3. Apunts biografics d´Ausias March
3.1 Naiximent
F. Lliso, comenta que a l´inici d´una copia de les obres d´Ausias que
escrigué G. Figueres en Valencia (1546), D. Luis Carroz de Vilaragut, escriu lo
següent: “… en honor y memoria de Mossen Ausias March, ab tota veritat he
attes, y sabut, que fonch Cavaller Valencià, nat y creat en la ciutat de
Valencia…”.
Aixina puix, el nostre Ausias, fill de Pere March, descendent dels March
que apareixen documentats en terres valencianes despres de la conquista del
Regne de Valencia per Jaume I i de la valenciana Leonor Ripoll (matrimoni que
tingué lloc en la ciutat de Valencia, 2.9.1379) naixia en la ciutat de Valencia
o la vila de Gandia, comarca de La Safor, de gran importancia historica i
lliteraria.
Ausias March i Ripoll, naix en el si d´una familia de la mijana noblea, sa
vida se desenrolla a lo llarc del sigle XV, centuria fonamental d´esplendor
cultural i lliterari valencià. Els estudiosos d´Ausias March, com Amèdèe Pagès,
dataven el seu naiximent cap a 1397 (cap document dona la data exacta), pero
recents estudis apunten cap a 1400. De ser certa eixa data, vingué al mon als
quinze anys d´haver-se casat els seus pares, sent son pare d´edat molt
alvançada. Es creu que en Gandia, a on residien sos pares “en lo carrer major”,
pero tambe es baralla la possibilitat d´haver naixcut en la ciutat de Valencia.
En alguna ocasio s´ha vollgut dir que era catala, cosa que hui en dia, ningu
manté. En els seus versos diu: “La velletat en valencians mal prova e no sé com
yo faça obra nova” (CXII: vs. 9-10).
3.2 Infancia i joventut
De la seua infancia i adolescencia ben poc sabem encara que podem pensar
que destinat a ser l´hereu d´un cavaller tindria com a page i despres com a
donzell l´educacio propia de tot un futur cavaller adoctrinat per algun atre
cavaller de llinage. Al ser sa germana, Peirona, sordamuda, la casa tingué poca
felicitat, i tambe per l´edat madura de sos pares. F. Lliso, diu que el nom de
Peirona procedix de l´aragones “Peiró” (fabla aragonesa), que es denomina
aixina a les creus de terme en pedra colocades en alguns creuaments de camins i
que despres de la conquista aragonesa es manté la denominacio en alguns pobles
de Castello. Peyrona equivaldria a Creu (Mª de la Creu), per lo que es llogic
que sa familia siga aragonesa al batejar-la ab el nom aragones de Peirona.
Angels Redón, comenta que no disponem de proves objectives de com foren els
seus estudis, quins els seus preceptors o les seues llectures predilectes, pero
pel costum de l´epoca en persones del seu nivel podem fer-nos una idea
aproximada. Ausias frui d´una esmerada educacio, conforme corresponia al seu
ranc social, estudià la gramatica llatina, la dialectica, la retorica, la
llogica, la musica, alguna cosa d´aritmetica i geometria, quasi segur tambe
d´astronomia, els coneguts llibres de l´orde de cavalleria, deprenent el
significat de les armes i la relacio en el mon cristia.
En les Corts, convocades per Ferrando I d´Arago, celebrades en la ciutat de
Valencia (1415) figura com a Donzell (fill de cavaller), dins del braç militar,
el jove Ausias (als quinze o dihuit anys, segons la data de naiximent). Voro
López, comenta que en eixes Corts Valencianes celebrades en 1415 tenien lloc,
com era costum, en la nau central de la catedral valenciana, a on en eixos dies
coincidia que predicava Sant Vicent Ferrer i a on el poeta tingué l´ocasio de
coneixer-lo i escoltar-lo. Els processos d´aquelles Corts, conservats en
l´Archiu de la Corona d´Arago aixina ho constaten. Diu aixina el document: “Al
qual acort hoydor assigna al dit sindich la jornada de dema per lo mati en la
seu de la ciutat apres del sermo del reverent Vicent Ferrer” (Processos de
Corts, Vol. XXVII. Fol. 20. ACA).
En 1419 obte el tractament de Mossen (Mossen Ausias March), titul conferit
als cavallers per haver ingresat en l´Orde de Cavalleria. Son pare li feu hereu
universal, convertint-se en senyor de Beniarjo i de les alqueries de Pardines i
Vernissa (1422). Ser cavaller significava ser armat, tindre armes i cavall, no
dedicar-se a oficis, obtindre privilegis i representar al braç militar del Regne
de Valencia en les Corts de la Corona d´Arago. Assisti tambe com a cavaller, a
les Corts de Montso (1435) i de Morella (1437) dins de l´estament militar.
Acompanyà a Alfons el Magnanim en varies expedicios: a l´illa de Sardenya
(1420) per l´insurreccio provocada pel vescomte de Narbona, i finançada per la
ciutat i el Regne de Valencia, havent-se negat els catalans a cobrir els
dispendis de la campanya militar, embarcà des del port d´Alfaques, fent escala
en Mallorca i vencent en Sardenya. En esta primera expedicio ha lluitat colze
en colze junt ad uns atres poetes com Andreu Febrer, el marqués de Santillana,
Santa Fe, Lluïs de Vilarrasa o el music i poeta valencià Jordi de Sant Jordi.
Despres de sitiar Calvi i Bonifaci, torna a Gandia (1422), dos anys despres
tambe acompanyà a Alfons V contra l´illa de Corsega, mostrant el rei el
destacat comportament del cavaller valencià. En agost de 1424, tornà a
acompayar-lo a Italia (Napols) per a combatre la sedicio, guayant-la. Ausias
capitanejava una galera valenciana (els gandians Ausias i Lluïs Aragó junt al
tambe poeta valencià Jordi de Sant Jordi s´enrolaren en l´expedicio), combatent
tambe contra els pirates, en una empresa naval que manava el comte Federic de
Luna, en aigües de Sicilia i del nort d´Africa (1425). Tots estos fets fan que
el seu nom vaja acompanyat de “valeros i estrenu cavaller” per sa valentia: “No
oblidant els notables i valents servicis que vós, molt amat nostre a Asias
March, cavaller, nos havem fet, principalment en la recuperacio de l´illa de
Sardenya, aixina com en els seges de Calvi i Bonifaci, als que assistiren
personalment, lluitant valentment contra els rebels” (Alfons V el Magnanim).
El rei li reconeix els seus servicis i li concedix privilegis (1425), sobre
els llocs heretats de son pare (Senyoriu de Beniarjo i les alqueries de
Vernissa i Pardines): plena jurisdiccio civil i criminal, facultant-lo a alçar
forques i castells “furcas et costellum”, de penjar, assotar, sometre a tortura
i flagelar sense apelacio. Es el dret de soberania del cavaller March sobre les
terres que posseix. Ademes, el nomenà falconer major de la casa real, el
treball com a falconer major l´havia d´eixercir en l´horta de Valencia, prop de
l´Albufera, a on la caça era molt abundant; el rei Alfons establi les instalacions
per a criar falcons, pardals i gossos de cacera que moltes vegades eren
regalats a princips i reis, organisant-se caceres reals i tenint al seu carrer
a falconers i pages de gossos. El nostre poeta demostrarà a lo llarc de sa vida
un gran amor per la caça: “tot mon delit resta sols en caçar”.
Deixa la vida militar, als vintiset anys (1425), i es torna a Gandia per a
administrar els seus bens. Sa mare Leonor, segons Ferreres, administrava els
seus bens ab molta sabiduria, morint l´any 1429, sent soterrada en el cementeri
de l´iglesia parroquial de Gandia, cuidant Ausias de sa germana, Peirona.
Residint definitivament en Gandia des de 1428, fon aumentant el seu patrimoni i
tambe fent negocis com l´establiment d´un trapig (moli per a l´extraccio de sucre,
en Beniarjo, de la collita del canyamel o canya de sucre), aixina com la
pertinent canalisacio de l´aigua per al funcionament del moli (duent
l´administracio del rec de les aigües del riu Serpis), construint un assut,
encara hui es conegut l´assut d´En March en la comarca, i obtenint tambe prou
beneficis.
En Gandia es quan comença sa obra lliteraria (1425), son pare havia reunit
una considerable biblioteca ab llibres religiosos heretats de son tio (el
canonge Berenguer March), de Ramon Llull, de medicina, de cavalleria,
cançoners, alguna cosa d´Aristotil i Seneca, repertoris del saber migeval, etc…
llibres escrits en llati, provençal, frances,…
No hay comentarios:
Publicar un comentario