domingo, 20 de marzo de 2011

MOSSARAPS (y VIII)


Font: Origens del Regne de Valencia – Saragossa 1.981 – Antoni Ubieto Arteta – Tom I – pag. 117-134

El rei Alfons I El Batallaor realisá en l’ivern de 1125/1126 una expedicio des de Saragossa cap a Andalucia passant, tant a l’anar com al tornar, per Valencia. Se sap -ho diuen els textos araps i els llatins aragonesos- que gran cantitat de mossaraps andalusos es traslladaren a Arago; i en setembre/octubre de 1126 els almoravits ordenaren l’expulsio de molts mossaraps cap al nort d’Africa.
No obstant, l’iglesia de Sant Vicent de Valencia seguia en ple sigle XII en una comunitat mossarap. En l’any 1143 estaven en Saragossa dos monges procedents del monasteri de Sant Vicent de Valencia:  es trobaren en el tambe monge frances Hermann (que posteriorment font abat de Sant Marti de Tournai). Este desijava visitar la tomba de Sant Vicent Martir en Valencia. Els monges valencians l’indicaren que el cami mes curt entre Saragossa i Valencia era molt perillos, adventint-li que ningu ho fea per por als pagans. “Si vols anar alli, ve abans a Santiago i podras afegir-te als negociants que, pagant el tribut acostumat i en salvoconducte del rei, van en seguritat, i aixi podras anar tu”. A pesar de la gran rodejá que suponia recorrer tot el cami de Santiago, els monges valencians consideraren que lo seu correligionari invertiria mes de cinc semanes en poder aplegar a la tomba de Sant Vicent Martir.
No pareix que l’expulsio dels mossaraps granains i d’atres parts d’Espanya en 1162, tinguera gran trascendencia en Valencia, puix, als pocs anys, lo dia 19 de giner de 1167, estant en Toledo, el rei de Castella Alfons VIII donava a l’iglesia de Sant Vicent de Valencia les aldees de Fuentiduenya de Tajo i Estremera, “cumm illa Albergueria que est incta vudum de Alfarella”.
Al remat indicar que segon les fonts coetanees Yaqud al Mansur s’enorgullia d’haver arrasat en ses dominis totes les iglesies i sinagogues.
La decadencia de l’Iglesia de Sant Vicent de Valencia pareix que era progressiva. En octubre de 1177, quant el rei Alfons estava en Terol de regres de l’expedicio a Lorca (Murcia), doná al monasteri de Sant Joan de la Penya “l’iglesia de Sant Vicent de Valencia en tots ses drets que hui te o deu de tindre, en delmes i primicies per a que fora sempre lliure i absolutament de Sant Joan de la Penya” . El document, que es conserva en la seua factura original, presenta aixi mateix la confirmacio de Pere II en 1212 quant estigue en lo monasteri altaragones.
Les sucessives despoblacions de Valencia i l’angonia de l’iglesia de Sant Vicent servixen per a justificar la no presencia de mossaraps en els moments d’asedi de Jaume I en 1238, i per que els arquebisbes de Tarragona i Toledo no pogueren  presentar l’alegacio de a soles un mossarap (clerigo o laic) en un pleit, a on els antecedents historics jugaren un paper tan important.

No hay comentarios: