domingo, 20 de noviembre de 2016

NO HI HA RASTRES DE LLENGUES DES DEL PERIODO NEOLITIC HASDA L’EDAT DEL BRONZE


Baltasar Bueno Tárrega (Breu Historia de la Llengua Valenciana – Las Provincias – Giner de 1.999)

(traduccio per Josep Guillén y Milla)


Excepte u, Casa de Lara, en Villena, tots els yaciments del periodo Neolitic es troben en zones hui valenciàparlants: Cova de la Sara (Bocairent), Cova de l’Or (Beniarres), Cova del Petroli (Cabanes), Cova de la Rates Penaes (Rotova), Cova de les Maravelles (Gandia), Cova del Barranc de Castellet (Carricola), Cova del Montgo (DeNia) y Cova de les Cendres (Benitachell).

El Neolitic es un periodo en el que nostres antepassats ya vivien prou organisats y de forma sedentaria.

Les decoracions ceramiques de les coves valencianes son similars a atres de la Ribera del Mediterraneu. Curiosament, son mes properes o similars les decoracions ceramiques de les coves de Sicilia y Valencia, que les de Valencia y Catalunya.

Per la mar, apleguen a la terres hui valencianes diverses y distintes civilisacions y culturas procedents d’atres països riberencs del Mediterraneu.

En  el descobriment del coure escomença el periodo Eneolitic, de quina epoca ne son els poblats La Figuera Reona (Elig), Fons de Cabens (Belgida), Sifo de les Fanegaes (Albaida) Villa Filomena (Vilarreal), Cova de Rivera (Cullera), Cova de la Caseta de Molina (Bocairent), Coves de la Pastora (Alcoy), Cova de la Vella (Monover) y La Comba (Benicasim), tots ells en zones valenciàparlants hui.

En l’Edat del Bronze,  es perfila en major claritat l’idiosincrasia del poblaors del territori valencià. D’esta cultura n’hi ha poblats en abdos zones llingüistiques: Elig (L’Alcudia), Alcoy (Turo de Mariola), Turis (Alt del Coll dels Barracons), Requena (Cerro del Tesoro), Lliria (Els Escalons), Villar del Arzobispo (Puntal de la Cambra),  Olocau (Castellet de la Penya), Sagunt (Pic dels Corps)...


Simo Santonja comenta:  “Seguim hasda ara sense noticies de cap de llengua, pero anem alvaçant en el problema de la vicilisacio y la cultura”.

NO ESTA CLAR SR. TARANCON, NO ESTA CLAR

 

Josep Guillen i Milla
VALENCIA, 12 de decembre del 2.002   

L
legint el seu articul titulat “NO” en DDV del 5 de decembre corrent, no tinc mes remei que contestar-ho, perque es massa l’hipocresia que voste destila pels seus poros en relacio a la catalanisacio de la Llengua Valenciana.

Primera reflexio: Ara resulta que tota la culpa de la catalanisacio dels estudiants en les escoles i en la universitat la tenen els pares, perque no dnuncien els textos manipulats per les editorials catalanes ¿es pot ser mes hipocrita?. Encara que, en part, tinc que donar-li la rao. No se denuncien tots els abusos d’autoritat que els chiquets patixen en les escoles per part dels professors que, en sa majoria, ne son catalanistes. En els abusos d’autoritat incluit tambe el catala que estan obligats a deprendre com a norma ineludible dicta per voste mateix des de la seua poltrona en la Conselleria.

Yo, en temps del mal recordat Cipria Ciscar, si que vaig denunciar els abusos d’autoritat de la profesora de catala del Colege Salesians de Russafa, i vaig obtindre l’exencio del valencia per al meu fill. Valga aço com a informacio per als pares acomodats en la situacio esquizofrenica que els politics de tanda mos han creat.

Pero, pregunte ¿Per que el responsable de la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana amaga en est artticul la seua responsabilitat i no diu que ell, des del seu organisme, es qui autorisa els llibres catalanisats per a l’ensenyança?.  Es que es massa.

Si Ciscar en vintiquatre hores fica el catala en les escoles, no s’anten que Tarancon, o siga el manat del PP, no tinga la decissio politica  ¿o es cobardia? per a llevar-ho. Ya ne porten uns quants anys de majoria absoluta i continuen d’esquenes a lo que des de fa molts anys esta demanant la societat valenciana. Ultimament, com a acontenyiment mes destacat, en  la manifestacio del 97 mes de 500.000 persones, en adhesio del PP inclosa, ixquerem al carrer demanant per a la llengua valenciana les normes de la RACV, conegudes com les Normes d’El Puig, uniques genuinament valencianes i que son les que es caracterisen en la forma de parlar del poble, normes que el bodrio de l’AVLl. -creacio de Zaplana- rebuja, acollint-se per llei a les catalanisaes Normes del 32, revisaes i beneides per l’Institut d’Estudis Catalans.

Primera constatacio: Home, esta clarissim el perque quan mes alumnes estan obligats a estudiar eL “valencia” i “en valencia” (o siga, catala i en catala, clar) disminuix l’us de la llengua. Sr. Tarancon, i voste ho sap molt be,  es que des de la Conselleria que voste presidix (¿s’havia enterat de que voste es el Conseller d’Educacio?) se’ls obliga a asumir el catala, tant en lo que es referix a la gramatica com a la fonetica. El model de llengua que els docents traslladen als estudiants no es percibit  com el genui valencia per la societat. Molt clar, clarissim, voste sap que lo que traslladen als estudiants es el catala i, per tant, rebujat per la societat. Pero, pregunte ¿qui te la culpa d’aço?. Per supost que el govern valencia i voste com a cap eixecutiu u home de palla. Es molt facil, les inspeccions estan per a algo, pero clar, els inspectors son uns manats que seguixen les ordens superiors. Se fa la vista grosa al catala i se suspen –en un clar abus de força- als estudiants que utilisen les Normes del Puig genuinament valencianes.

Segona reflexio: A soles n’hi ha editorials catalanes en textos en catala. Continua voste fent un eixercici d’hipocresia. Si en la Comunitat Valenciana se compren els llibres d’editorials catalanes es perque son els textos autorisats per la Conselleria i d’obliga compra per als pares. L’estudiant que no vullga comprar estos llibres que representen la manipulacio de l’historia i de les senyes d’identitat del Poble Valencia, esta abocat al suspens i a la marginacio per part dels propis professors, que es veuen recolzats, en primer lloc pels inspectors i estos, a sa vega, per voste com a Conseller de Cultura.

Voste es pregunta el perque de que les editorials valencianes no volen avançar de la ma de l’AVLl. Molt senzill, perque les editorials que son coherents i respecten la cultura genuina valenciana no poden estar d’acort en les decissions de la dita AVLl composta per vintiun academics catalanistes i procatalanistes.

Tercera reflexio: Des de la politica del seu partit estan conseguint que cada vega, molts valencians pasen, no ya d’usar la llengua valenciana, sino de reivindicar-la. Molts per comoditat, que de tot n’hi ha, i molts perque saben que contra les decissions politiques poc es pot fer. Amparats en una majoria absoluta des del seu partit no se te en conter la sensibilitat de tots els valencians, els que els han donat la majoria pensant en que anaven a solucionar la guerra llinguistica, que a soles els politics mos han creat, i els que no els votarem perque no caiguerem en l’engany d’unes promeses politiques que sabiem que no anaven a cumplir. Precisament este segon grup de valencians  son els que a capa i espasa estem defenent la nostra diferencia personalitat. Som els que vostes consideren com a “seccessionistes” perque no combreguem en les seues artimanyes politiques en ares de la catalanisacio.

Segona constatacio: Normes de Castello. ¿Es pot tindre mes barra?. Si eixes normes, si les manipulaes pel IEC, son les que l’AVLl esta obliga  per llei a respectar i aplicar en les seues disposicions. No cal fer mes comentaari. Lligga, lligga la llei de creacio de la dita Academia.

Primer estereotip: La teoria de que en 1238 mos dugueren el catala els catalans que vingueren en Jaume I. Aixo ya esta plenament demostrat que es tracta de una falsificacio de l’historia per part catalana. Pero, a pesar d’aixo, es la que vostes volen que escampen els llibres que autorisen i obliguen a tragar als estudiants. Ma que te cordons l’assunt. Continua voste fent alardo de la seua hipocresia.

Segon estereotip: Voste diu: ......”Solo podemos salvar el valenciano si lo integramos en un conjunto de mayor extension geografica y demografica. Tesis unitarista de quienes consideran al valenciano un “subproducto” del catalan”.    Aço exactament es lo que des del PP sibilinament se ve fent. Quan en una situacio d’injerencia tan descara en els assunts dels valencians com s’esta produint des de Catalunya, vostes, el PP. no la rebugen ni condenen publicament, es que estan permitint les ofenses al Poble Valencia. Aci no poden justificar-se les miges tintes. O se condena o s’admitix i, consequencia d’esta admisio, ve l’agenollament als interessos partidistes d’atres pobles aleins a la nostra terra valenciana.

Quarta reflexio: Des del PP s’esta contribuint a l’unificacio de la llengua i per tant a l’integracio dels mercats editorials. ¿La solucio? Molt clara, no autorisen llibres d’editorials catalanes, fets en Catalunya i per a l’ensenyança del catala en la nostra Comunitat. Tenen la manilla en la ma i no veig que hi hasca decisio politica per a aplicar-la. Mes be un enmudiment que a soles es pot justificar per la cobardia politica  de no voler admitir la verdadera historia del Regne de Valencia.

Tercera constatacio: I es que damunt encara voste es permitix prenir-nos el pel. Voste diu que “entre l’AVLl i l’universitat esta la societat valenciana i que de la seua capacitat de raciocini i d’estima (parauleta que a voste l’agrada tant)  per la llengua, depen el futur d’esta”. Efectivament es fonamental que per la societat valenciana, sempre que no tinga una obediencia politica cap al PP o atres partits centralistes i procatalanistes, es reflexione sobre lo que en realitat tenien que defendre que es la cultura i la llengua genuinament valenciana. Esta clar que aixina a soles podrem conseguir-ho els valencianas quan aboguem per fer forts als partits d’estricta obediencia valencianista als que, per supost, tambe tindrem que  exigir com a proyecte politic mes fonamental la defensa de les nostres senyes d’identitat, canvi de donominacio del nostre nom comunitari pel historic de Regne de Valencia que mos perteneix i, per supost, la aplicacio de la normativa que para la Llengua Valenciana coneguem com les Normes d’El Puig.

Lo demes, Sr. Tarancon, son ganes de marejar la perdiu.





















NO ES QÜESTIO DE CANTITAT, SINO DE CALITAT


Autor: Valencia d’Elig

La llengua Valenciana, per evolucio propia i orige diferenciat, es una llengua distinta i independent de la llengua Catalana. Es cert que son dos llengües vehines molt semblants, pero en ningun cas se pot dir que siguen la mateixa llengua, ya que es impossible unificarles baix una mateixa ortografia i/o gramatica sense desnaturalisar o corrompre alguna d'elles (en concret la Valenciana, per al cas que mos ocupa).

 La "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana es una falacia inventà pel nacionalisme independentiste català en l'objectiu de donarli mes força politic-social al delirant proyecte decimononic de la "Catalunya gran(sic)" (batejat mes tart com "Països catalans" i recentment tambe com "Eurorregio"). Proyecte neo-colonialiste que preten subordinar els historics reines de Valencia i Mallorca a Catalunya argüint la falacia de que perteneixen a una (inexistent) "nacio catalana" perque - supostament - en eixes comunitats autonomes se parla llengua Catalana i no les corresponents llengües propies Valenciana i Balear.

 En base a dites manipulacions argumentatives, els nacionalcatalanistes no tenen empaig en tergiversar la realitat i mentir descaradament dient que son "onze" els millons de persones que parlen Català - quan la poblacio de Catalunya gira en torn als sis millons d'animes i no totes parlen, ni saben parlar eixa llengua. Es evident (aixina heu declaren obertament estos neo-colonialistes), que tant la poblacio de les Balears, com la de l'historic Reine de Valencia, han segut afegides pels catalanistes, en tota la desvergonya del mon, a la sifra dels "teorics" "onze" millons de "catalaparlants".

 Es en este punt a on trobem la verdadera rao que mou al nacionalisme català a promoure la (falsa) "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana, que en ningun cas es per articular una "defensa" conjunta de la suposta "llengua comuna" (Catalana) tal i com enganyosament volen fer creure, sino que obeix a la necessitat que els nacionalcatalanistes tenen de presentar a l'opinio publica o institucional de dins i fora d'Espanya, una "nacio catalana" lo mes gran possible, tant en numero de catalaparlants com en extensio territorial, que justifique i llegitime les ambicions independentistes de Catalunya respecte a Espanya, o al manco li aprofite als politics/institucions catalanes/catalanistes per a, per mig del "chantage reivindicatiu", obtindre mes dines de l'estat espanyol o fondos europeus comunitaris en els que omplirse les bujaques (i viure en "grandola", fentse les "victimes", encara que siga a costa de minvarli o negarli als ciutadans d'atres comunitats autonomes lo que en dret a éstos ultims els correspon).

 Els nacionalcatalanistes estan fent creure a molts valencians de bona fe que acceptant una "unitat" entre la llengua Valenciana i la Catalana, o lo que es lo mateix, dient que Valencià i Català son la mateixa llengua, hauran mes possibilitats de potenciar la (suposta) "llengua comuna". L'argumentacio que fan es molt simple i sugestiva (encara que erronea): "juntantmos els parlants de les dos llengües baix una "unica" llengua ésta sera "més forta" perque n'hi hauran més persones (i mijos) per a defendrela".

 En teoria l'idea pareix bona, pero en la practica es extremadament nociva i contraproduent per a la supervivencia de la llengua Valenciana. I es que com en la vida real no existix dita "llengua comuna" o "unitat" de la llengua Valenciana en la Catalana, la estan tractant de fabricar artificiosament en els laboratoris pseudocientifics de la catalanista AVL-c (Academia Valenciana de la Llengua - catalana); una academia que per llei i reglament està obliga a "determinar i elaborar la normativa llingüistica de l'IDIOMA valencià", pero que en la practica, degut a que està integrà per majoria d'academics catalanistes/catalanisants, seguix les directrius que mana l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), adoptant, en poquets canvis, el model de llengua que el IEC oficialisa per a la llengua Catalana. Aixina, per a recolzar la falsa "unitat" de les llengües Valenciana i Catalana la AVL-c ha fabricat un hibrit artificial de llengua normativa tremendament pareguda a la Catalana ("Català avalencianat"), a base d'eliminar i censurar formes propies i genuines de la llengua Valenciana (per no coincidir en les de la Catalana), al temps que ha introduit en ranc de norma, catalanismes que en absolut formen part de la llengua Valenciana general. Tot este cumul de desproposits ha donat com a resultat una artificiosament catalanisà "llengua comuna" que volen impondre als chiquets en el sistema educatiu valencià i en la que l'inmensa majoria de valenciaparlants no s'identifica, ni considera com a llengua propia, ni li pareix que siga "comuna".

 La conseqüencia inmediata del greu divorç existent entre la falsa "llengua comuna" fabricà per la AVL-c i la genuina llengua Valenciana parlà pels valencians es que éstos, degut a la confusio, la inseguritat i l'auto-odi que els ocasiona l'imposicio d'un model catalaniste de llengua, estrany i foraster al que de manera natural parlen, preferixen, en la majoria de situacions, abandonar la seua llengua materna Valenciana en favor de la Castellana (una llengua que no els genera cap problema normatiu o identitari), quedant en evidencia que l'estrategia catalanisant de la AVL-c en conte de servir per a pujar el numero de valenciaparlants per a l'unic que aprofita es per a fer que baixe.

 Queda patent que la "unificacio" de la llengua Valenciana dins de la Catalana no servix en absolut per a fer una llengua (Valenciana) "mes forta" sino mes be tot lo contrari. El model catalaniste de "llengua comuna" que vol impondre la AVL-c es del tot estrany i alie per als valenciaparlants, algo que fa que éstos no tinguen ningun interes en parlar o defendre dita "llengua comuna" (Catalana). Com ya s'ha dit, una conseqüencia inmediata del greu divorç entre l'artificial i catalanisà "llengua comuna" i el Valencià parlat pels valencians es l'abandó de la llengua Valenciana en favor de la Castellana per part dels valenciaparlants autoctons (tal i com hu han vengut demostrant els diferents estudis socio-llingüistics fets a lo llarc dels ultims anys).

 Ham de ser plenament conscients que lo que realment importa a l'hora de mantindre viva la llengua Valenciana (o qualsevol atra) es que existixca una colectivitat de parlants que  s'identifique plenament en el model de llengua que se'ls oferix, el reconeguen obertament com a llengua propia i el gasten sense rebuig. Dita sintonia entre la llengua parlà i la normativisà es clau per a fomentar l'us de la llengua a tots els nivells i ambits, especialment, en lo tocant a la transmissio de la llengua de pares a fills, punt fonamental i imprescindible per a la supervivencia de la llengua Valenciana (o la que siga). En cas contrari (i fent referencia al cas Valencià), donarà lo mateix els millons de "catalàparlants" de la llengua "comuna" que l'aparat propagandistic catalaniste puga donar, ya que l'inmensa majoria de valenciàparlants incorporats per qüestions de "marketing" al "sistema llingüistic català" continuaran sense reconeixer a la llengua "comuna" (catalana) com a propia, la rebujaran, no la parlaran, no la dignificaran, no faran us d'ella, ni manco encara la passaran de pares a fills; en definitiva, l'abandonaran a la seua sort, al seu oblit i a la seua mort.

 Eixa sera (si ningu heu remedia) la (mala) sort que patirà la llengua Valenciana - essencia del poble que li ha donat vida a lo llarc dels sigles - per culpa d'una catalanista Academia Valenciana de la Llengua-catalana (AVL-c), encabotà en impondre, fora de tot rigor cientific, un model de llengua artificios i catalaniste a tots els valencians.


EN PROFUNDIDAD

4/Diario de Valencia                                         OPINION                          Jueves, 5 de diciembre de 2.002

 

NO

Manuel Tarancon Fandos*



No. Rotundamente, no. Esa es la respuesta, tan categórica como monosilábica. Respuesta a que, o a quien, se preguntara el lector. Despejo la duda de forma inmediata. A resultas de analizar el libro de texto de la asignatura de “Valencia, Llengua i literatura” (nivel de primero de Bachillerato), de la Editorial Bromera, María Consuelo Reyna se interrogaba y me interrogaba sobre si “estaba de acuerdo con esto que se enseña a nuestros niños”. En su columna de opinión María Consuelo Reyna afirmaba que “a lo largo de todo el texto, se induce al alumno a creer en la pretendida unidad de las lenguas valenciana y catalana”. Y continuaba: “el texto esta escrito en catalán y pasan de las normas dictadas de la Academia Valenciana de la Lengua”.

Pues no, Rotundamente, no  estoy de acuerdo con lo que se enseña a nuestros chicos. Y me explicare, tan extensamente como sea necesario, para dejar las cosas en su sitio.

No puede estar de acuerdo “con estos que se enseña” quien, como conseller de Cultura y Educación ha dictado las normas precisas, a través de la Dirección General de Ordenación e Innovación Educativa y Política Lingüística, con el objeto de que los libros de texto, a fin de ser aprobados y autorizados por la Conselleria, -cito literalmente- deban “respetar la priorizacion y recuperación de las soluciones lingüísticas genuinas expresadas en el Acuerdo de la Academia Valenciana de la Lengua adoptado en la reunión plenaria de 25 de Marzo de 2002 (Resolución 10/2002), refundido y completado por el Acuerdo de 20 de Mayo de 2002 (Resolución 12/2002).

Aclarando, y escribiéndolo en roman paladino, lo que se afirma con el lenguaje administrativo citado líneas arriba: para que un libro de texto se ajuste a la legalidad y pueda ser autorizado su uso escolar en la Comunidad Valenciana, sus contenidos idiomáticos deben adecuarse a las variantes lingüísticas genuinamente valencianas aprobadas por la AVL, dejando de usar las catalanas. Justamente lo que no hace la editorial Bromera en el texto aludido, por lo que no cuenta con la preceptiva autorización de la Conselleria de Cultura y Educación. Lo hasta aquí manifestado tiene mas trascendencia de lo que pueda suponerse a primera vista, porque nos sitúa ante un acontecimiento que debe valorarse como un antes y un después en la historia de la lengua valenciana. Por primera vez, la AVL ha dictado una normativa de uso que ha permitido actuar a la Administración frente a quienes la vulneran. Por primera vez, la AVL, en definitiva,  ha marcado distancia entre valenciano y catalán. El  pueblo valenciano  la ha marcado desde hace siglos, pero es ahora cuando contamos con un ente normativo, con una academia, con la misión de determinar el idioma oficial de la lengua valenciana. Esta dando ya los primeros pasos. Felicitémonos por ello. Pero es mucho el camino que queda por recorrer. Tampoco debemos echar las campanas al vuelo. La consideración general de la lengua valenciana como lengua propia, arraigada en todas las instancias sociales, no deja de ser un objetivo tan lejano como ilusionante. Si vale una confesión personal, no pienso desfallecer ni un instante, allá donde este, en ir avanzando en esa dirección.

En ese camino, algunas reflexiones, algunas constataciones y la denuncia de algunos estereotipos –o simplemente falsedades objetivas- de quienes transitan en dirección contraria. Todos y cada uno –reflexiones, constataciones y estereotipos- merecían unas cuantas paginas. Limitémonos, entretanto, a su enumeración.

Primera reflexión. ¿Cuándo se concienciara la sociedad valenciana de que con denuncias aisladas de algunos –poquisimos- padres de alumnos respecto a los textos que se enseñan a sus hijos no vamos a ninguna parte? ¿Por qué  todos prefieren/preferimos que se apruebe la asignatura, no complicarnos la vida y, superada la materia, olvidarla después?.

Primera constatación. A resultas de la anterior reflexión.  Pese a haber cada vez mas alumnos  de y en valenciano, el uso social de la lengua disminuye. Esta claro por que. El modelo de lengua que los docentes trasladan desde la universidad a los estudiantes no es percibido como genuino por la sociedad valenciana.

Segunda reflexión. ¿Por que cuando se busca un texto para enseñar a los alumnos de Primaria el Conocimiento Medio solo encontramos los impresos por editoriales catalanas, por supuesto, en perfecto catalán? ¿Por qué todavía ninguna editorial valenciana ha decidido avanzar de la mano de la AVL y comenzar a publicar de acuerdo con la normativa del valenciano genuino dictado por la Academia?.

Tercera reflexión. ¿Por que los valencianos consideramos la lengua valenciana como nuestro patrimonio diferenciador y en cambio no hace mucho mas por usarla, defenderla y difundirla?

Segunda constatación. Las Normas de Castellón, tan sacralizadas como manoseadas, no se corresponden exactamente al valenciano enseñado y normalizado por y desde la universidad. Las Normas de Castellón se desnaturalizaron cuando pasaron por el tamiz del Institut d’Estudis Catalans.

Primer estereotipo.  Aquí hablamos catalán porque fueron catalanes, con Jaime I, quienes nos conquistaron y nos trasladaron su lengua. Imaginemos que aceptamos la premisa. Pero no tenemos porque dar por buena la conclusión.  Los romanos conquistaron y trasladaron su lengua -–el latín- a Hispania, la Galia y la Lusitania. ¿Alguien deduce por eso que el castellano, el francés y el portugués son la misma lengua?

Segundo estereotipo. Solo podemos salvar el valenciano si lo integramos en un conjunto de mayor extensión geográfica y demográfica. Tesis unitarista de quienes consideran al valenciano como un "subproducto" del catalán. La realidad constata, por el contrario,  que una lengua con tan solo unos centenares de miles de hablantes es capaz de producir una riquisima literatura, con Premio Nobel incluido.

Cuarta reflexión. ¿No se tratara en realidad de unificar la lengua para integrar los mercados editoriales, logrando catalanizar a un tiempo la lengua y el comercio del libro?

Tercera constatación (y final por ahora). Las posibilidades de futuro de nuestra lengua bandean entre la esperanza de la Academia  y la posición de la comunidad universitaria, alineada masivamente en la tesis de la subordinación del valenciano al catalán. Entre unos y otros, la fuerza mayoritaria: la sociedad valenciana. De su capacidad de reacción y su estima por la lengua valenciana depende el futuro de esta.

El papel de la Administración es fundamental. Pero solo será decisivo si cuenta con una sociedad concienciada tan “militante” como lo es la decisiva e influyente minoría social que transita por los campos del unitarismo lingüístico.


*Conseller de Cultura y Educación. 

NI SOM D’ACI, NI SOM D’ALLA.



Autor: Federico Bonillo Vigo
14/10/2005

Al pas que anem, mos passara com diu la famosa canço del cantant argenti Albert Cortes: Ni soc d’aci, ni soc d’alla. No tinc edat, ni pervindre…, paraules i frases molt paregudes a lo que mos volen fer creure els catalans d’alla i els catalanistes de merda d’aci.

   Per desgracia, cada dia mos donem conte de l’ingratitut d’aquells que diuen ser valencians fins i tot de pura soca, puix ells diuen saber qui son, d’a on son, l’edat que tenen com a patrios de sa terra i lo futur que tenen enfront; quan la realitat es que porten (entre unes atres coses) estacada en lo cul, “¿La gran senyera quatribarrada? “ d’Arago - que no Catalana -, aixina com tambe porten “ barretina “ en lloc d’un capell en lo cap, ballen en l’intimitat “sardanes“, canten “els segadors i el cant dels ocells“, pero en canvi no el nostre himne (regional o nacional) perque aixo es: ser un facha. Casi tots son del Barça i molt cules (aixo, fa païs), pero no son evidentment ni del Valencia CF, ni del Vila-Real, ni del Castello, ni de l'Elig o de l’Hercules o d'unes atres equips de la nostra patria (en tot cas del Llevant –per la similitut de la seua camiseta “blau-grana” ab el Barça – pero, per descontat del Valencia CF mai -com del Barça ho son la gran majoria de gent de catalunya-, mes que res: per no fer païs i desfer el nostre, que en tot cas, segons ells som : el Païs Valencià).

   Desprecien les Falles (quin balafiament de diners barata res), pero en canvi van a vore “ els castellers “ a on faça falta, sense saber que eixa tradicio tan “seva” ve del nostre folclor portat a terres de Tarragona (Amposta i Tortosa) i que es la nostra Muixeranga. Segur que han visitat el Forum (el Forum no es un balafiament de diners barata res) senzillament va ha ser una ruïna economica, ni mes ni manco; pero no van a vore La Ciutat de les Arts i les Ciencies (a lo millor van a vore sense pagar i debaes) per lo be queda el nom catalanisat de “l’hivernacle” i no hivernacul, pero continuen criticant tambe el gast i l’inversio feta, aixina com el de la Copa America, pero no el de les Olimpiades de Barcelona. Escolten Catalunya Radio i en sa casa veuen la “Teva-Seva” TV-3, llepen el cul i lo que faça falta a la gran mare -putativa- Catalunya i senten ab orgull, ser fills putatius i bastarts dels inexistents Països Catalans.

   Tenen en la seua biblioteca el diccionari de catala-castellà d’En Pompeu i Fabra, llibres dels ¿ilustres? escritors, historiadors i filolecs com Fuster, Guarner, Estelles, Valor i d’unes atres que diuen ser dialogants i progresistes (sempre que estigues d’acòrt en els seus pensaments) , pero no ne tenen de Xavier Casp, Miquel Adlert, Artur Ahuir, el Pare Fullana, Voro Lopez, Chimo Lanuza, Alicia Palazon, Joan Costa i Català, Antoni Fontelles, Josep Maria Guinot i Galan, Albert Cuadrado, Josep Boronat Gisbert, Josep Esteve Rico Sogorb i tants atres que defenen la nostra identitat i valencianitat. En fi, la veritat es que tenim que estar agraits als nostres germans “putatius” i als sabuts “mestres catalans”, puix es evident que des de lo sigle IX al XI els barbars que habitaven ad estes terres de l'antic Regne Moro de Valencia, per no saber, no sabien ni parlar – eren muts – i quan va arribar lo Rei En Jaume I en les seues hosts, entre no mes de mil soldats “catalans” que ademes de ser soldats eren filolecs i molt cults i d’un gran prestigi mundial (de fet, segon ells, ensenyaren a parlar a mig mon), mos ensenyaren a parlar , aixo si ¡lladrant-mos! que era com segurament parlaven en aquell temps els catalans. El cas es que, en no mes uns poquets anys, mos ensenyaren tant i tan be, que passarem de no saber parlar, a fer-ho en tanta sabiduria, que modificarem la llengua, suavisant-la i endolcint-la (en tota probabilitat, perque no mos agradava, ni agrada lladrar) i de colp i repent, en no mes cent anys, alla pels sigles XIII i XIV la nostra llengua es reconeguda per tot lo mon, en nom i llinage: “Llengua Valenciana” i encara mes, en lo sigle XV es la llengua neollatina que te el primer Sigle d’Or de lliteratura.

   Els escritors Bernat Olivar, Sant Pere Pascual, Ramon Llull, el mateix En Jaume I, Ausias March, Bonifaci Ferrer i en lo Sigle d’Or, Bernat Fenollar, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Joan Esteve, etc, etc quan escrivien dien, confirmaven i ratificaven que escrivien en Valencià (escrit, splanat o traduit en Valencià o en la nostra materna llengua valenciana), aixo si, entre cometes ficaven: “dialecte de la gran llengua mare catalana“, ¡ aço, es pot comprovar d’una forma real, veridica i ¿cientifica? en quansevol document original de l’epoca en qüestio ! (“yo ho estic fent i no he trobat a ningu”). En les darreres copies fetes en acabant, pels doctes historiadors i cientifics catalans ficats a filolecs, ya no fa falta possar-ho, puix queda tacitament implicit que escrivien en algunes ocasions (els mes sabuts) directament en catala i els manco sabuts en un dialecte del catala, o siga Valencià. ¿Queda clar, no? pero per si queda algun dubte, els grans fills de… ……Valencia, plens de valencianitat, s’encarreguen de recordar-mos que parlaven i en que escrivien els nostres escritors i ara tracten d’ensenyar-mos a mosatros tambe.Totes estes ¿Glories? son beneides per l’IEC i en l’homilia diaria a tot bon valencià, lo nostre caspos govern i la carronyera catalana Academia Valenciana de la Llengua mos diuen que parlem i cóm sa de fer correctament d’una forma normaliTZada, per a arribar a ser un “valencianet” del Pais Valencià de Catalunya com cal.

   Segons els ilustres academis de la AVLl-Cat- la nostra historia esta lligada i ben nugada a Catalunya i com no podia ser meyns la nostra llengua tambe, aixo si, com a dialecte o mes ¿cientificament? com subvalleca, que traduït en unes atres
com a molt, ya que comisaris llingüistics com la panderola d’En Joan Marti (president de la seccio de Filologia de l’IEC i rector de l’Universitat Rovira i Virgili de Barcelona) afirma com a i en catedra, aixina com a en public, que el Valencià no es mes que un “Patois” que unicament es parla en l’ambit familiar, sin historia ni tradicio lliteraria. Per raons obvies, si la nostra llengua es la catalana, els unificadors de la AVLl-Cat, han deduit i s’ha pogut comprovar que la nostra Tradicio Lliteraria (TL) no es valenciana ( TLV) sino TLC, perque han vist escrtit en tota la nostra lliteratura des de la reconquista, en la repoblacio, en els Furs, en lo Llibre del Repartiment i en el dels Avehinaments, aixina com en el del Consolat del Mar, fins en els escritors del nostre sigle d’Or i en els de sigles posteriors ad aquell, que era catala o el encara sub-dialecte per polir de la gran llengua catalana. Tambe han comprovat en la forma de parlar i charrar del poble valencià, que la nostra tradicio arreplegada hasda (fins a) els nostres dies, lo poble valencià ha parlat i a escrit sempre, ¡pero sempre!, sense cap evolucio o gir llingüistic, paraules com:
“ Doncs, nosaltres, meva i teva, amb, a les hores, altre i altra, aquest i aquesta, aqueix, empar i des(emparats), ventall i bano, cop, metge, platja, frare, caputxi, cementiri i monestir, visca, sortir, trucar, xafar, xufla, orxata, xe, iaio i iaia ( en catala pur: avi i avia ), article, sud, nord, noblesa, vellesa, bellesa, jo, titol, arxiu, sglesia i esglesia, misag, etc, etc. Ademes, practicament en totes les formes de l’infinitiu dels verps estem equivocats i ho fem malament “

   D’alguna manera es veritat, pero no la veritat que ells conten “que tot es mentira” - i per a donar eixemple en lo que es preten i no fer-ho molt llarc, llegiu la paraula mes bonica: “normalitzacio” del nostre Valencià al catala. Deu de ser aixina, puix tots han estat d’acort: PePeros, PSociates, Comunistes, Els Verts, Esquerra Unida, el Bloc, CiU i com no, el breçol del NAZIonalisme Catala que es ERC, aixina com el No-nostre govern. Si tots afirmen lo mateix, ¿Sera que tenen rao i mosatros no?.
Inventant parauletes diria yo, que aço es un “Filo-Logisme Cientific i Dogmatic” a saber:
Filo, per lo de Filologia (Catalana), Logisme, per lo de silogisme filosofic ( Catala ), Cientific, per lo de Ciencia Empirica -pura i dura- que te l’estudi de tota llengua i per dir, que el nostre idioma es el Catala, acceptant ad estos preceptes com a Dogma de Fe, o lo que es pijor com a : un “fundamentalisme aberrant” i fora e impropi de l’epoca en que vivim.

   La veritat es que el problema no es llingüistic, sino politic. Simplement es tracta de crear una “nacio catalana” anexionant-se uns territoris ab el pretext de la llengua. Ho dic, perque en lo tema de la llengua alguns o uns quants podrien arribar a certs acòrts puntuals, - yo mai-. Be, si acas en dos punts molt concrets: 1º que els Valencians i els catalans parlem una llengua – aço es evident i cert – i 2º que yo parle Valencià i ells un dialecte nomenat Barceloni, manat fer pel fundador de l’IEC Prat de la Riba i prefabricat per En Pompeu i Fabra, un ingenier industrial en quimica – aço tambe es evident i cert-, pero clar, yo soc yo i els politics de tanda, mirant no mes en l’interes i profit partidiste i personal, trien l’opcio de “tirar per lo carrer d’en mig” davant l’inconpetencia duns i el chantage d’uns atres, ans que deixar-los les coses ben claretes des del principi.

   Deixe per una atra ocasio (no molt tart) dos chicotets treballs sobre les diferencies comparatives en general de “les particularitats” entre Valencians i catalans, aixina com un estudi-resum del naiximent del concepte de nacio catalana i de l’imposicio i supremacía de la llengua catalana ( imperialista l’una i absorvidora l’atra ).

   Alboraya, en la meua Patria Valenciana, a 07-10-2005.




NI PAISOS CATALANS NI PAISOS VALENCIANS

Autor: Ferrer
La gran diferencia que hi ha entre els valencians i els catalans es que els
catalans volen que els valencians sigam catalans del Sur a tota costa,
mentres que els valencians mai de la vida consentiriem que els catalans
foren valencians del Nort, ni encara que mos ho pregaren agenollats. No es
que els valencians no vullgam que Valencia es convertixca en una provincia
de Catalunya per a combregar en les rodes de moli pancatalanufes, es que si
un dia els catalans mos propongueren que Catalunya es convertira en una
provincia de Valencia, que tots junts formarem un estat anomenat Països
Valencians, que tinguera la capital en el Cap i Casal, a on tots els seus
habitants foren nacionalment valencians i on es parlara la Llengua
Valenciana en Normes d' El Puig (en lloc del catala), si algun dia els
catalans mos propongueren aço -insistixc- els valencians contestariem que
no. Els catalans volen que sigam catalans, pero mosatros en cap cas volem
que siguen valencians. Aço vol dir algo.


Tot aço no ho dic en un sentit peyoratiu o de despreci, sino mes be en el
sentit de "cadascu en sa casa i Deu en la de tots". A ningu se li ocorre
anar al pis dels veïns i plantejar-li que podrien ajuntar-se les dos
families en un sol pis i viure juntetes. Que vixquen en un pis o en l' atre
es lo de menys, la qüestio es que ningu que estiga en els seus cabals
acceptaria aixo perque per tots es sabut que dos families vivint en un sol
pis, conflicte segur. Puix a nivell de nacions passa igual. Els catalans
tenen el seu pis (Catalunya) i mosatros el nostre (Valencia) i ni tenim
intencio de mudar-nos al d' ells ni tampoc desijem que ells vinguen a
instalar-se al nostre. Cadascu en sa casa i Deu en la de tots. I mes encara
si tenim en conte que Catalunya i Valencia no tenen bona relacio, que no som
pobles germans sino simplement veïns, i que juntar als dos pobles en una
mateixa nacio sería com juntar a hutus i tutsis, a servis i croats, a
israelians i palestins o a marroquins i saharauis. 2 + 2 no sempre son 4.
Catalunya viu de llengües inventades i de nacions imposibles.
¿En quin mon
viviu els catalanufos?
¿Pero en serio penseu que els Païsus Imaginaris son
viables? ¿Acas penseu que ERPV guanyarà les eleccions en Valencia alguna
volta? ¿O que els tancs francesos es quedaran quets contemplant com mentres
vosatres vos feu en la vostra anhelada Catalunya Nort (que per cert, al mon
real es diu Occitania)? Els Païsus Imaginaris no se faran mai de la vida,
pero si se feren, anirien a la Guerra Civil el dia següent de naixer. ¿No
vos doneu conte de que sería un estat inviable que s' autodestruiria?
Checoslovaquia, URSS, Yugoslavia... Els estats que se fan de la nit al mati
i en els quals els seus ciutadans no s' identifiquen acaben per
desapareixer. I voleu que l' historia es repetixca una volta mes. En serio,
mes vos valdria dedicar-vos a resoldre els vostres problemes (vivenda a preu
imposible, tancament d' empreses, inmigracio illegal...) en lloc de perdre
el temps jugant al Risk


NEGOCIACIONS A LA BAIXA

Autor de l'articul: Enric Llorens Fuster

Canal 9 feu una llista de 500 paraules valencianes. Tarancón les ha deixat en 200. Te igual, ningu fara cas d'elles, tant si son 200 com si son 500. El P.P. continua en la seua faena de destruccio i liquidacio del valencià.

No se lleven de damunt la vergonya (es una manera de parlar, no la coneixen) de destacar 200 paraules (que ningu ha vist) com a genuïnament valencianes. Clar, si nomes eixes son "genuïnament valencianes", totes les atres ¿qué son?.

 S'han vist agarrats en la seua torpea, i ara no saben com eixir de l'embolic. Tota la semana ha vist un goteig de noticies sobre la llista de paraules i sobre inventades diferencies entre Conselleria i l'Academia de Zaplana. Finalment reduides a 192 (continua la subasta a la baixa, com els preus del peixcat), han deixat clar que estes parauletes no son d'obligat compliment i que les formes genuïnament catalanes tambe son correctes en valencià. ¡Faltaria mes!

Tot filtrat en informacions de calculada ambigüitat, per a enganyar i mal amagar la seua obediencia catalana. A voltes se referixen a un fantasmal diccionari i a una anunciada gramatica normativa per a resoldre la questio, l'imaginaria questio.

No cal dir que tot es fum i burumballa. El diccionari i la gramatica estan fets des de fa anys: Son les oficials de l'Institut d'Estudis Catalans. Els maquillaran llaugerament i els publicaran com a propis, aprofitant un mes d'Agost qualsevol.

Un diari de Valencia, millor dit, de "Levante", ha estat referint-se durant anys a la RACV com la "Academia de Casp". Ara l'unica Academia de Casp, ya sabem quina es. Ell i els demes membres de l'AVLL que encara son academics de la RACV haurien de tindre la dignitat de dimitir d'una de les dos. Com a caramull del pastiç les host murcianes han re-pactat en el P.S.P.V. una Comissio de la Llengua. En estes questions, ni els socialistes fan folga general, ni la dreta espanyolista pert el temps.¡Estem salvats, vertebrats, i apanyats!

 (17/06/02)


NECESSITEM IMPERIOSAMENT UN PARTIT NACIONALISTE VALENCIÀ I DE PROGRÉS
Autor: Ferrer.
21-5-2004.

Despres de la desfeta d’ Unio Valenciana (UV) en les autonomiques de 2003 i del Segon Pacte del Pollastre, el valencianisme politic s’ està rearmant per a començar de nou, pero ara en la lliço depresa dels erros del passat. Un eixemple es el naiximent de Nou Valencianisme (NV), en Joan García Sentandreu al capdavant, un partit que es definix com foraliste, conservador, social i valencianiste. Sentandreu te els collons ben posats i NV es un partit, o una coalicio de partits, que de moment ya ha tornat l’ ilusio a moltissima gent en el nostre païs.

Pero no tots els valencianistes es senten plenament representats en una opcio foralista i conservadora. Hi ha cada dia mes jovens valencianistes que es definixen com nacionalistes i progressistes. I ells no tenen a cap partit que votar. Esquerra Nacionalista Valenciana (ENV) es troba hivernant, el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) es regionaliste catalanufo i els escindits de UV –l’ Opcio Nacionalista Valenciana (ONV) d’ Hector Villalba- pareixen seguir la vella senda de transfuguisme iniciada per l’ ex–unioniste i actual bloquero Vicent Flor.

Ho dire ben clar: Necessitem imperiosament un partit nacionaliste valencià i de progrés. Es cert que NV oferta una defensa dels valors cristians i del foralisme que son mes que interessants. Pero tambe ens cal un partit valencianiste d’ esquerres que parle obertament de la nacio que es Valencia, que amplie mes els drets civils, que defenga a les families treballadores i el sistema del benestar, i que faça una politica social “a l’ holandesa” per eixemple en la llegalisacio de la prostitucio i de les drogues, algo que sería mes que aplaudit entre la gent jove.

Proponc que el cap d’ este nou partit siga el filolec i escritor Chimo Lanuza. No vaig a ser yo qui descobrixca ara els merits culturals de l’ autor de Valencià ¿llengua o dialecte? ni la rectitut de qui ha demostrat tindre una honestitat a prova de bomba. Pero, com el propi Sentandreu digue d’ ell, “Chimo es un dels caps morals del valencianisme”. De fet, te molt d’ estiro entre la joventut, que sol qualificar-se de “lanuzista”. Una coalicio de Nou Valencianisme de Sentandreu i del partit de Lanuza ens representaria i ens ilusionaria absolutament a tots.

NECESSARIA ACTUALISACIO DE LES "NORMES D'EL PUIG"


Autor: Joan Romero

Hi ha certa gent que no enten que algunes persones o entitats valencianistes (elpalleter.com) no utilisen la normativa de la RACV. Intentare explicaro en poques paraules. Les normes d´El Puig van ser un pas molt important en la codificacio de la llengua valenciana en l´epoca del seu naiximent fa ara mes de 25 anys, ha segut la normativa ‘oficial’ durant tots estos anys per als valencianistes, i sense dupte, hi ha que reconeixer la gran llavor que feren els pares d´esta normativa. Pero a dia de hui, la realitat es la que es. Fora dels ambients valencianistes el coneiximent i us d´esta normativa es inexistent, i entre els valencianistes molts pocs la dominen i es troben a gust en ella. Al meu entendre, aço es deu principalment a dos motius: la seua dificultosa ortografia i la no-identificacio dels valenciaparlants en esta codificacio (parle en general). Segurament, si es feren cas a les veus d´alguns entesos en llengua valenciana, a les propostes d´actualisacio normativa de la Societat de Filologia Valenciana i a les propostes i conclusions del II Congres de la Llengua Valenciana, es dir, si s´abordara la tan desijà i necessaria reforma de la normativa d´El Puig de forma consensuà, guanyaria la propia Llengua Valenciana i mosatros, els seus usuaris i defensors.

 Dita actualisacio, d´acort en les propostes ades citaes, deuria seguir els criteris de simplicacio ortografica (p.e. escriure tornameu –que es com s´ha escrit sempre en valencià- i no torna-m´ho –que, curiosament, es com s´escriu en ‘normalitzat’, es dir, en catala) i d´aproximacio al valencià viu, parlat i modern (p.e. escriure mosatros, dinés, abre, cremà, albaes i no nosatres, diners, arbre, cremada, albades –formes inexistents en la llengua valenciana desde fa molts anys i que, curiosament, coincidixen en el catala). Es dir, criteris que desgraciadament la RACV no ha seguit en els ultims temps, sino justament ha mampres el cami contrari: complicacio ortografica i aproximacio ortografica cap a la normativa de l´AVLl, i per tant alluntament de la llengua valenciana.

 Per si la necessitat de salvaguardar i protegir a la genuina llengua valenciana, aumentar el numero d´usuaris oferintlos una normativa mes senzilla i que els valenciaparlants mos pugam identificar en dita normativa, encara hi ha un atre motiu importantissim que els valencianistes no podem oblidar si volem obrar responsablement: la no-diferenciacio entre les normatives valencianista i catalanista. Tots sabem que les autoritats politic-llingüistiques del catalanisme porten desde principis del sigle XX intentant llimar les diferencies entre la llengua valenciana i la catalana pera fer creure a tot lo mon de que lo que parlem els valencians i els catalans es la mateixa llengua. Estes diferencies llingüistiques es supon que apareixen codificaes en les normatives, pero no mos enganyem: l´actual normativa d´El Puig no va tot lo llunt que deuria anar pera diferenciarse de la normativa catalanista com pera defendre en arguments de que un llibre està escrit en una o atra llengua segons estes normatives. Per favor, que algu agarre un text escrit en ‘normalitzat’ i un atre en les actuals normes d´El Puig... podra comprovar desagradablement que apenes es diferencien en res. I si no es diferencien en res, ¿com podem defendre en Valencia, Madrit o Bruseles que son idiomes distints si per escrit no es diferencien en casi res? Tota nostra defensa llegitima de la llengua valenciana es queda en el mes pur ridicul. Personalment, en estos temps no puc defendre l´idiosincracia de la llengua valenciana –que es aon radica el meu principal compromis coma patriota valencià- en la normativa de la RACV, es una ferramenta que necessita actualisarse pera que siga eficaç front al catalanisme llingüistic. De lo contrari, dita normativa està condenà a difuminarse dins del ‘normalitzat’, a acabar engolida pel catala.

 Ahi entren en joc les recomanacions dels sociollingüistes –i que foren expostes i propostes en el II Congres de la Llengua Valenciana-, els quals mos diuen que quan una llengua es sent amenaçà per absorcio per part d´una atra, hi ha que aplicar el criteri de: maximisar les diferencies i minimisar els pareguts respecte a la llengua absorbent. ¿Com es pot aplicar este criteri? Seguint els atres dos criteris que nomenavem ades: simplificacio ortografica i aproximacio al valencià viu, ademes de recorrer en ocasions a formes tradicionalment valencianes que mos diferencien del ‘normalitzat’ absorbent, com per eixemple la preposicio valenciana per excelencia ‘pera’ (i no ‘per a’, coincident en el catala). Convide a qui lligga est articul a que s´assente tranquilament i observe com s´ha escrit esta preposicio en tota la lliteratura valenciana desde el sigle XV hasda el Pare Fullana. Per cert, alguns potser s´escandalisen de l´us de vocables com otony, apoyo, individuo, cauce, reine; vocables que, ademes de ser els que usem en els pobles valenciaparlants, estan en el Vocabulari Ortografic Valenciá-Castellá del Pare Lluis Fullana de l´any 1921, en les pagines 461, 49, 376, 121, 539, respectivament. Es bo coneixer quan mes millor la llengua valenciana si de veres el compromis es defendrela. Ademes de consultar llibres, documentacio i les obres lexicografiques de llengua valenciana mes antigues en el temps, pero en ocasions tan modernes en el seu lexic (J. Escrig, C. Llombart, Pare Fullana, etc.), un bon mig i amé pera coneixerla son els magistrals articuls de Ricardo Garcia Moya que es poden llegir en: http://www.garciamoya.cjb.net


 Algu podra dir que aplicant eixos criteris llingüistics no es seguix ninguna normativa en concret, i es cert. Lo que es fa es aplicar una serie de criteris ‘grosso modo’ de les distintes propostes d´actualisacio normativa que hi han damunt la taula. Es una manera de rebelarse contra la cronica cançoneta de “ara no es el moment de mampendre la reforma normativa”, i sempre donant llargues que ya farten. ¡Mai es el moment, i la llengua valenciana cada dia en pijors condicions! La gran majoria dels valencianistes compromesos verdaderament en la genuina llengua valenciana estem d´acort en que s´obriga un proces d´actualisacio normativa i que s´oficialise de forma consensuà. Molts estem esperant eixa imprescindible actualisacio normativa que podra anar mes o manco llunt, retocar mes o manco aspectes, pero sempre en el sentit d´aproximar la codificacio a la llengua viva, simplificar l´ortografia i maximisar  les diferencies respecte al ‘normalitzat’. Mentres arriba el moment d´eixa normativa actualisà que, insistixc, podra retocar mes o manco aspectes, molts valencianistes seguirém esta  reivindicacio sense retorn de totes les maneres possibles, i entre elles, a través de l´escritura de la llengua valenciana.