Colectiu Valldaura.
La Real
Academia Espanyola front a la Llengua Valenciana.
Llengües d'orige compartit poden oferir el fenomen
del parentesc o contigüitat llingüistica podem observar entre la llengua
valenciana i el catala. Pero en el "dogma" catalaniste del valenciá
s'establix la confusio entre "contigüitat" i "identitat"
llingüistica. donant-li ademes el de "dependencia dialectal". A pesar
de que ninguna llei llingüistica avala estes idees. En tots els casos de
contigüitat no discutix ningu que les dos Ilengües contigües son llengües. Tan
sols el cas valenciá es diferent:
El valencid es
!'unica llengua que está somesa a un proces d'absorcio, despres de l'etapa hitleriana
en Yugoeslavia, absorbint els de Serbia la llengua croata.
La delimitacio idiomatica s’establix per lo que en
llüigüistica es diu "traços pertinents de diferenciacio", es dir que
s'establix per lo que tenen de "distint", no per lo que tinguen de
"comu"; afegint-se la cohesio i la lliteratura com a "traços
definídors" d'una llengua. La diferenciacio o delimitacio dels sistemes
llingüistics valenciá i catala, afectats per la contigüitat, es clara i fonda;
afecta a tots els seus subsistemes:
A.- Subsistema lexic.
No es precis que siguen moltes les diferencies lexiques. No es la
cantitat. sino la calitat de significacio que tenen en el proces de formacio de
la llengua i en la freqüencia d'us. Tenen gran valor com a tracos pertinents de
diferenciacio les paraules que no tenen significat propi, com les preposicions, conjuncions,
adverbis, determinatius, possesius. personals. numerals, etc. Els noms,
calificatius i verps no son tan valorables perque es presten a abundar en
sinonins. Ademes s'ha de tindre ben present que els arcaismes no son paraules
valencianes: ho foren en son temps, pero ara son fosils valencians, notem que
no ho fan perque estiguen en els classics valencians, sino perque son catala
vulgar actual. No servixen per a diferenciar o no els sistemes llingüistics.
Com a eixemples indicatius podem citar l'articul masculi i neutre lo
(cat. el), determinatiu este (c. aquest), possesiu seua (c. seva), personal
vosatres-vosatros (c. nosaltres), numeral deneu (c. dinou). preposicio en (c.
a), conjuncio puix (c. doncs), adverbi aci (c. aquí), casi o quasi (c.
gairebé)... Les diferencies lexiques que es troben entre el castellá i
qualsevol dels seus dialectes, o d'atra llengua, son menors sense dubte que les
que hi ha entre la Ilengua valenciana i el catala.
B.-
Subsistema_ fonologic.
El fonema es I'unitat minima deterninant de
significacions diversificades, l’unitat distintiva mínima que nos pernet
diferenciar dos significats. Quant substituim en una paraula un fonema per un
atre obtindrem un significat diferent: Canviant el fonema /n/ de la paraula "nas" pel fonema
/p/ convertin-se en "pas", ha variat la significacio.
El sistema fonologic es caracteristic d'una llengua, i en ell son
importantissimes les "oposicions fonologiques" perque definixen la
seua individualitat en major pes que les lexiques o morfosintactiques. El
sistema fonologic valenciá es diferent del catala. El mateix Badia Margarit no vol definir be el catala per les raons que
despres eixiran i afirma, tractant dels canvis de significacio. que:
"Néamoins, les choses en sont pas toujours aussi claires qu'on pourrait le
croire". ("Sons i fonemes de la
llengua catalana". Barcelona. 1988. p.19)
Es evidentissim per a tots, encara que no siguen versats en la
materia, que el sistema vocalic valenciá, de 7 vocals perfectament definides, totes elles en
valor de fonema, es contraponen al caotic sistema vocalic catala, de set vocals
toniques i tres atones. En catala. segons M. Palau Martí, les tres atones (la
i, la u, i la vocal neutra que no existit en valenciá) son els tres fonemes
vocalics del catala.
Badia Margarit no accepta 1'afirmacio cientifica de Palau Martí perque
acceptar-ho deixaria fora del "domaine linguistique catalan... grandes
regions de la langue" (pensem en Valencia) i estaría en contra de
"l’unité de la langue catalane" (p. 4 3 ). O siga que el dogma de
l’unitat de la llengua catalana, en la que inclouen el valenciá, es primordial
sobre el criteri cientific de distincio de fonemes entre el catala i el
valenciá.
En el sistema vocalic, pero sobre tot en el sistema consonantic, hem
de tindre present que les diferencies poden desdibuixar-se si l’estudi
comparatiu es fa sobre el paper escrit. perque les diferencies reals no
apareixen moltes voltes quan s'usen ortografies etimologistes o arcaiques, com
les dels catalans i els catalanisadors valencians, pero que son evidents per a
qui estudia el parlar viu del poble.
Dites diferencies afecten al modo d’articulacio, a l’introduccio de
nous sons en paraules de la mateixa etimologia, a la germinacio, a grups
consonantics arcaics, a la perdua o conservacio de diferents sons. Vore
"Fonetica de la Llengua Valenciana" de Guinot i Galan. p. 293-303.
No hay comentarios:
Publicar un comentario