Per: Ramon
Garcia i Hernandez
Valencia 1990
LA “TRAMPA DE CASTELLO”
Poc mesos despres d’haver-li concedit a Catalunya
l’estatut d’autonomia, 15 de setembre de 1931, els profabristes de Castello i
Valencia, promouen una reunio en la capital de La Plana, en l’unic objecte
d’acceptar, per a la LENGUA VALENCIANA, la normativa de l’Institut d’Estudis
Catalans inspirà per Fabra. No fon gens dificil, per les raons que hem apuntat
ades. Poc despres es promulgarien i divulgarien en el titul de “Normes
d’Ortografia Valenciana”. Com lo nom indica a soles afectaven a l’ortografia,
una de les parts de la gramatica que es pot considerar la mes convencional, com
diu Mossen Alcover: “...sense sistema ortografic fixaren les llengües sabies i
les neollatines ses gran lliteratures...”. Evident contrast d’est erudit en les intencions que el pancatalanisme
fabriste li tenia reservat a l’ortografia. Pero sigam. Acompanyava ad estes
normes una declaracio d’intencionns dels firmants. I encara es reconeix el
sentit unificaor, es prou llegir el text per a adonar-se que els redactors
respectaren escrupulosament, tant el lexic com les flexions verbals, etc. propies
de la llengua valenciana, cosa que mai s’ha cumplit. Seguixen afirman que “es
un acorts transacional...” i que no hi ha cap de vençut, “...puix les
autoritats filologiques (a soles firmà una, Fullana, i es va reservar el primer
espai en el fi de donar-li prestigi a l’acort per ell mai estigue en llinea en
elles) que firmen mantenen ses punts de vista cientifics...” u deixan “...a les
noves generacions la missio...” “...d’anar rectificant i millorant el
sistema...”.
La realitat es que la millora que s’ha seguit ha
segut en transformar la multisecular llengua dels nostres classics, la LLENGUA
VALENCIANA, aixi denominà per ells, en l’inventà per Fabra. Aixi s’obrigueren
les portes per a que s’introduira el catralanisme lliterari, a base del
politic, que estem sufrint des de fa mes de mig sigle.Despres hi ha tota una
estrategia desenrollà, pas a pas, que va des de la bona fe dels escritors
valencianistes que junt en els profabristes, foren oblidant la “Declaracio” per
a abocar-se en el catala-barceloni. Hasda el titul originari de les “normes”,
que ha anat sufrint distints canvis, com l’actual de “normes de Castello”, de
clara intencionalitat politica en el fi de que els naturals d’eixa provincia
les consideren com a propies i les accepten, juant d’esta manera en el
sentiment de rivalitat entre Valencia i Castello. Sentiment este que es
fomentat i auspiciat per sectors interessats, que fan fore com a centralista la Ciutat de Valencia.
En fi, tota una estrategia digna de Maquiavelo, en la que no manca l’insult i
la descalificacio personal, per a tots aquells que no accepten els dictats del
nacionalisme catala en general.
ESTANDARISACIO-NORMALISACIO-CATALANISACIO
I CONGRES INTERNACIONAL DE LA LLENGUA CATALANA (1906)
U dels hitos mes importants, en este proces de
transformacio (travestisme llingüistic), que està sufrint la LLENGUA VALENCIANA
des de matineres feches, es sense dubte alguna el I Congres Internacional de la
Llengua Catalana, celebrat en Barcelona en 1906, promocionat i auspiciat per la
Diputacio de Barcelona, quina presidencia ostentava Prat de la Riba. Les raons
per les quals aixi considerem este singular event les anem a expondre
sucintament, prescindint dels detalls tecnics que no venen al cas. Hem,
senyalat en anterioritat, en atres escrits, l’importancia que la llengua te per
al nacionalisme catala. Puix be, a pesar dels intents que en anterioritat
s’havien anant produint per a menyspreuar o subordinar la llengua valenciana al
catala, considerant-la com un dialecte de la mateixa, fon en este congres quan
el catalanisme consegui ses proposits, per lo manco damunt del paper. Anem a
desenrollar-lo, pas a pas, tot el proces que s’ha dut a terme, i es seguix fent
en la practica. Alli es consegui donar lo nom de catala –nom convencional per a
alguns i natural per al nacionalisme- a les tres llengües occitanes d’Espanya:
valencià, catala i mallorqui, donan nom d’una part (catala) a un tot,
subordinant a tot un poble (Valencia) baix l’orbita catalana. Les raons per les
quals aquells doctos varons, aliens a les maniobres del catalanisme, acceptaren
tal denominacio, abanda de sa bona fe, sense dubte hi ha que trobar-la en la corrent historicistra que durant molts
anys ha subsistit i que per interessos partidistes encara se seguix sustentant:
la llengua en funcio de la Reconquista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario