenciana) quan siga la clau de la governabilitat en 2007
tinga que optar per atres vies no tan immediates i mes costoses pera tirar a
terra ad este monstruo catalaniste, llevar el catala de les institucions i dels
coleges i oficialisar d´una vegà per totes la Llengua Valenciana.
Ya s´ha explicat moltes voltes que l´AVLl s´ha
concebut per acabar en la Llengua Valenciana lentament i rematar la
catalanisacio de Valencia; un cavall de Troya del catalanisme exigit per Pujol
a Aznar en 1996 si este volia governar Espanya en l´ajuda de CiU; un organisme
creat per Zaplana seguint les directrius de Pujol, pero camuflat en tota una
fumaguera de dictamens del Consell Valencià de Cultura, consultes a entitats i
demes parafernalies.
Durant la llarga gestacio i naiximent d´este
monstruo catalaniste, les entitats d´anima purament valencianista (com el GAV)
el combatiren braument en tots els fronts guiats per la seua consciencia valencianista.
Pero... ¿Que feren Lo Rat Penat i la RACV pera combatre´l? No res. No a soles
no el van combatre, sino que, passiva o activament, colaboraren
irresponsablement a que vegera la llum. Lo Rat Penat ni es va immutar, ni es va
molestar en plantarli cara. La RACV va entrar en el joc verinos de Zaplana
prestant a quatre dels seus academics per tal de llegitimar una nova academia i
presentarla davant la societat valenciana com el frut d´un gran consens entre
les dos parts enfrontaes del conflicte llingüistic, coneguent com coneixia la
RACV la llei de creacio de l´AVLl que diu que el valencià forma part del
catala, que la seua normativa seria el "normalitzat" actual (catala)
i que al valencià se li pot dir directament catala... i damunt en una majoria asfixiant
d´academics catalanistes.
El PP necessitava l´imprescindible colaboracio de la
RACV, i esta va complir. Atra cosa haguera segut si la RACV no haguera
colaborat en esta entelequia mortal pera la Llengua Valenciana i haguera tingut
una actitut decididament combativa contra la nova academia normativa. O siga,
els valencianistes partintmos el pit pera que la RACV siga l´entitat normativa
del valencià, i la RACV colaborant en el nou ent normatiu catalaniste, en
l´AVLl ¿Aixo en quin cap cap? ... Indignant
Este es sense dupte el desgavell mes greu, pero la
llista de desproposits (que van en la mateixa direccio) llamentablement no
s´acaba aci. Lo Rat Penat presidit per Enric Esteve (desde fa anys lligat al
pesebre del PP, en importants carrecs dins l´Administracio) aplica un
"eixemplar" castic als bons valencianistes que s´atreviren a impugnar
el resultat d´unes mes que duptoses eleccions en les quals va ser reelegit coma
president. La RACV, seguint les directrius dels creuaponts de l´Oronella (cal
recordar aquell celebre editorial del Lletraferit de l´any 2002 animantmos a
creuar el pont cap a l´AVLl), es va matar a bacs per introduir una accentuacio
a la catalana que aproxima la normativa d´El Puig a l´AVLl, es dir, al catala.
En 2003 es va celebrar un importantissim i
interessantissim II Congres de la Llengua Valenciana aon participaren els mes
destacats estudiosos i experts en Llengua Valenciana, pero despreciat per la
direccio de la RACV que no es va dignar a colaborar coma institucio (si els
seus millors academics), com tampoc es digna en adherirse publicament a les
manifestacions multitudinaries en defensa de la Llengua Valenciana (no siga
cosa que el PP li retire el menjar, es dir, les subvencions).
Entre les conclusions del Congres s´advertia de la
necessitat d´abordar una actualisacio de les normes d´El Puig en el sentit que
recomana la Sociollingüistica de maximisar les diferencies i minimisar els
pareguts respecte a la llengua absorbent. Seguint este criteri, es presentaren
propostes molt interessants que, ademes de complir esta recomanacio
sociollingüistica pera sobreviure front a l´imminent desaparicio del valencià
per l´absorcio del catala, acosten la normativa al parlar valencià, al valencià
modern, al valencià viu i general, i simplifiquen considerablement la complicà
ortografia actual de les normes d´El Puig.
Aço que es tan important, tan necessari, tan
imprescindible pera millorar l´us de l´autentica Llengua Valenciana i
protegirla front al catala absorbent, va ser despoticament rebujat per la RACV,
mes interessà segons pareix en anar acostantse a l´AVLl (catala) que a la
llengua del Poble Valencià, en anar agregant colaboraors en la seua Seccio de
Llengua provinents de l´Oronella com els Angel Calpe, Quelo Romero i demes
creuaponts en conter d´incorporar a grans coneixedors de la Llengua Valenciana
i inquebrantables valencianistes com, per eixemple, Ricardo Garcia Moya.
¿Que està passant en la direccio de la RACV que li
ha donat la presidencia de la Seccio de Llengua a un nefast personage com Voro
Lopez en conter de donarlila a un grandissim i reconegut valencianiste, a tota
una gran autoritat sobre la Llengua Valenciana com es Leopoldo Penyarroja?,
¿Que està passant?
Lo que està passant en la RACV, i en Lo Rat Penat,
es que està perdentse la consciencia valencianista. Son dos institucions que,
en conter de ser motors que mos ajuden a estirar del carro valencianiste, son
pesats llastres que els valencianistes portem a arrastrons. Hui, per desgracia,
estes institucions estan perdudes en una atra dimensio, extraviaes del cosmos
genuinament valencianiste. I unes institucions aixina, sense dupte, no estan en
condicions de ser referents del valencianisme, ni de res. O tornen al solc o
tindrem que plantejarmos atres solucions mes eficients, pero lo que no podem
fer els valencianistes es fermos els ingenuos i seguir adorantles cegament
sense eixercir la mes minima critica... aixo si que no solventa res, mes be lo
contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario