AUTOR: TONI FONTELLES
(Nomes versio en Valencià · Solo versión en
Valenciano)
Com el temps
m'ha donat tantes voltes la rao en alguns temes -socials i politics- i en el de
la llengua molt mes -¡les voltes que he repetit que la AVLL anava a on està!-,
puix no m'he sorpres ni gens ni miqueta del document que aprovà -per
unanimitat, repetixc: per unanimitat- l'Academia en la sessio del 26-3-04.
Despres d'un any de reunions d'una comissio mixta entre academics i membres de
l'Associació d'Editors del País Valencià, el part fon un text titulat:
"Propostes per a un llibre d'estil que servisca de marc de referència a
les editorals valencianes per a l'elaboració de materials curriculars en
valencià".
El document
es compon d'una "filosofia", una casuïstica i una pragmatica.
En la
filosofia s'explica cóm s'ha de fer lo que volen: continuar la catalanisacio
sense que es note massa. No han inventat res. Les planificacions formals i
funcionals de les llengües son de domini public o d'algun public.
¿Que fan? Lo
de sempre: l'embolic per a dir i no dir, per a mostrar i per a ocultar, per a
fer creure que defenen lo "genui" pero dirigit a lo "atre";
en definitiva, per a que qui vullga puga "manipular" sense ser acusat
de tal accio. El "qui" a soles es referix "als de la
corda".
U dels
aspectes significatius es que en l'educacio primaria -els chiquets i chiquetes
menuts- es recomana un model de llengua "proxim", per a evitar la
falta d'identificacio dels parlants -¡toca, ya ho han depres!, han reconegut
que l'introduccio de les formes "dures-estandar" en els nivells
inferiors es antipedagogic i una causa de rebuig i de dificultat afegida,
fonamentalment en el natius-. Aço es la "gambeta", perque el model
s'anira obrint a uns atres -lligga's: catala- per a que el parlant tinga
competencia "multilectal" en els ultims cursos i en l'ESO.
L'introduccio d'estes formes sera progressiva... per a evitar el rebuig i
assegurar l'exit. No res que no estiguera ya en un document anterior que aprovà
la AVLL i que es la base.
Hi ha tambe
un atre aspecte a tindre en conte: el sistema llingüistic -lligga's: catala- en
tres manifestacions: el model, l'objectiu i el lexic. Aixina trobem tres
referencies: "[el model idiomatic] al mateix temps, ha de preservar la
convergència amb els models de tot el sistema lingüístic", "L'objecte
del sistema educatiu, i també del material didàctic que s'hi faça servir, ha de
ser el desplegament de la competència multilectal de l'alumnat. I per a aconseguir-ho
s'ha de partir de la pròpia varietat com a instrument bàsic d'aprenentatge i
desplegar progressivament el coneixement actiu de l'estàndard" i
"[coneixer sinonims] vius en altres regions de l'idioma" (¿quantes
regions te el valencià?).
La casuïstica
es la de sempre. Tenim unes llistes de paraules, mes curtes que en documents
anteriors, encara que es matisa que nomes son exiemples a seguir i, per tant,
son enunciatives pero no llimitatives. Es dir, gracies a la AVLL podrem trobar
-en els primers nivells i en ambits coloquials o familiars-: arrancar, mereixer
(en e tancada), senia (en e tancada), redo, alfabega... en lloc de: arrencar,
mereixer i senia (en e oberta), rodo, alfabrega... Tambe podrem dir: corfa o
trellat en el "llenguatge vehicular de formalitat mitjana o baixa",
pero haurem d'usar: escorça i seny en "textos de molta formalitat".
I en la
pragmatica s'establixen tres graus: les formes opcionals o dobles, les formes
preferents o obligatories i les formes graduals o d'introduccio progressiva. En
l'apartat de fonetica i ortografia pareix que tot es "obligatori"
-pero com que aço son "orientacions" i un "marc", no
se...-, mentres que en els apartats de morfologia, sintaxis i lexic es donen
els tres nivells. Per eixemple, es podra escriure "servisc,
servixes..." al principi, pero progressivament s'introduiran
"serveixes, serveix..", tambe podrem dir "este, eixe", pero
mes avant usarém "aquest, aqueix"
Es mantenen
com a preferents: "xic, vesprada, joguet, conversa, muscle, melic
[...]", pero els sinonims d'estes paraules "vius en altres regions de
l'idioma, poden aparéixer en els textos i les lectures complementàries".
I
s'introduiran en l'ESO: "escorpí, claveguera, sorra, anyell, escorça,
estel, llauna, petit [...]".
N'hi ha mes
coses -algunes "concessions" a la varietat valenciana-, pero no val
la pena... Es dir: es manté la politica llingüistica: elastica, policentrica i
convergent... en el catala.
Encara com
tenim academics "valencianistes" i del PP -"valencianistes"
tambe- que junts nos van a lliurar del "catalanisme" del PSOE i de
ERC... que si no...
No hay comentarios:
Publicar un comentario