miércoles, 22 de febrero de 2017

PISTES PERA RECOINEXER TEXTS CATALANISATS

 

AUTOR: VALENCIÀ D'ELIG
A continuacio s'enumeren una serie de senyes llingüistiques que poden servir pera identificar facilment text escrits en el Català "avalencianat" que normativisa l'Academia Valenciana de la Llengua (A.V.L.) o en Català.


1) Valencià: Este, esta, estos, estes.
    Català:     Aquest, aquesta, aquests, aquestes.

2) Valencià: Este - Eixe - Aquell. (La mateixa arrïl pera les variantes femenina i plurals)
    Català:     Aquest - Aqueix - Aquell. (La mateixa arrïl pera les variantes femenina i plurals)

3) Valencià: Açi - Ahí - Allí.
    Català:     Aquí - (no tiene) - Allí.

4) Valencià: Meua, teua, seua.
    Català:     Meva, teva, seva.

5) Valencià: Mosatros, vosatros, mos, vos.
    Català:     Nosaltres, vosaltres, ens, us.

6) Valencià: Atre, atra, atres.
    Català:     Altre, altra, altres.

7) Valencià: Huit, deneu, xixantahuit, doscentes, millo, quint, sext, vigesim.
    Català:     Vuit, dinou, seixanta-vuit, dues-centes, milio, cinqué, sisé, vinté.

8) Valencià: Pos mentres que prenga pa en chocolate (us de "-a", us de "en").
    Català:     Doncs mentre que prengui pa amb xocolata (us"-i", us de "amb").

9) Valencià: Hui, els bous estan en Muchamel (us del verp "estar", us de "en").
    Català:     Avui, els toros son a Mutxamel (us del verp "ser", us de "a").

10) Valencià: Ha segut un chic (us del verp "ser" pera formes pasives).
      Català:     Ha estat un noi (us del verp "estar" pera formes pasives).

11) Valencià: Davant de mi esta el sapo ("de + mi/tu/ell/nosatros/vosatros/ells).
      Català:     Davant meu es el gripau ("meu/teu/seu/nostre/vostre/llur).

12) Valencià: Te que ser vert, no roig.
      Català:     Te que esser vert, no pas vermell (us del "pas" en negacions).

13) Valencià: Ademes, lo pijor es que yo pense aixina (us de "lo", us de "-e").
      Català:     A mes a mes, el pitjor es que jo penso aixi (us de "el", us de "-o").

14) Valencià: Dos homens menuts i dos chiques boniques (us de "menut/chiquico").
      Català:     Dos homes petits i dues noias macas (us de "petit" diminutiu, "dues" femeni).

15) Valencià: Se diu molt pronte aixo (us de "se" impersonal).
      Català:     Hom diu força aviat aixo (us de "hom" impersonal).

16) Valencià: Articul, vehicul, vincul (us de "-cul". Excepte "muscle", "mascle").
      Català:     Article, vehicle, vincle (us de "-cle").

17) Valencià: Formalisar, realisat, analisà (us de "-isar", "-isat", "-isà").
      Català:     Formalitzar, realitzat, analitzada (us de "-itzar", "-itzat", "-itzada").

18) Valencià: Chufa, chutar, che (us de "ch-").
      Català:     Xufa, xutar, xe (us de "x-").

19) Valencià: Mege, plaja, coche (us de "g", "j", "ch").
      Català:     Metge, platja, cotxe (us de "tg", "tj", "tx").

20) Valencià: Novela, ilicità, colege (us de "l").
      Català:     Novel.la, il.licità, col.legi (us de "l.l").

21) Valencià: Pronte, conte, assunt (us de "n").
      Català:     Prompte, compte, assumpte (us de "mp").

22) Valencià: Pobrea, rarea, durea (us de "ea").
      Català:     Pobresa, raresa, duresa (us de "esa").

23) Valencià: Regateig, braceig (us de "-eig").
      Català:     Regatejo, bracejo (us de "-jo").

24) Valencià: Les chiques. Les idees. Les dos voltes (us de "les", "-es").
      Català:     Las noias. Las ideas. Las duas vegadas (us de "las", "-as").

25) Valencià: Noroest, surest, surafrica.
      Català:     Nord-oest, sud-est, sud-africa.

26) Valencià: Carlos i Ampar estan ahí menjant polp.
      Català:     El Carles i la Empar son allí menjant pop (us de articul davant nom propi).

27) Valencià: Eixir, agarrar, parar, vore, tindre, vindre, assentarse, naixer, traure...
      Català:     Sortir, agafar, aturar, veure, tenir, venir, seure, neixer, treure...

28) Valencià: Insistixc, seguixc, sapien, creguen, haja, feres, donares, referix...
      Català:     Insisteixo, segueixo, sapiguen, creguin, hagi, fessis, donessis, refereix...

29) Valencià: Elig (us de "-ig" so "ch" castellana).
      Català:     Elx (us de "-x" so "ch" francesa).



--------------------------------------------------------------------------------