miércoles, 17 de noviembre de 2010

MEGALOMANIA PANCATALANISTA


Hoy recibo un correo electrónico de “Mosatros els valencians que, por su importancia histórica, es imprescindible darle la debida difusión, literalmente dice:

"Hola: Hay unos artículos de Agustí Galbis, de su blog, que me parecen muy interesantes para los aragoneses, y que investigan sobre una cita que los catalanistas utilizan para, supuestamente, demostrar que en Valencia se hablaba catalán en época de San Vicente Ferrer. Se refiere a que Dijo Vicente Ferrer que en los Serranos se habla una lengua entre catalán y castellano. Bueno, os dejo los enlaces que no se si en su momento los aporté.

Una de les cites mes airejades pels acatalanats en el seu rebordonit objectiu d´acabar en l´ultim rasquit d´autoestima del poble valencià, es aquella atribuida a sant Vicent Ferrer que forma part del sermo XCVIII “Fferia Vª”, sobre “els bens que rebem per les tribulacions i dolors d´este mon”, en el qual es llig: “Vosaltres de la Serrania, qui estats enmig de Castella e de Cathalunya e per ço prenets un vocable castellà e altre català. La nostra vida es al mig: dessus es la gloria e dejus es infern…” (Sermo nº 7 del vol. IV “Sermons” de “Els nostres classics”. 1977. p 64)

(...)

A partir de l´invent, com sant Vicent diu que els habitants de la “Serrania” prenen “un vocable castellà e altre català”, ensomien en que sant Vicent Ferrer li diu “català” a la llengua valenciana. Uns atres en mes poca vergonya, que ya es difícil, desvarien i diuen que com la comarca de “Els Serrans” no fita en Catalunya, aixo vol dir que sant Vicent Ferrer afirma ¡que Valencia es Catalunya!, alcançant el destrellat cotes inimaginables. Al respecte hem de saber, que tant la delimitacio com el nom actual de “Els Serrans”, son producte de la “Proposta de demarcacions territorials homologades” que publicà la “Conselleria d´Administració Pública” l´any 1988, existint precedents en les propostes de Felip Mateu i Llopis en 1933, de Emili Beüt i Belenguer en 1934, de Sanchis Guarner en 1966…

(...)

Pero anem a vore com tot es mes senzill, perque el sermo no va dirigit als “serrans valencians” i per tant no es tracta d´un “hapax legomenon”, quedant-se Enric Valor sense el seu unic “…ejemplo documentado…de que aquí se aplicase el nombre de “catalán” a la lengua”, falcant-se lo que consta en la tesis doctoral de Lluis Fornes, en la qual fent referencia al presunt “triomf del gentilici “català” com a nom de la llengua” del que parla Ferrando en el llibre nomenat diu: “En la mostra no trobem cap literat valencià que faça us del nom de llengua catalana”

Passem a contestar una primera pregunta ¿Existia en temps de sant Vicent Ferrer (1350-1419) un territori dit “Serrania”, que fitara en Catalunya i en Castella? I la resposta es afirmativa. “Serrania” era una de les tres governacions d´Arago desde 1348. Ho llegim en la p 135 del vol. 7 de “Anuario de estudios medievales” a on diu: “Desde 1348, la procuración se sustituyó por tres gobernaciones que englobaban varias sobrejunterías de Aragón: 1ª: Zaragoza con las de Zaragoza, Tarazona y Ejea, 2ª: Serranía con las de Calatayud, Daroca, Teruel, Ariza y Cetina, y 3ª: Huesca con las de Huesca, Jaca, Sobrarbe y los Valles”. Per la p 119 de “Aragón en la Edad Media‎”, sabem que Miguel Pérez de Zapata, fon governador de la “Serrania”. (ACA reg 953 fol 70 v).
En segon lloc, ¿Tenim referencies valencianes d´eixa “Serrania”? La resposta torna a ser afirmativa. El 13 d´octubre de 1335, els Jurats de la ciutat de Valencia parlaven de: “…la multitud de gents que de la Serrania e d´Arago son ya declinades e continuamente declinen de venir a la ciutat e al regne…” (AMV; Lletres missives f.45 v). Els Jurats, no poden ser mes clars. Si les gents de la “Serrania” venien a la ciutat e al regne, es perque ni estaven en la ciutat, ni en el regne. Eren els “serrans” que entraven en la ciutat de Valencia per la porta “dels Serrans”. En conclussio: tornem a comprovar, que la “Serrania” de que parla sant Vicent, no es troba en el regne de Valencia. Com ad algu pot sorpendre que els jurats parlen de la “Serrania” i de “Arago” independentment, recordar les paraules de Jaume I que consten en el “Llibre dels fets”: “…exim nos de Terol e entramnosen en Arago”, es dir, Terol, que com hem vist formà part posteriorment de la governacio de la “Serrania”, no es “Arago” per al rei en Jaume.

ETC...
http://agustigalbis.wordpress.com/2009/11/21/sant-vicent-ferrer-i-%E2%80%9Cvosaltres-de-la-serrania%E2%80%9D-i/

http://agustigalbis.wordpress.com/2009/11/21/sant-vicent-ferrer-i-%E2%80%9Cvosaltres-de-la-serrania%E2%80%9D-i-ii/

Es decir, que el mismo San Vicente Ferrer sabía que los aragoneses no hablaban catalán como tratan de vender ahora Iglésias, Carod y toda la tropa.

Saludos.

Pd: El blog de Galbis es una caña y posee documentación increíble.
-- Date una vuelta por
www.peramosatros.es y www.valenciafreedom.com

No hay comentarios: