Baltasar Bueno Tárrega (Breu Historia de la
Llengua Valenciana – Las Provincias – Giner de 1.999)
(traduccio al valencià per Josep Guillén y Milla)
La caiguda de Sagunt en mans dels cartaginesos
en l’any 219 a.C. desencadenó la segon Guerra Punica.
Els Escipions desembarcaren en Ampuries l’any
218 a.C. y escomençaren la conquista y colonisacio de la costa mediterranea, de
nort a sur, incorporant ad este territori a un nou mon cultural, el grec-llati,
lo que comportaria una important transformacio en tots els ordens, tambe el
llingüistic.
Les Guerres Puniques no foren una lluita dels
romans contra els indigenes valencians, sino contra els cartaginesos.
Remataes les guerres, derrotats els cartaginesos,
els romans es quedaren aci, a la vista de les riquees que trobaren.
Indigenes y colonisaors conviviren
perfectament, sense problemes de cap classe.
Els romans dugueren ses costums, cultura,
industria, comerç, formes y utils de treball, sa cultura, sa llengua, el llati.
El poble iberic es llatinisà.
La ciutat de Valencia hi ha havia segut fundà
sobre un “oppidum” iberic pels soldats y veterans que lluitaren baix les ordens
de Tito Livio en les Guerres Puniques, l’any 138 a.C.
En este periodo de temps escomençà la
romanisacio de les terres valencianes, que s’accentua dos decades abans de
Crist, completantse 400 anys despres.
Tant en esta ciutat, com en atres importants
del hui territori valencià, al principi subsisti el bilingüisme, convivint les
llengües iberica y la llengua llatina.
La llengua iberica, per l’intensa colonisacio
llatina, al remat quedà subsumida per esta, la qual acabà convertintse en la
llengua hegemonica, la predominant en el territori valencià.
El llati que dugueren aci els soldats y
colonisaors romans era un llati vulgar o popular, no classic, que era dels
ilustrats, politics y lletrats de Roma. Un llati que donà pas a les distintes
llengües romaniques.
Llengues Romans: “El llati cult s’estacionà, mentres el llati
vulgar prosegui el cami de la ruptura de l’unitat llingüistica, que donà orige
a l’aparicio de les llengües romançs”.
Josep Vicent Gomez Bayarri.
No hay comentarios:
Publicar un comentario