miércoles, 12 de junio de 2013

SANT BERNAT D'ALZIRA


Autor: Joan Benet
www.llenguavalencianasi.com

Ahmet Ibn al-Mansur, musulmà de naiximent i fill d'Almansor Senyor de Carlet, naixqué en l'Alqueria de Pintafarrés (Pintafarrés). Fon educat en la Cort del Califa de Valéncia, i des de sempre destacà per la seua prudència i diligència.
Sent un home jove, allà per l'any 1156, fon enviat a terres aragoneses com embaixador davant de la Corona d'Aragó. Uns historiadors diuen que de tornada a Carlet, i uns atres que mentres anava a Aragó, pero tots coincidixen en que arribà a Poblet, a on fon ben acollit, i és convertí al cristianisme, ingressant en la comunitat cristiana batejant-se en el nom de Bernat. El dia que li batejaren en el Monasteri de Poblet, els monges entonaren l'himne Te Deum.
En la seua estància en el monasteri, destacà des del primer moment per la seua caritat i pietat.
Ocupà el càrrec d'Almoiner, pero fon denunciat a l'Abat Esteve per la seua dadivositat en els pobres. En eixe moment, els bens del monasteri es multiplicaren miraculosament.
El 1178, anà de nou a terres aragoneses per a convertir la seua tia.
Uns anys més tart, en el permís de l'abat Huc, torna a Valéncia per a predicar l'Evangeli a la seua família, intentant convertir-la a la fe cristiana. Son germà que a la mort de son pare lo havia succeït, era el Senyor de Carlet, i no conseguix convertir-lo, és més, després de ser escoltat, Bernart és acusat pel seu germà de traïció a la família i a la religió musulmana. Pel contrari, si conseguí la conversió al cristianisme de les seues dos germanes, Zaida i Zoraida, batejant-les en els noms de Maria i Gràcia respectivament, i ingressant estes en el monasteri.
El germà que seguia sent musulmà, i ademés estava molt enfadat en Bernat, perseguí als seus tres germans i el dia 21 d'agost de 1181, (dia oficial propost per l'iglésia), Bernat fon detingut per ser 'enemic del poble', i martirisat clavant-li un clau dels que s'utilisaven per a amarrar les barques en el riu Xúquer i després matat prop d’Alzira. El germà de Bernat pensà que les dos germanetes, mort Bernat, rebujarien la fe cristiana, pero no fon aixina i les manà degollar en el mateix lloc que a Bernat.
Els mossàraps valencians, enterraren els seus cossos, i en conquistar Alzira Jaume I en 1242, manà edificar una ermita en recort de les seues memòries a on havien estat enterrats i havien patit el martiri.
Pere Ferrán en 1262, donà 20 sous reals per a construir l'iglésia de Sant Bernat d'Alzira. En el sigle XV, una retaule gòtic en la Catedral de Valéncia, representà el martiri dels tres germans.
La congregació cistercenca de Poblet, tenia gran interés en posseir les seues relíquies del sant, i en agost de 1603 envià una representació a la ciutat d'Alzira en la finalitat de conseguir-les. Els alzirenys, gràcies a la mediació del Rei Felip III, accediren i les relíquies del sant arribaren a l'Abadia de Poblet el 2 de setembre de 1603 sent abat Simó Trilla.
De totes maneres, esta cessió de les relíquies a Poblet tingué un gran llitigi, puix Carlet fon el breçol dels màrtirs, pero Poblet fon a on Bernat es convertí al cristianisme, per això les dos poblacions reclamaven els cossos dels màrtirs. A la fi es feu entrega de les relíquies a Carlet, Poblet i al Colege del Corpus Cristi de Valéncia, per demanda expressa del llavors arquebisbe Sant Joan Rivera, qui autentificà la veracitat dels cossos.
Carlet i Alzira, fins a la segona trobada de les relíquies que fon el 23 de juliol de 1599, celebraven la seua festivitat anual el 20 d'agost. En 1871 la celebració fon estesa a tot l'orde cistercenc i se celebrà el 1 de juny. En canvi, el Monasteri de Santa Maria de Poblet, per privilegi de la Santa Sèu, es celebra la solemnitat llitúrgica en honor al seu monge i ses germanetes, el 2 de setembre.
Actualment i des del 19 de març de 1643, Sant Bernat d'Alzira i les seues dos Germanetes, Maria i Gràcia, son els Sants Patrons de la ciutat d'Alzira, i a on estava el Convent de Sant Bernart Màrtir, hui es troba la Piqueta de Sant Bernat, lloc a on es creu que li martirisaren i mataren.

No hay comentarios: