lunes, 19 de enero de 2015

EN DEFENSA DE L'IDIOMA VALENCIÀ


AUTOR: VICENT CALABUIG

(Nomes versio en Valencià · Solo versión en Valenciano)


 L´idioma propi dels valencians es l´idioma valencià i no un atre. Una mentira dita mil vegades no es convertix en una realitat. Durant estos ultims anys hem vist com s´afonava el Mur de Berlin, com Mandela passava -despres de decades en la presso- a la presidencia del seu païs i al Nobel de la Pau o, com el P.R.I. -al remat de governar durant 70 anys en Mexic- passava a l´opossicio.

 D´igual manera que hem vist que qui ha volgut dignificar el valencià ho ha fet sense problemes. Ya som molts el politics que s´han resistit a les Quatre Excuses del Pancatalanisme (la consellera de Cultura i Educacio Ampar Cabanes des d´UCD, Chimo Lanuza en IVAJ, tots els alcaldes i regidors d´UV, Mayren Beneyto en el Palau de la Musica, etc). Aixina s´ha comprovat que "qui vol, pot".

 Cada volta som mes que lluitem contra les Quatre Excuses Sense Trellat. Quatre excuses que conduiran al catalanisme al seu funeral. Pero ¿De quines quatre excuses estem parlant?

1.- L´excusa del paregut entre llengües

 Moltes vegades, quan un catalaniste no sap que argumentar, comenta aixo de "si un catala i un valencià s´entenem es perque parlem la mateixa llengua". Esta afirmacio mes que patetica resulta ridicula, situant-se en les antipodes de la filologia internacional.

 Com dia el Pare Fullana "que dos llengues siguen germanes -inclus besones- no significa que siguen la mateixa llengua". Aixina puix, lo mes llogic es que dos llengues que procedixen de la mateixa branca (en este cas, l´occità), que siguen veïnes i que han tingut influencies semblants, siguen -llogicament- paregudes ¡Lo anormal seria lo contrari!

 Eixemples tenim a monto: el gallec i el portogues; el chec i l´eslovac; el serbi i el croat; el rumà i el moldau; el rus i l´ucranià; el suec, l´islandes, el danes i el noruec, etc. Totes elles reconegudes com a llengues autoctones, inclus en aquells casos en que alguns imperialismes culturals i/o politics intentaren unificar-les be per "decrets llei" o be per la força. Per cert ¿Quin es el "grau cientific de paregut entre llengues" necessari - i arbitrari- per a dir que dos llengues germanes son un mateix idioma? ¿El 70%? ¿El 80%? ¿El 95%? ¿En basse a quins criteris lexics, morfosintactics, fonetics/fonologics, etc?

 No obstant, tambe resulta obvi, que quan mes catalanissem el valencià (segons els catalanistes, el "normalissen" ¡Curios eufemisme!), evidentment molt mes es pareixera al catala.

2.- L´excusa de l´universitat

 Una atra excusa recurrent entre els catalanistes es aquella que diu "que l´universitat diu que el catala i el valencià son la mateixa llengua".
 En primer lloc, hem de dir que aixo no ha segut sempre aixina, puix fins la celebracio del 1er Congrés de la Llengua Catalana, esta llengua era mondialment catalogada com un dialecte del provençal ¿Perque els valencians no podem fer lo mateix, inclus copiant (calcant) els mateixos arguments d´eixe Congrés?

 Pero es que, a mes, el Pare Fullana fundà la Catedra de Llengua Valenciana en l´Universitat de Valencia i fon membre de la Academia de la Llengua Espanyola "per la llengua valenciana". Llavors ¿En aquella epoca eren tots un ignorants o es que eren tots blavers? ¿O simplement el conflicte no estava tan politissat com ara? ¿Es tan descabellat pensar que la situacio pot tornar a capgirar?

 I per una atra banda, la soberania llingüistica del valencià, deuria de recaure en el poble valencià, d´igual manera que nosatres ni podem ni debem opinar sobre qualsevol atre idioma alie al nostre ¿O es que un filolec valencià podria dictar doctrina sobre el suhairi, el feroesc o sobre qualsevol dialecte del chinesc?

 L´universitat deuria de ser cresol d´idees i foro de debat. L´universitat deuria d´estar al servici del poble i mai al contrari. I en este sentit, l´universitat te l´obligacio democratica d´escoltar al poble que es sobira respecte a la llengua que parla. No debades els valencianistes sempre hem reclamat un referendum per a que el poble puga deixar ben clar que parla i que vol parlar.

 Pero centrant-nos en les les nostres universitats, ningu pot obviar a l´inmensa quantitat de llicenciats de filologia que defenen obertament l´independencia del valencià (Chimo Lanuza, Voro López, Manuel Gimeno, Joan Costa, Josep Mª Guinot, Lleopolt Penyarrocha, Laura G. Bru, Emili Miedes, etc), aixina com a moltisims universitaris obligats a amagar les seues creencies fins al mateix moment d´aprovar la carrera. Personalment conec a mes d´u que inclus es veu obligat a publicar baix pseudonim.

 Greu, molt greu resulta que en l´Universitat (que deuria de ser foro de debat i cresol d´idees) se censure absolutament tant al valencianisme com a l´occitanisme. Pareix que la coneguda i criticada endogamia uniersitaria li te massa por a confrontar les seues tesis, mes dogmatiques que cientifiques. Actuen com a fascistes.

3.- L´excusa de la reconquesta

 U dels colmos de la manipulacio catalanista es utilissar la falsa hipotesis de la reconquesta. Abans de tot tenim que dir que la majoria dels historiadors valencians neguen la mateixa teoria de la repoblacio tal i com la conten els anexionistes, de tal manera que -en vista de l´inviavilitat d´eixa falacia- no tingueren mes remei que afegir que "tambe hem de tindre en conte les postrerior repoblacions". Tal volta no caldria ni parlar del tema, puix fins i tot, el mateix Badia Margartit -rector de l´Universitat de Barcelona i membre de l´Institut d´Estudis Catalans- ya ha advertit que es absurda.

 De totes maneres ¿Que nos pot importar als valencians que fa 8 segles vingueren mes o manco catalans? ¡Si en 800 anys han aparegut, desaparegut i evolucionat centenars de llengües en tot lo mon! ¿Quan a evolucionat el valencià durant eixe temps? Inclus suponent que llavors el valencià fora un dialecte del catala (lo qual dona risa) hui tindria dret a ser reconegut com un idioma propi ¿Que pensen els catalanistes de la llingüistica diacronica (evolutiva)? ¿Perque l´amaguen sistematicament?

 I parlant de normatives ¿Hem de codificar un llenguage arcaic de fa 8 segles o hem de codificar la parla viva i actual? ¿Agarrem tambe el castellà arcaic de Cervantes o Quevedo? ¿Es un dinosauri un animal o un fossil d´animal? Es cert que els valencians utilissaven "nosaltres" ¡Pero tambe l´utilissaven els castellans! ¿I el restant de lexic propi negat hui pel catalaniste? ¡Quina barra!

4.- L´excusa del mercat

 A sovint escoltem als partidaris de l´unitat de les llengües excusar al catalanisme mentres afirmen que "a l´hora de consolidar un mercat, quan mes sigam, millor".

 La trampa i el destrellat consistix en que nosatres renunciem a l´idioma valencià per a, despres, substituir-lo pel catala. Perque si tan interessats estan en consolidar un unic mercat ¿Perque no renuncien els catalans a la seua llengua i la substituixen per la nostra? Segur que, aixina, els valencians ecceptariem sense reparos l´anexionisme.

 No obstant, evidentent, l´excusa del mercat no te gens de cientifica i unicament es basa en la pijor accepcio del mercantilisme, puix una de les part te que renunciar a tot per a que l´atra ho guanye tot.

 Per ultim, afegir que esta excusa es inviable en si mateixa, puix de la mateixa manera que la majoria de valencians no tenen cap d´interes en comprar llibres en catala, resulta llogic pensar que els catalans tampoc estarien massa interessats en comprar llibres en llengua valenciana.

 ¡¡¡I si al marge d´estes quatre excuses, algun llector coneix alguna atra, li preguem que nos la comunique a la major brevetat possible!!!
 No obstant, front ad estes quatre excuses ¿Que argumentem els valencianistes? No puc fer un resum en tan breu espai, ni manco encara escriure en quatre ralles tot lo que figura en un bon cabaç de llibres, pero si m´atrevire a donar uns breus apunts:

1.- Els testimonis escrits d´un romanç prejaumi, i inclus els testimonis d´araps parlant del mateix.

2.- Les investigacions d´eixe romanç (ignorat deliberadament pels catalanistes) fetes per filolecs i historiadors (destaquen poderosament els treballs de Peñarrocha, publicats en la prestigiosa editorial Gredos).

3.- Les teories valencianes sobre la reconquesta i sobre les posteriors repoblacions, que diferixen a monto en la dels catalans respecte als numeros (En este sentit, cap destacar els treballs d´un dels precursors: l´aragones A. Ubieto).

4.- Els testimonis clarificadors dels coetaneus a Jaume I (per eixemple, el Bisbe Sant Pere Pasqual).

5.- Els testimonis de tots i de cadascu dels nostres classics que uanime i abrumadorament parlaven de "llengua valenciana" i mai catalana (per eixemple, Joanot Martorell), tal i com es demostra en els mateixos fascimils editats en el llibre de Mossen Albinyana "El crit de la Llengua", reeditat per Lo Rat Penat en l´any 2000.

6.- El Segle d´Or de la Llengua Valenciana, el 1er segle d´or de qualsevol atra llengua peninsular, quan els catalans apenes tenies quatre escritors mediocres i mal contats.

7.- L´Estatut d´Autonomia i la seua llegalitat -per damunt de l´AVLl- que parla inequivocament d´idioma valencià.

8.- La moderna sociollingüistica internacional (Chomsky, Fishman, Hudson, etc) que li dona tota la soberania de qualsevol llengua als seus usuaris -al poble- i no ad esta o aquella colla de filolecs (en este cas, valencianistes, occitanistes o catalanistes) i que tambe afirma en rotunditat que "la diferencia entre una llengua i un dialecte ni es el criteri de filiacio ni el numero de parlants, sino que la primera te un eixercit darre i la segona no".

9.- La resistencia del Poble Valencià, que pesse a la manipulacio del catalanisme durant estos ultins 25 anys -en escoles, universitats, mijos de comunicacio oficials, politiques de subvencions, etc) resistix i sap molt be lo que parla i lo que vol. I no ho dic per la manifestacio del 13-6-97 -la mes multitudinaria que mai ha conegut el Regne de Valencia- sino perque enquesta tras enquesta cabudament aixina ho demostra.

10.- Les paraules de Prat de la Riba, fa ya quasi un segle: "Hem de ser inteligents i estrategics. Primer hem de treballar per l´unitat de les llengues. Una volta consolidat este primer pas, hem de passar al segon: l´unitat cultural, i quan ya tingam tant l´unitat llingüistica com l´unitat cultural sera el moment d´aspirar a l´unitat politica de la Gran Catalunya (Països Catalans)".


 Som valencians, parlém valencià.

No hay comentarios: