Autor:
Valencià d´Elig
No mos enganyem, la llengua Valenciana, la seua defensa i
la potenciacio del seu us, es un tema en el que ben pocs estan verdaderament
involucrats i sensibilisats i que, en principi, nomes podria interessar al
colectiu social que parla esta llengua de forma natural (per transmissio de
pares a fills).
Tenint com te la Comunitat Valenciana la llengua Castellana com atra llengua oficial (llengua general de l'Estat espanyol), un sistema educatiu aon prima el Castellà, una oferta de mijos de comunicacio majoritariament en Castellà i una ampla part de la poblacio que no te a la llengua Valenciana com a la seua llengua materna, no resulta gens estrany que el numero de valenciaparlants vaja minvant mes i mes segons passa el temps.
¿Se pot per mig del sistema educatiu frenar i pegarli la volta a este proces negatiu per a la llengua Valenciana ?
Si i no.
Tal i com s'estan fent les coses hui en dia, NO. En les estrategies
equivocaes que l'administracio publica valenciana i la AVL està aplicant en el
sistema educatiu valencià mai s'aplegarà a revitalisar la llengua Valenciana i
frenar la seua paulatina desaparicio (substitucio pel Castellà).
Seria convenient començar tenint ben clar quin es el proces natural d'ensenyança de la llengua Valenciana (o la que siga), que no es atre que la trasmissio generacional de pares a fills. Este proces se fa d'una forma totalment natural i espontanea sense que en ell tinguen que intervindre mestres, gramatics, filolecs ni normatives d'una o atra banda. Els pares que tenen com a llengua materna i vehicular el Valencià, parlen entre ells i als seus fills en este idioma, i els fills que escolten desde el seu naiximent parlar als seus pares en Valencià, assimilen i s'ensenyen a parlar eixa llengua a través d'uns mecanismes inconscients que no els supon cap esforç. Aixo crea una "impronta" llingüistica en els fills que fomenta el desenroll de les estructures mentals i fisiologiques necessaries per al correcte us de la llengua Valenciana. Este fort i intim arrailament en la llengua Valenciana els acompanyarà a lo llarc de tota la seua vida i propiciarà la futura transmissio del Valencià a les següents generacions.
Per desgracia en la coyuntura actual es molt facil que se trenque la cadena de transmissio natural de la llengua Valenciana. Per eixemple, mos trobem a parelles valenciaparlants que encara que entre ells parlen en Valencià, per la pressio social i mijatica del Castellà li parlen als seus fills en llengua Castellana, tambe estan els casos de parelles que son valenciaparlants pero que entre ells se parlen en Castellà perque s'han conegut parlant en eixa llengua i s'els ha arrailat eixa costum; per ultim, el cas mes freqüent es el de les parelles aon nomes u dels dos es valenciaparlant, circumstancia que fa que la llengua Valenciana siga substituida completament per la Castellana a tots els nivells. En tots estos casos als fills s'els parlarà en Castella, creantse la "impronta castellana", lo que favorirà que siga el Castellà l'unica llengua vehicular i en tota provabilitat la llengua exclusiva de les generacions vinents.
¿Quina necessitat tenen totes estes parelles de parlarli als seus fills en Valencià? Estem segurs que mes d'u mos dira que: "ninguna", perque en la coyuntura actual, parlant en Castellà ya tindran resoltes les seues necessitats comunicatives, de convivencia social i de futur laboral. Baix la perspectiva de la "practicitat" pareix que la llengua Valenciana no te les de guanyar, inclus posats a triar n'hi haura qui preferixca que els seus fills parlen ingles, frances o alema ans que "perguen el temps estudiant Valencià, una llengua que en la majoria de casos no els aprofitarà per a res (que no puguen fer, i millor, en Castellà)".
Les perspectives son del tot desfavorables, pero ham de ser objectius, assumir una realitat que mos dona l'esquena i intentar trobar solucions que siguen practiques, efectives i viables per a la recuperacio del Valencià. En definitiva, la recuperacio de tots eixos valenciaparlants que han abandonat la seua llengua materna en favor de l'us exclusiu del Castellà, junt al manteniment dels valenciaparlants que encara estan fent un us natural del Valencià, especialment dins del nucleu familiar.
¿Que se pot fer despres de vore que la "practicitat" no
es l'argument mes efectiu per a motivar als valenciaparlants a re-trobarse en
la seua llengua propia Valenciana ?
Es precis potenciar els factors "emotius" dels
valenciaparlants cap a la seua llengua materna si se vol que estos valoren en
major mida la seua llengua propia i s'animen a recuperarla o a fer un us mes
generalisat d'esta.
La llengua Valenciana no existix per casualitat o per generacio espontanea, es la llengua que han parlat els nostres pares, yayos i antepassats i que mos aplega a mosatros com una herencia viva i patrimoni familiar que, orgullosament, ham de mantindre i oferir als nostres fills. De la mateixa manera que li donem valor a unes terres, unes cases, uns llinages o uns recorts familiars obtinguts en herencia, tambe tenim que valorar la llengua Valenciana que mos han donat nostres pares i tindre l'amor propi i l'orgull de defendrela, parlarla a tots els nivells i donarlila als nostres fills.
En definitiva, una qüestio de "amor" i de "voler", fonamentà mes en la satisfaccio "espiritual" personal, que en l'obtencio d'un benefici "material" tangible.
En tot este assunt el sistema educatiu i les institucions encarregaes de normativisar el Valencià juguen un paper fonamental, pero per desgracia, les estrategies llingüistiques que posen en practica no favorixen gens la "emotivitat positiva" dels valenciaparlants cap a la seua llengua materna valenciana sino mes be tot lo contrari, de lo que resulta que a cada dia que passa baixa mes el numero de valenciaparlants en conte d'aumentar o mantindres.
L'Academia Valenciana de la Llengua (AVL) oficialisa una normativa llingüistica per al Valencià que es un calc de la que l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) oficialisa per al Català. Es una normativa divorcià significativament de la genuina llengua Valenciana parlà a nivell general pels valencians. Esta greu fractura entre el "Català avalencianat" que normativisa la AVL i la llengua Valenciana que realment i de forma generalisà parlen els valencians, lo que fa es introduir la confusio i l'auto-odi en la ment i el cor dels valencians, propiciant que estos abandonen la seua llengua materna en favor de la Castellana, mes encara quan se donen conte que la AVL dictamina (falsament) que la secular llengua Valenciana es la mateixa que la Catalana i que el Valencià no es una llengua propia i independent de qualsevol atra, sino un simple dialecte del Catala. ¿ Com vol la AVL en eixos postulats catalanistes (anti-valencianistes) fer pujar l'autoestima dels valenciaparlants cap a la seua llengua propia i fomentar el seu us ? Mai en la vida heu conseguiran pel cami de la "destruccio emotiva valenciana" que els academics de la AVL se duen entre mans per molt que heu vullguen amagar darrere d'un criptic llenguage d'obscures retoriques i falsos eufemismes.
La AVL li està fent molt de mal a la llengua Valenciana en
l'ambicio d'impondre una falsa i artificiosa "unitat" normativa entre
l'idioma Valencià i el Catala, es mes, la finalitat ultima de la AVL no es
potenciar i defendre al Valencià, sino ferlo desapareixer i substituirlo per un
aberrant "Catala avalencianat" que aplane el cami als que volen una
"Catalunya gran(sic)" imperial aon els historics Reines de Valencia i
Mallorques estarien subordinats a esta. (No mos te que estranyar gens esta
actitut deslleal de la AVL, ya s'ha dit hasda la fartera que la AVL no es mes
que el resultat del chantage que li feu el catala Jordi Pujol a Aznar-Zaplana
(per la necessitat del PP dels vots de CiU en Madrit) per lo que esta institucio
acabà creantse en abrumaora majoria d'academics catalanistes idolatres del IEC
i la llengua Catalana).
Fara falta una catarsis molt gran dins dels (diferents) mons "cientifics" i academics si realment tenen interes en recuperar i potenciar l'us de la llengua Valenciana i que no acabe siguent engolida pel Castellà (per falta d'estima dels valenciaparlants cap a la seua llengua propia). Es un fet que la dignificacio de la llengua Valenciana ha de passar inexorablement per contar en una normativa llingüistica genuinament valenciana en la que orgullosament se puguen identificar amplament la majoria de valenciaparlants (Deixant de costat lo que els catalans opinen al respecte o li vullguen fer a la seua llengua Catalana). Lo contrari sera tirar el temps i els dinés al femer (excepte per als academics de la AVL que viuen de categoria cobrant jornals millonaris dels dinés dels valencians, per donarli l'estocà de mort a la llengua Valenciana).
No hay comentarios:
Publicar un comentario