miércoles, 22 de febrero de 2017

QUATRE BARRES NO CATALANES

 

Per: Josep Boronat Gisbert

S’ha afirmat que Arago, Valencia i Catalunya han tingut una mateixa bandera, d’orige catala, basant-ho en diverses ficcions. Una d’elles,  l’afimar que constituien una Confederacio. Fals com hem vist.

Una atra invencio es supondre que les quatre barres roges sobre fondo groc son d’orige catala. Conve coneixer certes coses sobre esta qüestio:

D’entre els catalans, ha hagut qui, volent apropiar-se de simbols que els enaltiren, va forjar una historieta que atribuia al comtat de Barcelona l’orige de les barres. El catala P. Fr. Juan Gaspar y Jalpi (1624-1691) fa una extensa relacio en la “Hisrtoria de la ciudad de Manresa”, 1691, pp. 116-118, dient que la trau d’un manuscrit d’historia de Catalunya de Bernat Boades de 1420. Referix que Wifret II el Vellos, comte de Barcelona servint al seu senyor natural, l’Emperaor frances Carles el calp, en guerra contra els Normants, fon ferit en la batalla; que l’Emperaor el visità en sa tenda, i que, veent la molta sanc que escapava de les ferides del comte, va banyar en ella quatre dits de la seua ma, pintant en l’escut dorat de Wifret quatres ralles de sanc.

Esta ficcio s’ha repetit per escritors catalans i per alguns no catalans. Pero no es troba referencia del fet supost en els que vixqueren en epoques  no tan lluntanes   i que, per tant, devien de tindre noticia d’ell si haguera segut una realitat. Ni el Monge de Ripoll que escrigue concretament de Wifret II (1194); ni Muntaner en la Cronica del rei En Jaume (1325); ni Bernat Desclot, en la Cronica escrita entre 1326 i 1347.

La falsetat de tal llegenda fon demostrà per D. Juan Sans y de Barrutell, supernumerari de la “Real Academia de la Historia”, en la “Memoria sobre el incierto origen de las Barras de Aragon...”, llegida en junta ordinaria de l’Academia el 17 de juliol de 1812. Pero, ainixina i tot, encara circula per ahí.

No hi ha tampoc cap de document, ni tan encara cap d’indici de que les barres de Arago hagen segut usaes per cap de comte catala com a tal, abans de que els reis d’Arago hagueren heretat el comtat de Barcelona.

S’ha dit que les barres apareixen en un sagell de Ramon Berenguer IV. I d’esta afirmacio –que vorem tambe ficticia, falsa-  han deduit gratuïtament, que abans de regentar Arago com a princip-consort, ya les tenia com a divisa personal del comte.

Pero resulta que els eixemplars coneguts son de dos fonts: u d’ells, en la “Silografia Catalana” de Segarra, que està desgastat, com si haguera segut raspat, i no es possible apreciar quina es la divisa, ni si n’hi ha o no, de barres clarament. L’atre, en el “Catalogo de Sellos del Archivo Historico Nacional, Aracil Guglieri”, en el qual es veu que divisa no son les barres, sino els escacs d’influencia jaquesa, caracteristics de Jaca, primera capital d’Arago. Res de barres en escut o sagell catala.

Les quatre barres es coneixien a partir d’Alfons II (1162-1193), rei d’Arago per ser fill de la reina Petronila. Tinc noticia sense comprovar que foren usaes per Alfons I el Batallaor (1104-1134), rei d’Arago anterior a Petronila, en Valladolit.

Es clara la supercheria de que les quatres barres tinguen orige en terres, familiar o llinages catalans, Son propia i tipicament aragoneses, Pero els intens furiosos que es fan per alguns en la tentativa d’impondre al Regne de Valencia la bandera de les quatres barres, no son per ser bandera aragonesa, sino perque ara la detenten esl catalans.

El catalanisme basat en la mentira, es una vergonya.