miércoles, 18 de diciembre de 2013

¿CIENCIA FICCIO?



Chimo Lanuza                    13 de juny del 2004
Sempre m’han agradat i m’hen espantat les pelicules futuristes de ciencia ficcio.
D’una banda, m’han interessat per allo de l’inventiva i l’imaginacio. Pero, d’una atra banda, m’ha epantat ya no les maquiaveliques histories que nos contaven –i nos seguixen contant-, sino mes be la capacitat visionaria dels seus autors.
Un agran eixemple: “Rebelión en la granja”, d’Orwell. Ho encertà de ple. Clar, que l’autor partia del coneiximent de causa: l’historia dels governs des de la mes antiga antiguetat nos ensenya que el poder corromp.
Pero despres passem a unes atres histories de ciencia ficcio aplicables al cas valencià.
Fea fredat eixe eixercit que s’escampava com una taca d’oli fins fer-se en tots els ciutadans en “Los ladrones de ultracuerpos”. El grup de persones que encara no havien segut “copiats” mirava en recel i de reüll als que tenien alrededor perque ya no sabien a on estava cadascu. I els que ostentaven el poder els dien que veïen fantasmes, que aixo era una barbaritat... Al final no queda ningu. Per fantasmes.
¿I que em dieu d’eixa maquinaria perfecta que es crea en una generacio de chiquets, tots iguals, sense sentiments, de “El pueblo de los malditos”? No els importava anar contra els propis pares o matar-los, tenien uns atres objectius “superiors” dictaminats des de fora. No eren conscients del mal i, en conseqüencia, el practicaven sense pudor.
Tot un encert quan, tambe Orwell, insinua el poder que comporta controlar el llenguage. En una societat absolutament controlada –i ningu es conscient d’aixo, està clar-, el govern s’inventa una especie de nova llengua –“Neolingua”-, a través de la qual es mediatisa als ciutadans i es conseguix crear nous conceptes, noves idees, nos valors: els valors del silenci, de l’irrebelio, de l’inactivitat... que son els que potencia el poder.
En “La fuga de Logan”, els ciutadans convertixen la mort en un espectacul. Van encantats a presenciar la mort d’aquells que passen d’una determinada edat. Ningu es capaç de pensar per ell mateix, caracteristica generalisada en totes estes obres.
En “¿Un mundo feliz?”, sorpren el llenguage que, tan afectat com el “normalitzat”, fa ridiculs als personages en les seues proclames i eslogans depresos des de que son embrions. Una societat que posa la ciencia al servici dels interessos dels governants. I, com en tants atres casos, aquell que se n’ix de lo establit, “desapareix”.
“Farenheit 451” tracta la cruel i nefasta situacio d’una societat en la que els llibres estan prohibits perque aporten informacio contraria a la que interessa als governants. La llectura, l’informacio... desperten la busqueda de la veritat i son el previ a la llibertat. Si no estas adequadament informat, no seras mai lliure. Per este motiu, en esta societat eren perseguits, buscats i cremats els llibres. Un grup de resistencia lo que fa es dependre’ls de memoria abans de destruir-los per a que perduren i, quan van fent-se vells, li’ls ensenyen als seus fills, als seus nets...
La mes impactant de totes, possiblement, siga “El planeta de los simios”, a on es planteja la manipulacio de la ciencia, l’imperi de la mentira. Els grans cientifics, com en les antigues civilisacions els grans sacerdots, formen part paritariament del gran consell que controla la societat.

Si que es de veres. Estes pelicules ilustren molt pero, com el pancatalanisme es impermeable com les societats que nos descriuen estes histories, la mentira seguirà humillant a la veritat.

No hay comentarios: