L'ACADEMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA...CATALANA

Autor: J.V. Guinot

Des de l’any 1982 en que el mai suficientment vilipendiat Cipria Ciscar donara forma a la Llei d’Us i Ensenyament del Valencià la societat valenciana havia estat en una situacio d’enfrontament social permanent. Per un costat la clase politica dominant i els seus acolits que volien introduir molt sibilinament el català com a idioma del nostre Regne de Valencia, i per l’atra la gent del carrer, a la que tot aixo de doncs, aleshores i demes catalanismes aberrants i absurts els sonava a deliris de grandea de imperialistes catalans i catalanistes traïdors.

Aixina que, despres de molts anys de catalanisacio en coleges, instituts, universitats i qualsevol tipo d´organisme oficial, algu va tindre la genial idea de que havia arribat el moment de deixar d´amagar-se, i de que hi havia que superar el problema de que en l´Estatut d´Autonomia Valencià diu que l´idioma oficial de la Comunitat Valenciana es el Valencià. (Greu problema senyors, sobre tot per a tots aquells que se´ls fa la boca aigua cada vegada que diuen aquesta… sota… Pais Valencia… catala… ¡Catalunya!...)

Per tant la cosa estava molt clara. El senyor, al que nomes li interesa la seua bojaca, Zaplana, es reuni en el senyor imperialiste, Pujol, en Reus i alli pactaren, per mig d´un document redactat pel, en aquell moment Conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana, el senyor defensor de l´unitat de la llengua, Villalonga, que la literatura s´ensenyaria com a una unitat en la que s´incloguera la Renaixença Valenciana i la Catalana.

Per tant, i per a donar-li oficialitat al tema se li demanà un dictamen al Consell Valencia de Cultura per a que nos diguera als valencians que era lo que parlavem (¿?) i se creà l´Academia Valenciana de la Llengua… ¡Catalana, clar!, per a donar oficialitat a l´ortografia de l´Institut d´Estudis Catalans, la mateixa que estaven ensenyant des del 1982.

El dictamen de 13 de juliol de 1998 del Consell Valencià de Cultura i la Llei de creacio de l´Academia Valenciana de la Llengua… Catalana, se va convertir en son dia i segons els politics del PP i del PSOE, en tota una demostracio de normalitat, de que el conflicte llingüistic era un tema ya superat pels valencians i de que l´enfrontament social s´havia acabat. ¡Tots estaven contents!. ¿Com no tenien que estar-ho si tant el dictamen del CVC com la Llei de l´AVL reconeixen l´unitat de la llengua?

En tot aço, el tema estava cada volta mes clar. A pesar de que les associacions valencianistes no paraven de treballar, la realitat es que la societat valenciana era cada vegada mes meninfot en el tema de la llengua. No contaven en l´inestimable ajuda del tripartit català PSC, ERC i IC, de Zapatero i, com no podia ser d´atra manera, dels d´aci, PSPV i PP (ara representat pel senyor soc valencianiste pero nomes de boquilla, Paco Camps).

¿I perque?, puix molt facil, simplement perque a l´hora de presentar en Bruseles les traduccions de la Constitucio Europea en les diferents llengües oficials de l´Estat Espanyol, el Govern de Madrit va cedir al chantage d´ERC o siga, del senyor deliris de grandea, Carod Rovira i que consistia en que el Govern havia de fer una declaracio en la que negara l´existencia del valencià i, per tant, reconeguera l´unitat de la llengua i, a canvi, ERC aprovaria els Pressuposts Generals de l´Estat.

Dit i fet. La maniobra era molt facil. Nomes hi havia que demanar les traduccions a cada una de les autonomies i esperar. Esperar a que la traduccio valenciana la fera l´AVL per mig del traductor informatic de la Generalitat Valencia (el programa SALT), i que coincidiria exactament en la traduccio catalana perque tambe se faria en el mateix programa, que a fi de conters no fa mes que respectar l´ortografia i les formes que defen l´IEC. ¡I ya està, a partir d´ara l´Unio Europea reconeix que valencià i català son la mateixa llengua!.

Ademes i, per a donar-li cobertura "cientifica" a tot aço, 13 academics de l´AVL presentaren un dictamen sobre el valencià en el que s´incloia la denominacio valencià-catala.

Pero esta denominacio no li pareixia be al ¿nostre? President, el senyor soc valencianiste pero nomes de boquilla (¿vos enrecordeu?) Paco Camps, aixina que decidix pactar en el president de la Generalitat Catalana Pascual, no vos done ni aigüa, Maragall, l´unitat de les llengües valenciana i catalana, conseguint "aixo si", que els catalans nos permitixquen dir-li valencià quan estigam en casa. (Hi ha que vore quin negociador).

¿I aço com s´enten?, puix lo que se fa es demanar a l´AVL… C, que facen un atre dictamen al gust del ¿nostre? President, del PP, i tambe del PSOE i naturalment d´ERC , i de nou tots contents (igual que el 13 de juliol del 98). Perque l´ultim dictamen de l´AVL, diu textualment … "la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principal d´Andorra. … Els diferents parlars de tots estos territoris constituïxen una llengua. …". O siga, blanc i en botella… llet. ¡Vamos, que parlem catala!.

I lo pijor de tot es que este dictamen es vinculant per a totes les institucions publiques valencianes, perque l´AVL es una institucio que depen directament de Presidencia de la Generalitat Valenciana, i que té delegades les maximes competencies en materia llingüistica dins de la Comunitat.

Per tant i, eixa es un atra, per a continuar ensenyant lo mateix en coleges i instituts i aplicar la mateixa normativa de l´IEC, tenim una Academia en 21 academics que cobren un millo de les antigues pesetes al mes cada u. Aixo fa un total, de … a vore … 21 millons al mes… per 12 mesos … per 5 anys …¡1.260 millons de pesetes nomes en sous!. ¡Collons, quants diners per a no aportar res de nou!.

Nomes nos queda una opcio i es que, els valencians, nos fem en el poder politic en la Generalitat Valenciana i disoldre ´AVL…C, perque pensar que aixo ho fara Paco, soc mes valencianiste que ningu pero nomes de boquilla, Camps i el seu PP, encara que tinguen majoria absoluta en el parlament valencià, es de ser molt inocents. ¿O no?.