miércoles, 24 de octubre de 2012

VULLC SER LLIURE




Chimo Lanuza     
20 de setembre del 2004

Despres de tants anys reclamant i reivindicant la llibertat d’expressio, de manifestacio, d’eleccio, de pensament, de sentiment...; la llibertat de creacio, la de participacio, la d’integracio, la de decisio...; la llibertat de ser i d’estar, la de conviure, la de viure i viure’m, la de moure’m... Despres de tants anys de reivindicar la llibertat, observe en tristea que no soc –no som- lliure –no som lliures-.

Perque, certament, no som lliures d’expressar-nos obertament. Aixina, els valencianistes, segons com, quan, a on i en qui, nos veem obligats moltes voltes a “suavisar” (ocultar, reprimir) la nostra condicio de valencianistes. No es politicament correcte.

No som lliures, per tant, de manifestar-nos clarament valencianistes –cosa que no passa en els catalanistes, no saben la sort que tenen-. Els valencianistes no podem elegir lliurement les nostres llectures –estan perseguides, ocultades, minimisades-. Tot aço nos impedix integrar-nos, participar obertament en la societat i, per tant, no podem viure ni conviure pacificament com a valencians en Valencia. En conseqüencia, no podem ser valencians en llibertat. Perque l’unic “isme” natural per als naturals de Valencia hauria de ser el de “valencianisme”. Puix no, no es aixina. En termens generals, els valencians son qualsevol cosa: catalanistes, espanyolistes, barcelonistes, madridistes... del Valencia CF... pero no valencianistes.

A uns atres nivells. Per ser valencianistes, els valencianistes tenim menys oportunitats que els catalanistes, els espanyolistes o, simplement, els que no son res. Aixina, en Valencia, si eres catalaniste, espanyoliste, minusvalit, d’alguna minoria etnica, d’una ONG; si eres un desvergonyit, un lladre o un assessi; si eres qualsevol o si simplement no eres res, ya eres mes que si eres valencianiste, tens una serie de “privilegis” que el valencianiste no els te.

¿Aço te trellat? No vullc que el valencianiste siga mes que ningu –aixo es mes propi de catalanistes i/o espanyolistes-.

A soles vullc ser com tots, com qualsevol; o, per lo manco, tindre les mateixes oportunitats i els mateixos drets.

Vaig a posar-ho mes dificil encara. Si vullc casar-me, dificultats; si vullc separar-me o divorciar-me, mes dificultats encara; si vullc abortar, dificultats; si reclame la dignitat de l’eutanasia, a fotre’s; si vullc adoptar un chiquet, problemes, temps i diners; si no vullc que l’iglesia catolica i determinada elit interferixquen en la meua vida privada, apanyat estic; si vullc anar a ajudar a llocs a on puc fer falta, problemes (està monopolisat); si vullc casar-me en un/una del mateix sexe que yo, problemes; si, simplement, no vullc casar-me en el sentit estricte de la paraula, problemes; si vullc banyar-me nuet en la plaja, problemes; si vullc fer-me un porro, problemes; si vullc vore per televisio pelicules porno, les he de pagar (vore com maten a uns bous es gratuit... i, damunt, considerat com un espectacul festiu); si vullc una cadena que emitixca en una llengua que no siga el castella, o he de tragar-me el catala o he d’acudir al satelit per a agarrar emisores en italia, frances, angles...; si no vullc que li ensenyen catala als meus fills, problemes; si no vullc que em governen assessins i/o etnicides, problemes; si no vullc que ideologisen als meus fills en l’escola, problemes; si no vullc que els rics –o uns quants- vixquen a costa meua, problemes; si vullc treballar en dignitat, problemes; si vullc compartir el meu mon i el meu espai en els immigrants, problemes; si vullc que els imposts que paguem tots els ciutadans revertixquen en beneficis per a la societat –i no en proyectes faraonics per a benefici del politic de tanda-, problemes...

Son massa problemes per a poder afirmar que soc lliure. I yo vullc ser lliure.

No hay comentarios: