Autor: José Vicente Gómez Bayarri, Dr. en Historia
En el segle XV i primera part del XVI en el Regne de Valencia, seguint els canons de l´art gotic, s´alçaren harmonioses construccions civils: de caracter public o d´entitat privada, de finalitat comercial o militar, de governacio o de beneficencia que testimonien l´esplendor de la Valencia de l´epoca.
Tant en lo constructiu com en lo funcional es cobriren les necessitats de la prospera ciutat de Valencia, configurada en numeroses edificacions civils i eclesiastiques. Una cosa similar succei en les poblacions mes importants del Regne en eixe moment.
El gotic civil de la ciutat de Valencia determinà les caracteristiques urbanes, alçant-se l´Almodi, les Drassanes, el Sant Hospital, la Llonja dels Mercaders, palaus, ponts i pretils, creus de terme, etc. Fora de la ciutat quedaven les muralles, fortalees, atalayes, recints fortificats tancats, els quals es construiren sobre elements arquitectonics romans, arabics o dels primers segles de l´Edat Mija cristiana de Valencia.
La majoria de les muralles de les poblacions del Regne de Valencia foren destruides a lo llarc del segle XIX, quedant en peu solament algunes portes o torres. En la ciutat de Valencia, les denominades "Torres dels Serrans" i les "Torres de Quart". Tambe, es conserven portes o torres en Morella, Peniscola, Benassal, Benissano, Guadalest, etc.
L´arquitectura militar alcançà un gran lux constructiu i decoratiu. Eixemple d´aixo tenim: el recint amurallat de Morella; el castell d´Alaquas, el de Xativa, el castell templari d´Alcala de Chivert: el recint del castell-palau de Peniscola; el portal gotic de les muralles de Xerica, el torrello del castell de Denia o el palau dels comtes de Cocentaina, etc.
Les terres valencianes constituixen una area geografica en major numero i diversitat de castells, de torres, de fortalees i de recints amurallats d´Europa. L´inventari-catalec d´estes construccions, Castillos, Torres y Fortalezas de la Comunidad Valenciana, a mitan de 1994, sifrà al voltant de 500 els dits monuments. Ara be, no totes contenen obra gotica, sino que es detecta, en molts d´ells, elements d´art castrense de finals de l´Edat Mija o d´unes atres epoques.
El valor arquitectonic d´alguns d´ells indui a ser declarats monuments historic-artistics de caracter oficial. Aixina son els casos de Sagunt, de Xativa, d´Alaquas, de Bunyol, de Montesa, etc.
En esta estratificacio de cultures no falten elements gotics en les muralles d´Alzira, torres de Paterna, Torrent i Cullera; en els mencionats portals de Serrans i de Quart, o en els recints amurallats de Morella i de la localitat de Mascarell. En no poques residencies afloren elements gotics: el palau Ducal de Gandia, cases consistorials de Sant Mateu, de Cati, de Forcall, de Traiguera i d´unes atres localitats del Maestrat. En la ciutat de Valencia mostren l´esplendor gotic les cases palau dels Scala i de la "Baylia" - actual palau de la Diputacio -, dels Escrivà, dels Almirants d´Arago, dels Borja - actual palau de les Corts - etc., o el Palau de la "Generalitat" del Regne, passant per alguns edificis del carrer de Cavallers de Valencia, de Moncada en Xativa o en conjunts urbans de poblacions del Maestrat.
Tambe en unes atres construccions urbanistiques es detecten elements gotics, com son en les places porticades d´Onda o en els portics de Vilarreal.
Uns atres eixemples de gotic valencià es manifesten en els aqüeductes de Morella, de Bellus, de Begis, de Portacoeli, d´Alpuente i de Xativa; en ponts i pretils, com el de la Trinitat i el dels Serrans de la ciutat de Valencia; en forns gotics de Sant Mateu, de Lliria o d´Alpuente; en creus de terme, en les construccions recentment restaurades de l´Almodi i de les Drassanes del Grau de Valencia i, sobretot, en la Llonja dels mercaders o de la seda de la nostra ciutat, declarada Patrimoni Mundial per la U.N.E.S.C.O.
Fon el Consell General de la ciutat, durant el regnat de Ferrando el Catolic, el que va decidir construir una nova Llonja dels mercaders que fora "molt bella e magnifica e sumptuosa, que sia honor e ornament de aquesta insigne ciutat". La seua realisacio s´encarregà als mestres "picapedrers" Pere Compte i Johan Ivorra, pero en fallir el segon, fon Pere Compte qui dirigi els treballs que s´iniciaren en 1483 i conclourien en una primera fase en 1498.
Esta esplendida joya arquitectonica tardomigeval simbolisa el potencial del patriciat valencià de finals del XV i s´inscriu dins de l´ambit de les relacions comercials i culturals que enllaçaren les ciutats de la Mediterranea Occidental.
La Llonja de Valencia no fon l´unica instituida. Proliferaren unes atres en l´ambit del Regne, sense grans pretensions arquitectoniques, pero que compliren el seu objectiu mercantil. S´ha sifrat entre 17 i 19 el numero de llonges, entre les quals es citen les d´Alacant, Benissa, Callosa, Denia, Alcoy, Castalia i Ibi en Alacant; les de Castielfabit i Ademus en Valencia, i les de Morella, Catí y Castello en esta provincia. Esta proliferacio de llonges demostra desenroll economic i l´intensa activitat mercantil en tot el Regne.
El comerç maritim feu necessari construir "drassanes" o edificis a on es construien o reparaven naus. Ademes de les conservades i recentment restaurades en l´antic Grau de Valencia, de clara tipología gotica, tenim constancia que les n´hi hague en uns atres llocs costers, com Denia i Cullera.
En finalitat d´almagasen i de comerç de grans s´alçà en Valencia el "Almodi". Ademes del de la ciutat, unes atres poblacions, Morella, Xativa, Gandia i Oriola, contaren en "almodi", encara que deficientment conservats.
El Catálogo de Monumentos y Conjuntos de la Comunidad Valenciana (1983), elaborat pel servici de patrimoni arquitectonic de la Conselleria de Cultura i coordinat per J. Bérchez Gómez, conté numeroses fotografies i descripcions arquitectoniques d´edificis gotics de l´antic Regne de Valencia i nos proporciona una idea de la multitut d´edificacions construides usant elements arquitectonics d´este estil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario