viernes, 20 de agosto de 2010

BENVOLGUTS QUI SIGA.


Autor: Chimo Lanuza - Decembre 2002

Fins el moment en que vaig anunciar que s'esperava una sorpresa des de la di-Seccio de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V., m'he mantengut al marge de comentaris i retalls. Pero ya tinc ganes de dir alguna coseta.

Abans que res, disculpeu la llargaria del text, pero l'assunt ho requerix.

- Per als que diuen que faciliten l'escritura i aprenentage de la llengua i bla bla bla...: ¡Que fotut ho tindrien en totes les llengües fins el segle XVIII, segle en que es van introduir en l'ortografia!

- Quan deprenim una llengua tambe deprenim en ella la seua prosodia, la qual cosa vol dir que no necessitem estrictament cap de signe per a senyalar la silaba tonica i tot aixo que adorna les paraules (no nos enganyem: l'accent es un ornament... que queda sugerguai... i nos faria manco "diferents").

- No obstant, sempre hi ha metodos per a deprendre a reconeixer la tonicitat de les paraules.

- Les regles ortografiques no s'elaboren pensant en les persones que no saben parlar una llengua; precisament al contrari: pensant en els usuaris de tal llengua als quals se'ls proporciona un instrument SENZILL per a transcriure-la graficament. I, sense dubte, l'accent grafic no facilita l'escritura, mes be la dificulta. Aixo no se me pot negar pel simple fet de que son mes regles que s'han de deprendre i despres aplicar correctament (¡i recordar les excepcions i les excepcions a les excepcions, no ho oblidem!).
- Sempre havia considerat que havia segut una decisio valenta, vanguardista i capdavantera entre les llengües romaniques lo d'eliminar els accents. Tan emblematica resultava la no accentuacio com la reincorporacio de la ch i de la y, de manera que perdre qualsevol d'estes singularitats li lleva identitat a la nostra ortografia.

- L'accent grafic a soles servix per a cometre faltes d'ortografia. Es aixina de clar, no nos enganyem. I, posats a cometre faltes d'ortografia -segons l'oficialitat-, preferixc cometre-les per absencia d'accents (cosa que em diferencía) que per presencia d'ells (que nos obligarà a deprendre mes normes... cap a la globalisacio). D'una atra banda, en esta vida m'ha tocat ser professor de valencià (d'angles, de frances) i de castella. Tots sabeu que el castella nos l'infiltren des de totes bandes, vullc dir que es una llengua en molts grans i importants reforços -no cal nomenar-los-... ¿I sabeu quina es la falta ortografica que mes es comet?... ¡Premi: l'accent! Pero ¿a cas creeu que cometen faltes perque no es coneixen les normes?...¡No!: les faltes d'accentuacio -llevat de les impertinents excepcions- es cometen perque el subconscient de l'usuari considera innecessari eixe signe. Puix tots els chiquets parlen i lligen be. ¿I en el carrer? Podem vore -en castella- "chocolateria", "laser" o "(fax) publico"... I ningu dubta a on recau la tonicitat vocalica. ¿Per que sera...? ¡Per motius varis, entre els quals està la pressuncio de coneiximent de la llengua i la funcio referencial que predomina en eixos mensages que provoca una contextualisacio deïctica de les dites paraules!

- ¿Clamor popular per la reintroduccio dels accents? ¡Vinga ya! A un atre mercat en eixe raïm. Simplement es ridicul. Tots sabem que el clamor popular precisament està a favor de la seua eliminacio. Tots sabem tambe qui son les persones que estan tan interessades per la seua reintroduccio. No vaig a entrar en conjectures sobre el motiu d'este canvi ortografic -uns atres ya ho han fet-, pero lo que està ben clar es que si que hi ha un clamor popular -¡i, en alguns casos, historic!- per l'eliminacio de les terminacions -ada, per l'eliminacio de les h, per l'eliminacio d'arcaismes grafics (o zombis ortografics)... que arrosseguem pacientment. I unes atres coses mes per a facilitar -no dificultar- l'adequacio escrita de la llengua parlada. I es molt sospitos -digau-li estrany, si voleu- que, davant totes estes necessitats, es plantege, precisament... ¡la reincorporacio de l'accentuacio grafica! I, venint d'a on ve la proposta, puix clar, comprenc... comprenc que aixina serem "manco" diferents als ulls de... ¿Deu? Yo em pregunte: ¿vindran noves sorpreses mes avant?

Yo no tinc cap de complex i per aixo no em resulta molest ser diferent ni pertanyer a una minoria. No es que em vullga convertir en un model a seguir, pero lo que primer hem d'acceptar es la nostra diferencia. Assumir-la i potenciar-la, defendre-la en coherencia (no anar i vindre, com els marors de la mar: aixo denota la falta de fe en lo teu i tots sabem que tenim molts marors en el valencianisme). Es mes, si hi ha coses que nos puguen ajudar a diferenciar-nos mes encara, s'ha d'accentuar (eixes diferencies, vullc dir). Es un criteri ABSOLUTAMENT LLEGITIM. Tot lo demes, son complexos d'inferioritat.
El problema es que hi ha gent que no aplega a entendre que Valencia i el valencià estan per damunt de nosatres... i no li estem fent cap de favor dubtant de la seua singularitat i posant-li vestits que no accentuen -¡caram, en la parauleta!- l'identitat danyada. Sabeu que la nacio, els simbols d'dentitat, inclus l'historia, la cultura i la llengua..., si no existixen i es vol construir una consciencia de poble, simplement s'inventen (i, si no, que li ho pregunten als bascs o als catalans, per ser els dos casos mes coneguts per a nosatres).

Disculpeu-me novament per l'extensio del mensage, pero es que em repategen els complexos -siguen de la naturalea que siguen-.

No hay comentarios: