viernes, 11 de octubre de 2013

VALENCIANISME: REGIONALISME O NACIONALISME. UNA APROXIMACIO ALS CONCEPTES I AD ALGUNS TEORICS DEL VALENCIANISME. (IV)


Per Juli Moreno Moreno
Extraigut d’Internet

II Regionalisme/ Nacionalisme: El cas valencià

Es complex abordar de manera correlativa i cronologica una etapa historica que s´iniciaria clarament, i com ya s´ha indicat en les ultimes decades del s. XIX, primer com un moviment cultural i que nomes despres, ya en la primera decada del s. XX, començarà a adquirir matisos politics. No es l´objectiu del present treball. Si que es perseguix redescobrir el pensament d´algunes destacades figures que sentaren, en el seu pensament i querer, les bases d´un valencianisme que inspirà accions i actuacions, i que quedaria latent fins a l´esclat que supongue la Transicio, despres de la mort del general Franco en 1975. Tambe es cert, i es una idea que sera necessari contrastar que la societat agrarista valenciana, les seues castellanisades classes dirigents i una certa tolerancia simbolica i llingüística, vistes possiblement pel regim franquiste com a unes manifestacions folkloriques, inofensives i propies de determinades celebracions festives, faran que dins d´un clima de benevolença i tambe de certa ignorancia en lo propi -l´ensenyança uniforme i uniformisadora era l´unica imperant- s´instalen en determinades catedres universitaries valencianes paladins del catalanisme (Joan Reglà, Miquel Tarradell...) i la formacio dels universitaris s´encarrilarà cap a un autoodi de lo propi -que es ridiculisa- i es capgirarà en una admiracio per tot lo català.
Estes accions transvasaran el propi ambit universitari i es traslladaran a la societat en general, i aixina, front a reivindicatives frases de "Parlem valencià!", s´estenien mensages, especialment en els pobles valenciaparlants -depositaris i garants de la llengua i patrimoni cultural valencià-, a on es parlava i s´havia parlat el valencià en absoluta normalitat, de que eixa llengua que els seus habitants usaven era inculta, "impura". Es popularisava el "es que no parlem be el valencià" i es mamprenia, en una segura, meditada i tendenciosa campanya/ estrategia, ya programada, a introduir la confusio i s´iniciava el proces de substitucio llingüistica que arrelava rapidament entre els "coents" i "snops", colectiu especialment integrat per aquelles persones (generalment de "familia bien") que en les propies societats rurals eren educades en llengua castellana -llengua de classe-, l´unica que practicarien en la seua infancia i que nomes canviarien en arribar a l´Universitat, per una atra llengua -"tambe de classe"-, la catalana. Esta campanya tambe feya mossa en les persones que en menys nivell cultural, pensant que si allo els ho dia el seu fill/ la seua filla que havia anat a estudiar a l´Universitat, en tot el sacrifici familiar que aixo comportava, era una veritat irrefutable.
En un cas i en l´atre foren minories, pero moltes d´eixes minories, eren les que ya detentaven o ben pronte detentarien el poder politic, o be s´instalarien en parceles socials i culturals des d´on posarien en practica les ensenyances que havien assumit i sumien als valencians en una complexitat i inferioritat de condicions que era necessari superar sent una atra cosa, identificant-se en una atra cultura i volent-se convertir en membres d´un atre poble peninsular.
Tota esta pleyade de "intelectuals" no saberen mirar en lo propi, en els precedents mes immediats, en les vies iniciades pels mateixos valencians, en les solucions inspirades pels seus intelectes -la veritat es que no els havien ensenyat- pero, per contra, hi havia pressa, i eixa carrera era per soterrar lo autenticament propi i silenciar i desautorisar, fins embrutar i calumniar, si es feya precis, la memoria de personalitats dels mes diversos camps de la cultura, de la ciencia, de la politica o de l´economia que havien mantingut i mantenien ferms principis valencianistes inspiradors de les seues trayectories respectives o simplement denunciaven les falacies argumentals en les que se recolza el catalanisme absorcioniste i imperialiste.
Es convenient no perdre el pols i es precis fer memoria, buscant beure en les fonts de qui aferma el seu compromis en lo autocton i en lo que es considerat com a propi; en qui coneix, enten i valora lo estrany/ lo diferent pero a la vegada es manté ferm en els convenciments que avalen des dels seus origens les llibertats del Poble Valencià. Un poble conformat pel devindre historic, com tots, i que en saber-se i constituir-se com a tal ho feu independentment, particularment i respectuosament al marge d´uns atres pobles, d´unes atres costums, d´unes atres opcions i d´unes atres lleis, per a ser forjador del seu propi desti. L´historia es llarga i complexa i els temps canviants. No sempre forem, pero des de que som tenim a orgull voler seguir sent i, mes encara, nos assistix el dret a seguir sent valencians, sense complexos ni convertir-nos en apendix de ningu. Si alguns consideren la nostra societat dual, que escorcollen dins la nostra historia passada, i si no s´identifiquen en aquell unic sentiment que nos donà el nom de valencians, que vixquen en eixa carrega sobre la seua consciencia, pero sobre tot que nos deixen viure en pau i en actitut valencianista, no sinonima de cap atra actitut ni sentiment, ni filial de cap imperi, que viu exclusivament en l´imaginari d´allumenats i acomplexats.
No voldria deixar d´aportar una cita que es ben valida a pesar de fer-la qui dedica el seu esforç intelectual a justificar l´inexistencia dels valencians, o millor a diluir-los en una cultura i una llengua que nos poden ser tan proximes i tan extranyes com es vullga. Diu Pérez Moragon, en concloure el seu treball ya citat: "En aquesta qüestió, com en tantes altres, llegir determinats papers i tenir present alhora l´actualitat, aboca necessàriament a una consideració: tornem a repetir els vells passos i a trobar els vells obstacles, renovats i una altra vegada enfortits. Després de mig segle, encara hi ha solucions prohibides o perseguides. I el risc d´extermini per divisió, continua omnipresent". Ad estes paraules es podria afegir "el risc d´extermini per assimilacio, continua omnipresent" , i d´aixo la seua obra es una bona prova.

Es molt millor centrar-se en tantes i tantes aportacions d´intelectuals de talla i de fervorosos valencianistes, que en arguments serios i en dades contrastades i documentades tracen sendes de valencianitat. Les paranoies, els desgavells i la pseudohistoria no poden produir mes que teories poc solides i que han contat historicament en el rebuig generic de la gran majoria del poble valencià, per que ademes son antinatura.

No hay comentarios: