Autor: JOAN IGNACI CULLA
Sentat
en la taula del bar l’Alqueria, esperant qu’el amic Jesus me diga lo que vaig a
dinar (per a que preguntar, si ell sap lo que m’agrada i lo que no). Alce la
vista del periodic i, sorprendentment, fixe la mirada sobre unes de les
persones que tenia en front. Algo me desconcierta sobre la seua expresio, pero
no comprenc el qué. Instintivament, busque la resposta en les atres persones
que omplin el llocal. No trobe respostes. Escomense a inquietar-me. La duda
m’estresa. De repent, els meus ulls, es claven en els d’una persona anonima.
¡Ya esta clar, son els ragos! ¿Pero, qué passa en les faccions d’esta gent?
¿Estic vegen algo real o es producte de la meua imaginario? Ix al carrer, me quede
en la porta del bar a esperar que passe gent. ¡A tots els passa lo mateix! No
es producte, com suponia, de la meua imaginacio.
M’hen
vaig a l’espill del servici, vull comprovar si tinc el mateix “problema”.
¡Efectivament, yo tambe! ¿Pero qué es? ¡Son els ulls, son els ulls!
Unes
de les caracteristiques per lo que se nos distinguix als carnivers, entre ells
els humans, es que els ulls es situen per a vore de front, mentres qu’els
hervivers els tenen situats, de forma que mentres mijen pugen estar controlant
tots els moviments del seu costat i no ser victimes dels que pretenen acavar en
la seua integritat.
L’evolucio
de l’especie nos demostra les grans transformacions i adaptacions que han
tingut que fer per a poder subsistir. ¿No serà aixo el cas dels valencians? ¿No
serà qu’els valencians ante els acosos dels depredadors de la nostra anima i
del nostre ser, hem canviat els ragos del nostres ulls, transforman-los en los
de qualsevol gacela o conill, temeresos de cuare en les garres i en els
incisius d’alimanyes que tenen que saciar la seua fam de sanc, no per una mera
qüestio de cadena alimentaria, sino per a imposar una especie nova, en el que
la seua supervivencia este supeditada a l’aniquilacio de l’atra?
La
nostra mirada ya no a soles contempla una bona llectura, la posta de sol,
l’azahar dels taronjers o com creixen el nostres fills. Al mateix temps estem
“controlant” que ningu s’amage baix l’espes follaje del poder de la manipulacio
i el chantaje.
Els
valencians, es havien acostumbrat a controlar al depredadurus-catalaunicus, i
mes o manco el teniem controlat quant ixia de la seua covacha en busca d’algun
llibre en llengua valenciana, en el que poder omplir les seues estanteries
buides. Inclus tindre que veure en charques, ya que les alimanyes tenen ballades
els pantans com us privatiu para el seu consum.
Pero
ara ha naixcut una nova especie, l’avellerus-traidotus. Els experts en zoología
no troben explicacio per a este fenomen mitat rabosa, mitat rap penat. Els seus
comportaments, van encaminats a viure entre el fem i la carronya proporcionats
per els depredadurus-catalanicus, d’ahí l’anologia entres les reboses. Pero lo
que no entren en els manuals dels experts es com intenten succionar tota la
sanc de les seues victimes, com si fora la formula per a subsistir d’estos
vampirs.
Es
la clara demostracio, i la resposta, del per que els valencians hem canviat la
nostra fisonomía, encaminada a una clara supervivencia front als nous atacs
d’esta especie unica.
Esta
en joc la nostra supervivencia. El que podam disfrutar del demà. Ya mai sera
igual, sempre tindrem que estar alertes gracies a la nova posicio dels ulls,
als moviments sibilines dels que volem extinguir la nostra especie. No podem
esperar a que algun dia algu s’han recorde que estem en perill d’estincio, i
nos protegixca per a no sucunvir a d’este perill. Tenim que fer valdre el
nostre instint i major inteligencia per supervivir.
Hem adaptat els ulls com hervivers, pero
no podem ser Bambis, en el que decorar una película de Carod-Rovira,
patrocinada per el PP valencià, a no ser que ya tingam clar que som una peça
apunt de ser devorada per els insaciables avellerus-traidotus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario