MERIDINS

Branca de la tribu dels Zenets, establida al sur de Zab, en Africa i que s’exten cap a Sidjilmesa. En l’any 613 de l’hegira invadiren el Magret, del que formaren la VI dinastia despres de vencer, en 1629 de la nostra era, a Abu Ali Ben Vaudin, que en un eixercit de 20.000 almohades hi havia segut enviat contra ells des del Marroc. Segons certs historiaors lo nom de Marini d’esta faccio dels zenets es deriva d’un genoves cridat Marini que com a comerciant o corsari desembarcá en les costes del Rif renegant del catolicisme i casant-se en una filla dels zenets, de quin matrimoni era descendent Abd-el Hac Yahia ben Becr ben Marini. Este va tinde quatre fills: Ozman I (Abu Said), rei de Feç i de Veles de la Gomera (1240 d. J.C.), Mohamed IV (Abu Masruf), 1244, Abu Becr (Abu Yahia), 1258, i Yacub II (Almansor), 1284, que es va fer l’amo de tot el Magret, extenent ses conquistes en Espanya. Fon el mes ilustre de la seua familia i el succei son fill Yusuf IV, cridat An-Naser Lidinillah.

En 1479 la dinastia dels meridins va vore anulat lo seu poder pels vatasits, a quins sustituiren en 1509 els sadites, vençuts a la seua vegá pels cherifs en 1544.

En temps d’esta dinastia va ocorrer en Espanya la invasio dels benimerins manats per Abul Hassaan que a poc foren derrotats en el Salat (1380) pels eixercits cristians d’Alfons XI el Justicier i Alfons IV de Portugal.

 

Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXXIV – pag. 932