jueves, 20 de diciembre de 2012

VIDA DE SANT VICENT FERRER, APOSTOL D’EUROPA (III)


 

Autor: Josep Teixidor
Ajuntament de Valencia – 1999
Signatura: ARV. DM 1431/1-1431/2.

Capitul XXII – pag. 117 y següents.


COMPROMIS DE CASP.

INTERREGNE DE LA CORONA D’ARAGO, EN QUE SANT VICENT FERRER FON TRIAT JUGE PERA DECLARAR SUCCESSOR.

Capitul XXIII, Llibre II, pag. 353 y següents.

Correguent l’any de 1410 mori el 31 de maig en lo Monasteri de Valldoncella, prop de Barcelona, l’inclit rey Marti, sense deixar successio. acabantse en este rey la llinea mascle dels reys naturals, que hi havia escomençat en l’any 819 per Iñigo Arista, electe rey de Pamplona y Sobrarbe, quin fill, Garci Iñiguez, casat en Urraca neta y heretera de Galindo Aznar, comte d’Arago, uni este estat a la seua Corona de Sobrarbe, y en lo seu tercer net, Ramiro I prenguè el titul de rey d’Arago pels anys 1004 y se li foren seguint reys de naturalea aragonesa hasda  Petronila, filla de Ramiro, el Monge. Esta senyora casantse en Ramon Berenguer, conte de Barcelona, tingue d’ell a Alfons II, en qui va fer donacio del Regne en l’any 1196 y per ell entrà en esta corona l’antiga estirpe de la Marca Hispanica dels contes de Barcelona, quina successio varonil durà doscents y catorce anys y faltà en 1410, en que mori lo nostre rey Marti y entraren els reys de l’estirpe castellana per Ferrando, infant de Castella, declarantse successor segons vorem.

Deixà lo rey Marti ordenat que es conferira la Corona al subjecte a qui segons dret y calitat d’este Real Mayoraç  pertanyira, y aixi, despres que mori, s’escomençà a donar les providencies preliminars pera liquidar este punt y declarar per justicia al subjecte a qui pertanyira, y en l’entretant es procurà posar en els Regnes una forma de govern com de Republiques, formant ses Parlaments. Eren, en fi, Governaors (com Virreys): en lo Regne d’Arago, Gil Ruiz de Lihory; en el contat de Barcelona, Gueran Alaman de Cervello y en lo Regne de Valencia, Arnaldo Guillem de Bellera.

El dit contat de Barcelona, despres que mori lo rey Marti, prenguè lo govern del contat juntament en els consellers de Barcelona y de comu acort es deliberà formar un Parlament compost per dotze subjectes molt senyalats, que representasen el contat y el contuviese en lo seu ofici durant l’interregne y la declaracio del successor. Este Parlament es convocà per la Vila de Montblanch, pero ferint este lloc la pesta, es transferi a Barcelona; y el següent any de 1411 es passà a Tortosa. Es componia per l’Arquebisbe de Tarragona, el dit Governaor y atres deu cavallers molts ilustres. En este Parlament estava tambe representat el Regne de Mallorca, en l’illa de Menorca.

En Arago es formà lo seu Parlament y es convocà pera la ciutat de Calatayut. Es compongue d’atre dotze subjectes que eren l’Arquebisbe de Saragossa, el Governaor de Justicia d’aquell Regne y el Jurat Major de Saragossa y atres nou subjectes molt senyalats. Es formà pel mes de giner de 1411.

Lo Regne de Valencia estava dividit en dos poderoses parcialitats o capelletes. Era lo cap d’una capelleta Pere de Vilaragut, quins parcials eren el Governaor Bellera en els Jurats y Oficials de la Ciutat de Valencia. L’atra capelleta, el Governaor Bernaldo de Centellesm, a qui seguia la major part de la noblea. Y no poguent convindre pera formar un Parlament, s’ixqueren els Centelles y demes cavallers del seu partit abandonant la ciutat, formant lo seu Parlament en lo veï lloc de Paterna; y d’aci es digue ad esta junta “el Parlament de fora”, com el que els Vilaraguts formaren en Valencia en lo seu Palau Real y es cridà “el Parlament de dins”. Est es traslladà despres a la Vila de Vinaros a finals de l’any 1411 y el “de fora” a la Vila de Traiguera.

Per este mateix temps el Governaor y el Justicia d’Arago convocaren a Parlament General en la vila d’Alcanyis a tots els Prelats, Ricshomens, Cavallers, Viles y Ciutats de lo seu Regne. Convidaren tambe als Embaixaors representants del contat de Barcelona y als representants del Regne de Valencia. Pera integrar esta Junta Gran, envià el Parlament de Calatayut a nou subjectes; el de Tortosa destinà catorze  y poc despres afegi atres hasda vintiquatre, que intervengueren en els acorts que s’anirien prenint pera la llegitima declaracio de successor a la Corona. Per Valencia, el Parlament de Vinaros envià a sis Embaixaors y el de Traiguera oferi enviar a atres per la seua part, pero la Junta d’Alcanyis no els vullgue admetre per no poder ningu dels dos Parlaments separats representar a tot lo Regne de Valencia y aixi els va dir que es reuniren en el primer.

“Pera aço (afegix Zurita) cap de cosa es desijava mes en que es donara orde en que vingueren a assistir a les Congregacions al benaventurat mascle, mestre Vicent Ferrer, que es trobava per aquell temps en Castella. Y es va fer molt gran insistencia en que vinguera despres, com el mes vertader ministre que es podia trovar pera conformar tants y tants distints proceders”.

Valencia, en vista de la repulsa en que en la Junta d’Alcanyis, hi havia patit els seus Embaixaors, per acort d’abdos dels seus Parlaments, donà els seus poders a Miquel Novales, que era dels “de dins” y a Joan Mercader que era dels “de fora”, pera que com a embaixaors units de tot lo Renge de Valencia intervingueren tant en lo Parlament de Tortosa com en el d’Alcanyis.

En este Parlemant gran d’Alcanyis es deliberà, a mitat de giner de 1412, que pera la declaracio del llegitim successor a la Corona es nominaren nou juges, tres de cada nacio (Arago y Valencia) y tres del contat de Barcelona, els quals tenien que concorre y trovarse junts en la vila de Casp lo dia 29 de març d’este corrent any de 1412; y dins del terme precis de dos messos (que es remataria el 29 de juny) s’obligasen a decidir esta gravíssima causa y nomenaren rey ad aquell a qui segons dret y justicia pertanyira la Corona. Y pera adjudicarla, disposaren hi haguera un subjecte nomenat d’obtindre sis vots (per lo manco) dels nou y en ells hi haguera tres de cada Regne (Arago y Valencia) y contat de Barcelona tan sivol u.

Prenint est acort el mateix Parlament Gran d’Alcanyis, als que pretenien tindre dret a la Corona pera que per se o per ses Procuraors acudiren a la dita vila y els citaren per est orde:

Lluïs, conte de Guisa, primogenit de Lluïs duc d’Anjou, segon del nom, rey de Napols y Jerusalem y de sa muller Violant, fila del rey Joan I d’Arago.

Ferrando, cridat “l’infant d’Antequera”, fill de Joan I de Castella y de sa muller Leonor, que era filla de Pere IV d’Arago y I de Valencia, germana de  Joan y  Marti, ultims posseidors d’esta Corona.

Alonso d’Arago, duc de Gandia y marques de Villena, fill de l’infant Pere y net de Jaume II, rey d’Arago y II de Valencia. Este pretenent mori durant la liquidacio d’esta gravíssima causa, aço es a 5 de març d’este corrent any, y per sa mort entrà en sa pretensio lo seu fill Alonso d’Arago, conte de Denia, qui en els estats heretà tot el dret de son pare.

L’infant Pere d’Arago, conte de Lluna, fill no llegitim pero llegitimat en part per son pare  Marti, rey de Sicilia, y net de Marti, rey d’Arago.

L’ultim convocat fon Jaume d’Arago, conte d’Urgell, fill del conte Pere,  net de l’infant  Jaume y besnet del Rey Alonso el IV, Rey d’Arago.

Els ascendents per on estos princips pretenien succeir en la Corona foren: El rey Jaume II, net del Conquistaor y pare del rey Alonso IV, qui lo fon de Pere IV y este de Joan y  Marti, ultims reys de la llinea varonil d’esta Casa Real.

Sense el princips convocats pel dit Parlament, pretenien la Corona Joan II, rey de Castella, fill d’Enric III que fon el primogenit de Leonor, germana de Marti, ultim rey d’Arago. No convocà el Parlament femelles suposantles excloides d’esta herencia per la naturalea d’este Maroyaç. En tot el pretenien Violant, filla de Joan I d’Arago y muller de Lluïs d’Anjou II, rey de Napols; y d’Isabel,  dona del conte d’Urgell y filla del rey Pere IV. Joana germana major d’esta infanta, que casà en el conte de Foix, ya per este temps hi havia mort.

No hay comentarios: