Autor:Ferrer.
26-10-2004.
Estic fart de trobar-me en individus que presumixen de nacionalistes valencians, de valencianistes 100% quan no ho son. Resulta molt important aci la terminologia. Atents al matis i al joc de paraules: no es lo mateix ser un nacionaliste valencià que un valencià nacionaliste... I es que en el primer cas es tractaria d’ una persona que fa nacionalisme valencià, en el segon vol dir una persona naixcuda en Valencia que fa nacionalisme (aixo sí, no especifica si el nacionalisme es valencià, catala, espanyol, saharaui o tibeta). I clar, no es igual lo un que lo atre.
Un eixemple de valencians nacionalistes (que no de nacionalistes valencians) es Esquerra Nacionalista Valenciana, que usa el catala als comunicats interns. O es el cas d’ Opcio Nacionalista Valenciana (ONV), un partit que pretenia pactar en el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) i que actualment acata l’ Academia de Zaplana (AZ), ent que diu que els valencians parlem catala. Perdo! Catalano-valencià! O el del propi BNC. O el dels promotors de l’ accentuacio a les Normes d’ El Puig. Aço es diu tercerviisme o catalanisme de tercera via.
Molts d’ estos pseudovalencianistes unflen el pit en un discurs que coincidix punt per punt en el del BNC... Usen arguments de l’ estil de “la llengua ya no importa tant a la societat, hi ha atres coses mes importants, cal superar l’ esteril conflicte llingüistic i alvançar en l’ us de la llengua, l’ AZ ha acabat en el conflicte, cal arribar a un consens dialogat, a una normativa mixta que ens satisfaga a tots, etc”. En atres paraules cal baixar-se els pantalons i acatar que el valencià es dialecte del catala. Pero som valencianistes 100% eh? Que consti nois!
No soc yo una persona intransigent que no crega en el dialec i el consens. Es pot negociar sobre moltes coses. Ara be, falta vore si el fi de la negociacio es honest o mes be espuri. A mi no em pareixeria mal que ONV i BNC feren una coalicio electoral... si dita unio defen la Llengua Valenciana, no la catalana. Es pot parlar sobre si calen els accents en les Normes d’ El Puig o no, pero quan veus que la finalitat es acostar postures cap a l’ anexionisme llingüistic catala, millor recordem que l’ angles –sense accents- es la primera llengua del mon.
Hi ha coses negociables. Per a mi que el Valencià funcione en accents o sense, o que use les Normes d’ El Puig o l’ alfabet cirilic es secundari. Son dos temes importantissims pero en el fondo secundaris i negociables. Lo que es innegociable es que el Valencià es una llengua independent i distinta de la catalana. Ahí no es pot cedir ni un milimetro. ¿O acas els catalans accepten que el catala es dialecte de l’ occita? Este es un mensage per a proaccentuadors, tercerviistes i pseudovalencianistes en general: la llengua no es negocia, la llengua es defen!
26-10-2004.
Estic fart de trobar-me en individus que presumixen de nacionalistes valencians, de valencianistes 100% quan no ho son. Resulta molt important aci la terminologia. Atents al matis i al joc de paraules: no es lo mateix ser un nacionaliste valencià que un valencià nacionaliste... I es que en el primer cas es tractaria d’ una persona que fa nacionalisme valencià, en el segon vol dir una persona naixcuda en Valencia que fa nacionalisme (aixo sí, no especifica si el nacionalisme es valencià, catala, espanyol, saharaui o tibeta). I clar, no es igual lo un que lo atre.
Un eixemple de valencians nacionalistes (que no de nacionalistes valencians) es Esquerra Nacionalista Valenciana, que usa el catala als comunicats interns. O es el cas d’ Opcio Nacionalista Valenciana (ONV), un partit que pretenia pactar en el Bloc Nacionaliste Catala (BNC) i que actualment acata l’ Academia de Zaplana (AZ), ent que diu que els valencians parlem catala. Perdo! Catalano-valencià! O el del propi BNC. O el dels promotors de l’ accentuacio a les Normes d’ El Puig. Aço es diu tercerviisme o catalanisme de tercera via.
Molts d’ estos pseudovalencianistes unflen el pit en un discurs que coincidix punt per punt en el del BNC... Usen arguments de l’ estil de “la llengua ya no importa tant a la societat, hi ha atres coses mes importants, cal superar l’ esteril conflicte llingüistic i alvançar en l’ us de la llengua, l’ AZ ha acabat en el conflicte, cal arribar a un consens dialogat, a una normativa mixta que ens satisfaga a tots, etc”. En atres paraules cal baixar-se els pantalons i acatar que el valencià es dialecte del catala. Pero som valencianistes 100% eh? Que consti nois!
No soc yo una persona intransigent que no crega en el dialec i el consens. Es pot negociar sobre moltes coses. Ara be, falta vore si el fi de la negociacio es honest o mes be espuri. A mi no em pareixeria mal que ONV i BNC feren una coalicio electoral... si dita unio defen la Llengua Valenciana, no la catalana. Es pot parlar sobre si calen els accents en les Normes d’ El Puig o no, pero quan veus que la finalitat es acostar postures cap a l’ anexionisme llingüistic catala, millor recordem que l’ angles –sense accents- es la primera llengua del mon.
Hi ha coses negociables. Per a mi que el Valencià funcione en accents o sense, o que use les Normes d’ El Puig o l’ alfabet cirilic es secundari. Son dos temes importantissims pero en el fondo secundaris i negociables. Lo que es innegociable es que el Valencià es una llengua independent i distinta de la catalana. Ahí no es pot cedir ni un milimetro. ¿O acas els catalans accepten que el catala es dialecte de l’ occita? Este es un mensage per a proaccentuadors, tercerviistes i pseudovalencianistes en general: la llengua no es negocia, la llengua es defen!
No hay comentarios:
Publicar un comentario