L'ARTICUL NEUTRE "LO" EN LA GRAMATICA DE L'AVL

AUTOR: JAUME DE LA SERRA

Comentaris, dins de [ ], a cèrts punts de la gramàtica de l'AVL (Acadèmia Valenciana de la Llengua) que fan referència a l'artícul nèutre "lo":

 "Gramàtica Normativa Valenciana" (pp. 127-128, Valéncia 2006)

 15.5. L’article neutre

 En l’expressió oral espontània [llengua viva actual], la forma "lo" s’utilitza actualment de manera general amb valor neutre, amb una distribució d’usos semblant a la que es fa en castellà. Però en la llengua medieval l’article lo s’usava indistintament amb un valor masculí i amb un valor neutre, i en els dos casos podia presentar la forma lo, apostrofar-se amb la paraula següent si començava per vocal o amb la paraula anterior si acabava en vocal, i contraure’s amb les preposicions "a", "de" i "per". Amb un valor neutre, concretament, s’utilitzava en construccions en què tenia un valor abstracte o en construccions comparatives amb un valor intensiu:

 [En principi l'AVL reconeix que en llengua valenciana viva l'us de l'artícul nèutre "lo" es completament general i normal per part dels valenciaparlants. Tot seguit, deixa de costat la llengua valenciana viva i escomença a parlar de la llengua medieval com si eixa fòra la base de la seua gramàtica. Pero lo llògic i adecuat es que l'AVL faça la seua gramàtica partint de l'actual llengua valenciana viva i general, no d'una desapareguda llengua valenciana medieval que ya ningú parla.]

 Construccions clàssiques amb l’article masculí usat amb un valor neutre:

 [Tot seguit, l'AVL dona eixemples de la lliteratura clàssica de la llengua valenciana a on apareix l'artícul nèutre "lo"]

-          «e prestament féu fer tot lo que l’ermità havia ordenat», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.

-         
- «deu mitigar si mateix recordant lo que diu lo mateix propheta», Isabel de Villena, Vita Christi.

-         
- «ultra lo de lo cavaller qui vençés se n’havia a portar lo seu e lo de l’altre, car axí era ordenat», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.

-         
- «mas no havent boca per dir lo contrari de ço que vostra molt alta senyoria mana», Curial.
- «aquesta li farà creure fermament tot lo contengut en la ley e prophetes», sor Isabel de Villena, Vita Christi.

-         
- «e no li devia fer enveja lo nostre», Llibre dels Fets.

-         
- «fent-li parences / e prometences / que tot lo meu / seria seu», Jaume Roig, Espill.

-         
- «e moguts de gran ira, caminaren lo més prest que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.

-         
- «per lo matí ells se abillaren lo millor que pogueren», Joanot Martorell, Tirant lo Blanch.

 Amb anterioritat al segle XIV, el demostratiu neutre "ço" s’usava davant del relatiu "que" i la preposició "de" (ço que has dit, ço del cavaller). A partir del XIV, el demostratiu "ço" entrà en decadència i (...) estes dos funcions foren exercides pel "lo".

 ["A partir del XIV" vòl dir de l'any 1300 avant, o siga, fa ya més de 700 anys que els valencians, com a mínim, gasten l'artícul nèutre "lo" en llengua valenciana.]

 En la llengua actual, a més, no són estranys els exemples en què l’article masculí "el" assumix un valor abstracte. Així, són vives en el valencià general, o en certs parlars valencians, construccions amb l’article "el" amb valor abstracte com les següents:

-          No m’agrada gens el dolç. (‘les coses dolces’)

-         
- El mal és que no creu mai. (‘la cosa mala’)

-         
- Hem arreplegat l’aigua del plogut. (‘la pluja’)

-         
- Treballa més del que cal. (‘del que és la seua obligació’)

-         
- Si lleves el podrit, t’ho pots menjar tot. (‘la part podrida’)

-         
- Ahir van treballar al de mon pare. (‘el camp propietat de mon pare’)

-         
- No gastes més del que guanyes. (‘els guanys’)

-         
- Calla, calla, que ara ve el millor. (‘la millor cosa’)

-         
- No t’arrisques i vés pel segur. (‘la cosa segura, la part segura’)

-         
- No vages pel banyat. (‘la part banyada’)

-         
- Les cabres han entrat al regat. (‘la part regada’)

 [Tots eixos eixemples, ocasionals, esporàdics, particulars, no son més que les excepcions que confirmen la regla. La regla, lo normal, la norma, lo normatiu es que en llengua valenciana viva l'us del "lo" nèutre es constant, ample i generalisat a tots els nivells, ya siguen éstos formals o informals.]

 Vist que en la llengua clàssica no existia un article neutre diferent del masculí i que en la llengua actual més genuïna no són estranys els casos de "el" amb valor abstracte, la major part dels gramàtics i escriptors contemporanis han rebutjat l’ús d’un article neutre diferent formalment del masculí i han mantingut l’article masculí tant amb els usos propis del masculí com amb certs usos abstractes i intensius.

 [Parlant clar i ras, tot açò no son més que falsetats, retòliques i embolics. Lo primer de tot és dir que en llengua clàssica si existia un artícul nèutre diferent al masculí - significats diferents - encara que els dos tingueren idèntica forma: "lo" (paraules homògrafes). A partir d'ahí s'ha d'aclarir que l'artícul néutre clàssic ha mantingut en el temps dita forma hasda l'actualitat ("lo"), mentres que, en general, l'artícul masculí clàssic ("lo") ha patit una evolució hasda aplegar a l'actual forma "el" (aixina i tot, al nòrt de Castelló encara està viu l'artícul masculí "lo"). Esta diferenciació formal entre l'artícul nèutre ("lo") i el masculí ("el") es resultat de la evolució normal i llògica de la llengua valenciana (feta pels seus parlants). Una evolució que mira sempre de corregir les ambigüetats i confusions existents en els procesos comunicatius dels parlants, aplegant aixina, en el temps, a una llengua més práctica i funcional. Per contra, ara, els gramàtics catalanistes (AVL), anant en contra de la evolució natural i corrècta de la llengua valenciana (en definitiva, en contra de la ciència), pretenen que els valencians tornen a gastar un artícul nèutre i un artícul masculí idèntics (una mateixa forma). Dita involució no fa més que generar entre els valenciaparlants una gran confusió, ambigüetat, inseguritat i falta de practicitat en la comunicació, còsa que no afavorix gens l'us i normalisació de la llengua valenciana. Per si en açò no en tinguérem pròu, damunt, en conte de pendre la forma clàssica "lo" (present en l'actual artícul nèutre valencià i en l'artícul masculí gastat al nòrt de Castelló), pretenen impòndre per la fòrça i sense cap tipo de validea clàssica o empírica la forma "el", una forma que ni ans ni ara s'ha usat de forma normal i general com a nèutre. Pretensió acientífica (de motivació purament política) que no fa més que desbaratar lo ya resòlt fa temps per la pròpia evolució de la llengua valenciana (duta a terme pels pròpis valenciaparlants), al diferenciar, inteligentment, entre les formes "lo" i "el" (nèutre i masculí).]

 [Acabar dient, ademés, que es totalment fals que "la major part dels gramàtics i escritors contemporanis" hagen rebujat l'us de l'artícul nèutre "lo". L'AVL ademes d'amagar l'existència d'un número encara més gran de gramàtics, gramàtiques, institucions i escritors valencians que han defés i gastat el "lo" nèutre a lo llarc de l'història, lo que fa és omplir el seu cabaç en gramàtics i escritors catalans que no han tengut adecuat coneiximent de la llengua valenciana, ni mai han escrit en ella.

]