martes, 11 de enero de 2011

APOLOGIA


Per: Chimo Lanuza
Octubre 2002

Davant l’immensa quantitat de falsetats que s’han publicat estos ultims dies sobre els valencianistes que concorreguerem el 9 d’octubre a la processo civica i especialment sobre la meua persona, m’agradaria puntualisar algunes coses.
1. No es deu acusar de res a ningu sense proves (si hi haguera alguna image en la que se me vera agredint ad algu, de segur que ya l’haurien difosa en tots els mijos de comunicacio), ni es deuria dur a engany a les persones que confien en la (ni soc un vandal, ni vaig agredir a ningu, ni vaig llançar monedes –no puc tirar lo que no tinc, el meu sou no m’ho permet); ni soc dirigent d’Unio Valenciana, ni he encapçalat llistes per a la presidencia d’este partit ni per a la de Lo Rat... No tots els periodistes s’informen previament ans d’informar. I aço es ben trist. (a no ser que lo que interesse, precisament, siga eixa distorsio de la realitat).
2. No es el meu talant. Sempre m’he caracterisat per ser una persona pacifica, pacifista i pacificadora. Lo que molesta es la coherencia i aixina nos ha tocat pagar-ho en molts aspectes de la nostra vida publica i professional (recorde, per eixemple, uns vandals –estos, si- que em tiraren ous, tomaques, m’escupiren... en Vilarreal). Soc mes partidari de la formacio pero, sobre tot, de l’informacio. Una persona ben informada està a un pas de la veritat i, quanta mes informacio obtinga, mes possibilitats te de ser lliure. Pero llamentablement no es el mateix principi que impulsa ad alguns mijos.
3. La nostra intencio era manifestar-nos pacificament en us de la llibertat d’expressio, un dret que no pareix que existixca per a tots. En este sentit recorde que varem ser nosatres els agredits per les forces policials (nosatres no erem els que anavem sobre cavalls) i de fet en una de les fotos en que apareixc, yo soc l’espentat i el que espenta es el policia, no al revés.
4. El 9 d’octubre no pot ser encara a soles un dia festiu: ha de continuar sent una data reivindicativa. El dia que deixe de ser-ho sera o be perque Valencia haura recuperat la seua dignitat com a poble o be perque definitivament l’haura perduda del tot (cosa que pretenen els partits d’obediencia foranea (P.P., P.S.O.E., E.U., B.N.V...).
5. No he encapçalat cap de llista alternativa al meu president José María Chiquillo. En l’ultim Congrés formava part d’un equip que presentavem una esmena a la totalitat, la qual, en el seu moment, varem retirar per no ser el moment oportu. En assamblea posterior, vaig presentar els meus respectes a la presidencia del partit, vaig retirar la meua candidatura individual al Consell Nacional i em vaig posar a disposicio, com sempre he estat. Des d’eixe dia, “no he mogut peça”.
6. Tampoc he encapçalat cap de candidatura a Lo Rat Penat. Em demanaren que formara part d’una llista alternativa pero en cap de moment vaig voler anar de numero u. Davant la desvergonya de tindre un president que ha posat l’entitat en mans d’un partit espanyoliste i catalaniste, no vaig tindre inconvenient en colaborar en un llegitim intent de recuperacio de la dignitat d’esta centenaria associacio cultural a la que tant devem i respectem els valencianistes. Com tots sabem, este partit va saber menejar els fils i la nostra alternativa no va eixir avant. Des d’eixe dia, tambe em vaig apartar i, igualment, “no he mogut peça”. Pero vullc afegir que en Lo Rat, com en totes les atres entitats en les que he estat compromes, he colaborat desinteressadament durant estos anys –cosa que no tots els de la casa ho poden dir- en classes, direccio de cursos, conferencies, publicacions, preparacio de material... barat a acusacions de vandalisme. Una ultima puntualisacio respecte a la junta de Lo Rat. He de llamentar que m’he hagut d’enterar a través d’un mig de comunicacio de les intencions de la junta d’obrir-me expedient o d’expulsar-me. Lo propi hauria segut que Lo Rat m’ho notificara a mi personalment i, inclus, que em donara l’oportunitat d’explicar-me i de defendre’m. Pero les formes de l’actual junta de Lo Rat mai han segut les correctes.
7. No nos enganyem: esta no es una persecucio contra Chimo Lanuza, sino contra Unio Valenciana i contra el valencianisme.
8. Si d’alguna forma soc responsable de la desfeta d’Unio Valenciana, m’agradaria que m’ho digueren els meus companyers de partit, no una persona de fora que te com a objectiu, precisament –obedint “la voz de su amo”-, atacar a l’unic partit que te l’obligada missio de defendre l’identitat valenciana en totes les seues manifestacions.
9. Este nou d’octubre vaig cumplir en la meua obligacio com a valencià. Per a unes atres persones es mes comodo fer-se una composicio de lloc des de sa casa, sentats en el sofa i llegint la prensa per a despres desacreditar sense tindre suficients elements de juï. Si les forces m’ho permeten, pense seguir eixercint de valencià durant molts nous d’octubre mes. D’una forma o d’una atra. Perque Valencia està per damunt de tot... inclus dels politics.
En els meus respectes,.

No hay comentarios: