sábado, 18 de diciembre de 2010

VALENCIANO, TRANSMISIÓN ORAL


Autor: Joan Benet

Yo soc castellaparlant, puix el meu entorn sempre lo ha segut. Des d'un temps arrere, m'he interesat molt molt per la llengua valenciana, per la seua situacio actual i m'he donat conter de que realment esta pijor de lo que yo creïa, i realment creïa que estava mal. Començi a indagar en lo tema i he arribat a la conclusio de que el valencià que usa l'administracio publica per imposicio llegal i per extensio totes les entitats que reben fondos publics no es lo que realment desija lo poble valencià, sobre tot els valenciaparlants de tota la vida, aixina que me posi a buscar en els barris periferics al meu, persones que parlaren valencià, pero no el valencià que ensenyen en els centres escolars, sino el valencià que es depren per transsmisio oral, me posi a buscar eixe tipo de persones que sempre han escoltat parlar valencià en les seues cases, i han arribat ha parlar-ho sense tindre que estudiar filologia catalana, i mai han esperat un diploma per saber comunicar-se en els demes en la seua llengua materna. Curiosament trobi mes persones de les que hagi esperat trobar, puix la zona de Valencia a on viu està extremadament castellanisada. Quan me posi a parlar en eixes persones, a quines no coneixia, me presenti com a amic i inici conversacions fabes que arribaren en molts casos a ser grans conversacions. A totes elles em dirigi a ells en castellà, no puc fer-ho d'una atra manera, i tots tingueren l'amabilitat i la cortesia de parlar en mi en castellà. La major part d'ells coincidiren en que el valencià es parla en assiduïtat inclos en les zones eminentement castellanisades com a lo es la meua. Tambe coincidiren en que esta mes estés de lo que pot pareixer en un principi, encara que, tambe saben que per a tindre perfecta comunicacio en tots sense por a equivocar-se, deuen usar el castellà, encara que el valencià siga sent la llengua en la que es senten mes comodos. Tambe coincidiren la majoria, per no dir tots, en que el valencià que s'està ensenyant hui en dia en les escoles, no es valencià, sino català, (i no puc posar aci lo que em digueren despres), lo que si puc posar aci es que la majoria d'estes persones, les quals passaven casi totes dels cinquanta, l'ensenyen als seus fills i nets les diferencies entre el valencià i el català. Aço amics meus, no es bo, com a tots sabem o intuim. Lo govern valencià en la seua politica de catalanisar tot quant esta al seu voltant, i no preservar lo que realment la gent sent com a seu, lo que està conseguint es un resultat totalment opost, està conseguint de forma unanim per tot lo poble valencià, una aversio de dimensions desproporcionades cap a tot lo català, no a soles davant la llengua, i lo que tambe esta conseguint es la formacio, casi en la clandestinitat, d'una cultura llingüistica paralela a l'oficial, la cultura del valencià de Valencia. Tenim que, per una banda l'escola esta ensenyant català, els chiquets lo deprenen i l'usan en eixe entorn per imposicio llegal, per ad ells es a soles una assignatura mes per que no conta en el recolzament patern, per eixe motiu, quan finalisen la seua jornada escolar, els seus sers valenciaparlants mes proxims els ensenyen el verdader valencià, en lo que s'identifiquen, en lo que tots els esforços per catalanisar-mos no ha arribat i no crec que ho faça mai, al cor dels valencians, aixina que el verdader valencià, lo que tots mosatros estariem disposts a abraçar si lo govern valencià obri els ulls i estiguera dispost ha implantar-ho, se està transmetent oralment de pares a fills, gracies a lo que, l'idioma valencià perdura i perdurara. Despres estan els chiquets que com a en el meu cas i en el de totes les persones del meu entorn, son castellaparlants, l'assignatura de valencià no te continuitat en lo llar o en les relacions socials i d'eixe modo, pronte se'ls oblidarà al igual que s'oblida qual es lo riu mes llarc. Si no existira cap tipo de polemica sobre lo tema, molts dels que ara soms castellaparlants seriem mes propensos a deprendre valencià, per que d'u o d'un atre modo mos hauria identificar-mos en la nostra terra. De tots modos yo he possat tot el meu empenyorament en deprendre-lo, pero el reglat mediant les normes d'El Puig. De tots modos, aci queden expostes les meues reflexions, a soles em quede afegir que lo problema sobre el valencià-català, pareix tindre dificil solucio i un caracter sumament politic, segurament en mes interessos creats dels que puga imaginar, i lo tema llingüistic, etimologic, filologic, etic, huma... simplement pareix quedar relegat a un segon o tercer pla. Potser que algun dia arribe una persona que torne a posar les coses en el seu lloc, fins a que eixe dia arribe, esperem que no consiguen incloure lo terme català dins de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana. Dins d'uns mesos, espere poder comunicar-me en tots en el valencià regulat per les normes d'El Puig. ¡Vixca Valencia.!

No hay comentarios: