Autor:
Voro López
INTRODUCCIO
A un valencià que es dedique a l'estudi de la seua
llengua baix qualsevol aspecte filologic, la problematica llingüistica
valenciana actual li produix unes experiencies professionalment uniques i
personalment doloroses.
Per una banda, la llengua que alla pel sigle XVI,
seguint les corrents renaixentistes i erasmistes, deuria haver-se renovat i
modernisat, com ho feu el frances o el castellà, produint-se una normativisacio
necessaria per al seu funcionament normal, es en estos ultims anys, en els que
els valencians pretenen la recuperacio de la seua nacionalitat i tot lo que
ella supon, que està experimentant la seua problematica normativisacio i
normalisacio.
Estos dos fenomens de dotacio d'una norma
gramatical i ortografica de la llengua, i de normalisacio del seu us a tots els
nivells i activitats de la societat valenciana, produix tot un ambient
llinguistic que obri un incomparable camp d'estudi practic, interessantissim i
molt ample.
Pero paralelament, i a un atre nivell, l'estudiós de la materia
comprova la manipulacio tant cientifica com política que s'està fent del tema,
i la malintencionada política llingüistica que, baix tituls de "defensa" i "recuperacio" va
minant la seua autenticitat i existencia.
Els pobles, com a tals, tenen una personalitat
clarament definida per tot un conjunt de factors geografics, historics,
economics i nalturals, pero la personalitat d'un poble es complementa i es fa
visible quan existix una llengua propia. La llengua propia será l'element mes
sensible de la personalitat particular d'un poble.
Si el fet llingúistic en atres comunitats, com la
castellana, s'accepta per la seua societat sense cap qüestionament, i el
castellà no crea cap problema als seus parlants, ans al contrari els facilita i
els obri grans possibilitats de comunicacio i realisacio, sense problematiques
llingüistiques, i donant-los gran prestigi i acceptabilitat inclus en
comunitats no castellanes, el cas valencià es molt diferent.
El fet de l'existencia en el poble valencià
d'una llengua propia cal analisar-la be, ya que, al contrari que en atres
pobles, la llengua du tota una problematica social, llingüistica, política i
d'identitat front a la qual l'individu es te que "autodeterminar", te
que
pendre postures.
No s'ha de viure d'esquena a una situacio llingüistica
que nos afecta com a individuus i com a poble.
La llengua valenciana ha patit una marginacio
historica que encara hui se sent; la seua situacio front ad atres llengües que
en ella
conviuen es secundaria i marginal; la seua supervivencia està amenaçada i se
qüestiona la seua identitat com a llengua independent.
Aço nos du a analisar els punts critics de la
problematica llingüistica valenciana, que seran: a) Proces de castellanisacio; b)
Catalanisacio llingüistica; c) Bilingüisme fals.
A. PROCES DE CASTELLANISACIO
Si s'escomença a analisar la problematica
llingüistica, u dels factors que primer apareix com a problema es la
castellanisacio, que, si tambe apareix en lo cultural, politic i
economic, s'accentua en la llengua.
No pot negar ningu que el pes del castellà en Valencia
es molt fort. La presencia de la llengua castellana la trobem en totes les
activitats que utilisen la llengua com a mig: prensa, radio, televisio - encara
que
estes siguen valencianes i no estatals -, administracio, ensenyança, etc.; lo
qual apartarà al valencià de la vida social valenciana.
La castellanisacio llingüistica va directament unida a
unes caracteristiques i situacions socials i politiques determinades. Per
a comprendre el proces hem d'entendre que llengua i societat son dos fets que
van estrictament units, i que la llengua es un signe de classe.
El problema de la castellanisacio te l'orige en la
societat, en una societat valenciana que entra en crisis i decadencia front a
Castella; i la llengua com a element viu de la societat es la primera que patix
i reflexa esta decadencia.
La castellanisacio no es un fenomen dc recent
aparicio, no ve de nou, te uns vells origens. No es un fet purament llingüistic o
cultural, i la seua introduccio s'ha produit al llarc del temps, poc a poc. La
situacio actual hem d'entendre-la com el resultat d'un llarc proces,
fonamentalment politic, del que no anem a fer una narracio historica plena de
senyes, de reis, aristocracies i burguesies, sino que aplicarem l'analisis-sintesis
que trobe l'essencia i les causes del mateix.
Ya en el sigle XVI, en l'epoca de Na Germana, la
noblea valenciana passà a ser una noblea cortesana, com corresponia a la
conjuntura política del moment, en la que l'Estat es fa carrec dels interessos socials i
economics de l'aristocracia a canvi de la concentracio del poder politic. Es el
moment de la desnacionalisacio de la noblea i el principi d'un centralisme i
castellanisme que es completarà en els Borbons. El Regne de Valencia es
provincialisa i la noblea valenciana es resigna a fer el paper de periferia de
la noblea castellana.
Es curios observar com entre 1523 i 1550 s'accelera la
substitucio del valencià pel castellà com a llengua del poder i la
cultura: el castellà serà el signe extern més visible de la classe dominant.
La classe dirigent serà castellana, i per tant la seua
llengua sera el castellà. L'aristocracia valenciana intentarà per tots els
mijos acostar-se a la classe dirigent, i un modo de fer-ho es utilisant la mateixa
llengua que ella.
Resumint, podem dir que en principi el proces de
castellanisacio apareix quan Valencia pert el seu autogovern o poder politic, i
este cau en mans castellanes. Des d'este moment el castellà s'associarà a la
llengua del poder i de prestigi, i totes les classes socials valencianes, per
diferents motius i per imitacio, l'adoptaran.
Despres de la decadencia hegemonica, i per tant
llingüistica, dels Sigles XVI i XVII, en 1707 es produix la coneguda derrota d'Almansa
i es redacta el decret de Nova Planta que anula al ya malferit autogovern
valencià i imposa de fet el castellà com a unica llengua oficial enValencia.
El canvi de llengua que molts valencians feren
voluntariament en un principi, i l'imposicio despres del castellà com a unica
llengua reconeguda oficialment, ha fet que la llengua valenciana patixca un
proces de recessio o regressio a tots els nivells front al castellà, llengua
cada volta més forta i present en Valencia.
B. CATALANISACIO LLINGÜISTICA
El problema llingüistic acompanya a Valencia en gran
part de la seua historia, pero es fa extern, visible, i pren actualitat en els
moments mes critics de la vida social i política. La llengua com a element mes
viu d'una societat reflexa la crisis d'esta.
El castellanisme apareix com a conseqüencia del fet de
que Valencia i la societat valenciana perden la seua hegemonia i autogovern
front a Castella.
El catalanisme, en principi cultural i llingüistic, fa
aparicio en l'actualitat, quan atres pobles i nacionalitats de la Península tenen
un poder propi que defen els seus interessos culturals i economics, i en
Valencia falta una "política valenciana" que defenga els interessos
valencians, en este cas front als catalans i castellans.
La catalanisacio deValencia es un fenomen que ha aplegat a
ser directe i public en l'actualitat. Es un fet, no un fantasma que uns pocs
volen vore.
El catalanisme en el nostre poble es totalment
rebujable, ya que no es una recuperacio de la llengua en caracteristiques
llingüistiques
propies, ni de les nostres essencies culturals, com es vol fer creure, sino la
substitucio per unes atres estranyes en detriment de les propies.
La seua llingúistica es dedica a substituir formes
propies valencianes per atres que no ho son, basant-se en la "vulgaritat" de lo
propi i la "finor" de la
foraster.
Tant la catalanisacio com la castellanisacio son dos
fenomens despersonalisadors, i per tant negatius i inacceptables, que pretenen
i perseguixen el mateix fi: una unitat llinguistica, cultural i
política. Els dos pretenen fer de Valencia una simple regio o zona
d'influencia, negant-li la nacionalitat propia.
Fishman i la Sociollingüistica en general reconeixen i
fan clara referencia als interessos que hi ha darrere de l'unitat i
subordinacio
llingüistica: "UNA SUBORDINACIO - la llingüistica - QUE POT APLEGAR
TAMBE A FORMAR PART D'UN RAONAMENT PER AL SOMETIMENT POLITIC".
La catalanisacio s'accentua, com el castellanisme, en
la llengua. Llingüisticament el problema es molt greu.
Ortograficament, la dependencia que es pretenia i
es preten del catala es destructiva i vergonyosa. Les bases ortografiques
denominades "de Castello" o "del 32" tenen com a unic fi
realisar un proces unificatiu, otorgant les minimes concessions a la fonetica i
formes classiques
valencianes en favor de la suposta unitat
llingüistica.
La catalanitat d'estes normes es innegable i la
reconeix clarament Sanchis Guarner en el seu llibre "La llengua dels
valencians": "En una trobada celebrada a Castelló de la Plana el 21
de desembre
de 1932, s'acceptaren unes Normes Ortografiques unificadores, que son una
adaptacio, en lleus retocs, de les de l'Institut d'Estudis Catalans".
Les bases ortografiques del 32 o de Castello son un
primer pas cap a la catalanisacio, cosa que ignoraven molts valencians que les
acceptaren i utilisaren, sense pensar que aço podria perjudicar a la llengua
valenciana. Pero de fet esta ortografia fa possible la catalanisacio
progressiva i directa de la nostra llengua.
Hui la llengua valenciana, trencant esta
dependencia, posseix una ortografia propia que s'adapta a la realitat fonetica
valenciana i que conecta en la tradicio classica. L'Ortografia de l'Academia de
Cultura Valenciana seguix uns criteris de valencianitat de la llengua, i es el
resultat d'un estudi
cientific de la nostra fonetica i de la nostra realitat llingüistica,
considerant al valencià com a llengua independent que es, digna de tindre
ortografia i gramatica propies, com ha tingut sempre.
Els valencians que seguim estes linees tenim una idea clara
de lo que volem. El valencià, la nostra llengua valenciana, deu continuar sent,
com ho ha segut sempre, una autentica llengua, un idioma oficial i de cultura,
independent i reconegut.
La catalanisacio llingüistica es una realitat que no
podem ignorar,
està consentida i defesa oficialment, implantant-se per decret en les escoles
valencianes: lexic, ortografia, i gramatica catalanes baix nom de valenciana,
que no respon, naturalment, a la nostra peculiar personalitat llingüistica que
presenten com a
vulgar, basta, no correcta i gens aconsellable.
Aixina s'atenta, en un punt fonamental com es la
llengua, contra la nacionalitat valenciana.
C) EL BILINGÜISME FALS
Es curios que quan els valencians, despres de llargues
reivindicacions, conseguim que es reconeguen els nostres drets llingüistics i els de la
nostra llengua, es produix una gran exaltacio del bilingüisme.
El concepte - podriem dir mes be el terme - "bilingüe" es difon
lliurement en un contingut incomplet i fals.
La seua acceptacio popular es ampla i no presenta mes
qüestionaments; pareix que considerant-nos bilingües la situacio es normalise,
que el valencià obtinga una situacio paralela i nivellada respecte al castellà
i que la reivindicacio llingüistica estiga conseguida. La realitat es molt
diferent.
En el llibre "Poble, Cultura i Llengua" de
Julià San Valero, està clarament descrita la situacio valenciana al respecte: "Molts
valencians parlen valencià, quasi tots els valencians l'entenen, relativament
pocs el lligen, i menys encara l'escriuen correctament".
Si s'enten el bilingüisme com l'existencia de dos
llengües en estricte nivell d'igualtat, hem de concloure que, tal i com estan
les coses, els valencians no som bilingües, sino simplement diglosics,
entenent-se per diglosia aquella situacio social i llingüistica en la qual dos o més llengües
diferents tenen distintes funcions socials que creen un desnivell categorial
d'utilisacio i coneiximent entre elles.
Aixina, una llengua realisarà el paper de la variant
alta, i l'atra el de la baixa. La varietat alta s'utilisaria en la comunicacio,
ensenyança, administracio i cultura; per tant, la llengua que faça este paper
deura d'adaptar-se i estar preparada per ad estes funcions, sent necessari un
ample coneiximent d'ella per part de tots els parlants. La varietat baixa, al
contrari, realisarà funcions familiars, coloquials o intimes, de manera que no
precisa d'una gran preparacio ni necessita gran coneiximent, sobre tot a nivell
escrit, la llengua que realisa este paper.
A este fet no li tenim que buscar explicacio en la
llengua, sino en la socictat que parla eixa llengua. Les llengües no estan
predestinades a ser vulgars o cultes. Son les societats i en definitiva els
usuaris que les parlen els que tenen que fer d'elles llengües vulgars o cultes.
Caldra saber que es pot comprovar que, en tot proces
d'assimilacio llingüistica, l'anomenat "bilingüisme" ha fet
de cobertura de tal assimilacio. En tots els països en els que s'ha realisat
esta política assimilista ha fet aparicio el bilingüisme, en
benefici unicament d'una de les dos llengües en conflicte.
El bilingüisme es un pas intermig dins del proces de
canvi de llengua. El parlant no passa d'una llengua a l'atra de colp, sino que
passa necessariament per una situacio bilingüe.
Esta situacio està molt ben definida per E.
Alarcos Llorach (Fonologia Espanyola): "Quan
una llengua s'impon a una comunitat heterollingüistica, es sabut que no
s'adapta repentinament. Ans de que la llengua nova es generalise, precedix una
etapa mes o manco llarga de billingüisme, durant la qual la llengua vella s'oblida".
La llengua valenciana, llarc temps fora de
l'oficialitat i baix una dictadura llingüistica i cultural castellana i
madrilenya en principi, va assumir el paper de varietat baixa, i per tant no
precisà
de preparacio ni es va difondre el seu coneiximent; mentres el castellà,
llengua oficial, s'adaptava a les exigencies de la societat moderna i es fea
imprescindible el seu coneiximent.
Hui som un cas tipicament diglosic, i es ridicul
parlar d'un bilingüisme que no existix, resultant incomprensible eixa tendencia
a defendre, inclus en afecte, un bilingüisme irreal i en tot cas fals que
perjudica a la llengua propia. Millor seria que tots els defensors del
bilingüisme no el cacarejaren tant i treballaren per fer-la una realitat.
CONCLUSIONS
Despres de plantejar-nos els tres punts més importants
de conflicte i problematica, caldra que sentem unes bases o conclusions.
PRIMERA
Els estudiosos del tema no podem considerar la llengua
com un fet aïllat. No es pot oblidar que la llengua es l'objecte d'estudi, pero que
esta llengua està viva en una societat i un poble i, ademes, patix una situacio
adversa, viu marginalment i està amenaçada la seua existencia i la seua
identitat.
No s'ha de centrar unicament l'atencio en
qüestions purament i estrictament llingüistiques: hem de preocupar-nos per la
realitat viva, per la recuperacio i implantacio de l'idioma. En definitiva, no
centrar exclusivament l'atencio en un proces de normativisacio, sino tambe en
el de normalisacio.
Normativisacio i normalisacio realisen una simbiosis:
No es possible una sense l'atra; les dos mereixen la nostra atencio i estudi.
SEGONA
La castellanisacio en terres valencianes es realment
preocupant; la forta presencia del castellà afecta en part a l'identitat, a les
estructures de l'idioma. Pero el perill real del castellanisme es que afecta a
l'existencia de la llengua. El castellà no influix unicament, sino que preten
substituir.
Contra la llengua castellana, forta i molt ben
preparada, superpotent
en tots els aspectes, cal normalisar la propia valenciana fent us extens i
constant d'ella. Aci s'hauria de prendre un compromis
ample per part de tots els estudiosos - sectors socials, Entitats,
Associacions, Colectius, Partits i Sindicats, etc.- d'una plena utilisacio de
l'idioma valencià en qualsevol de les seues activitats. Es
evident que nomes una forta resistencia i utilisacio de la llengua propia pot
frenar l'implantacio de l'estranya.
TERCERA
Si la castellanisacio afecta a l'existencia de
l'idioma, la catalanisacio afecta realment a l'identitat.
Front a d'aço, es precis consolidar la normativa
valenciana i acabar en l'anarquisme i particularismes, en benefici de l'idioma.
L'estudi de necessitats d'una llengua moderna i les
seues solucions
es totalment necessari.
La llengua, en la Matematica, la Química, i qualsevol
de les ciencies a on s'ampra l'idioma, preparant-la per a l'alta cultura i la
tecnica.
La base d'estos estudis serà la recuperacio i
potenciacio de les peculiaritats diferenciades en tots els nivells del
nostre idioma.
S'ha de buscar i accentuar el fet diferencial dins de
la llengua. Es esta una postura molt encertada si estem defenent que es una
llengua en identitat propia.
QUARTA
El bilingüisme, el fals bilingüisme, ha segut
utilisat en perjui de la nostra llengua. Sempre que una persona o entitat ha
parlat de bilingüisme ha segut sempre en favor de l'atra llengua. No cal
repetir que som un poble diglosic i que la llengua propia ocupa el segon lloc.
El bilingüisme ha de ser una realitat; i l'implantacio
d'un bilingüisme pur en una situacio diglosica, com es la nostra, sense prendre
mides al respecte, es una manera oficial de continuar marginant la llengua
valenciana, ya que competixen dos llengües en clara desventaja d'una
d'elles.
Els
estudiosos del tema no podem donar l'esquena ad esta problematica. Els nostres
estudis han d'anar més alla de qüestions purament filologiques. Hem de prendre
un compromis de recuperacio i defensa de l'idioma valencià. I nosatres, com a
especialistes
i directament interessats, som els mes indicats per a actuar com a la
conciencia llingüistica d'un poble, conciencia que està dormida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario