COMPETENCIA DE LES INSTITUCIONS

Quines institucions son especialment competents en materia de llengua?

Per a mi n’hi ha un pressupost basic, i es que ninguna institucio te la competencia exclusiva en materia de llengua.

Per damunt i al marge de les institucions, es el popble sobira el que parla i fa una llengua. I es eixe poble sobira el que de fet  se l’apropia i li dona un nom. I son persones concretes les que, usant lliurement eixa llengua, de paraula o per escrit, li donan qualitat o la degraden.

A partir d’ahí venen les institucions que s’encarreguen d’estudiar eixa llengua, de racionalisar-la, de millorar-la i d’ensenyar-la. Pero ninguna es de dret divi. Ninguna te el monopoli. Ninguna crea llengua. Simplement es llimita a recollir,  catalogar, ordenar. Normalisar –sempre provisionalment- aixo viu i canviant que es la llengua d’un poble. Els ginecolecs no fan chiquets; els geolecs no inventen un planeta nou; els sociolecs no creen una societat preconcebuda. Chiquets n’han naixcut sempre, la terra existia abans del mateix home, la societat no l'han feta ni la fan els sociolecs. Cap la manipulacio, i de fet es manipula en tots eixos camps. Pero a sovint les conseqüencies son imprevisibles.

Aixo supost, la mateixa societat genera les seues institucions, unes voltes per iniciativa o en el soport dels partits politics; unes atres voltes en contra dels politics i de la seua politica.

Respecte a les llengües, durant sigles la majoria d’elles, per no dir totes, han carit d’institucions oficials. Moltes hui en dia encara no la tenen. Les qui en tenen, solen ser del tipo Academia o Institut, a l’estil de l’Academia Francesa del sigle XVIII.

El paper d’una Universitat ha segut sempre per un costat el d’impartir ciencia adquirida i per un atra el de fomentar i promoure l’estudi per l’adquisicio de mes ciencia i mes coneximents lo mes exactes i rigorosos possibles en cada materia. La ciencia pura no està supedità a l’us d’una llengua determinà, ni menys encara a una politica llingüistica determinà. L’Universitat es de per seun camp de llibertat en el que s’analisen i debaten tota classe de teories i d’opinions. Mal es pot dir,  en conseqüencia, per eixemple, que l’Universitat de Valencia, o d’Alacant, opina aço o allo sobre la llengua, quan hi ha per mig un debat de fondo. Opina cada professor, cada persona, NO L’UNIVERSITAT. El paper de l’Universitat es per naturalea neutre. Crec que este curs i esta taula redona es un bon eixemple de lo que correspon fer a l’Universitat.

Per a acabar. La RACV, des dels presuposts abans mencionats, ha fet unes normes ortografiques, que ha procurat fomentar en una documentacio formal. Estes normes ha segut suscrites per molta mes gent i moltes mes instituciuons que les del 32, lo qual no vol dir que siguen perfectes. Està, per aixo mateix, oberta a tota critica tambe fonamentà, i a tot dialec constructiu. No ho està, naturalment, a ser ignorà o simplement desqualificà sense mes. Seguix de totes les maneres treballant com mai per la cultura i la llengua valenciana.

Joan Costa i Catala

                                  El ferro que desperta

                                  Valencia 1998