Autor: GONZALO ROMERO CASAÑA
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
Es tal vegada molt dificil intentar reduir la vida d’este “homenot” de la cultura valenciana, en unes llinees, pero entra en lo meu desig arrivar a vosatros i transmitir-vos a traves de un breu relat de la biografia d’este insigne valencià, el mensage de trevall, abnegacio i sacrifici que han segut la constant en la vida del nostre Don José María.
Don José Guinot Galán naix el 11 de febrer de 1907 en la localitat castellonenca d’Artana fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida mor son pare deixan viuda a sa mare que es trova en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.
Al haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.
Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspentor de l’epoca. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a Mossen Avella capella beneficiat en Artana.
D’aquella epoca en Artana don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educacio fou s’agüelo, secretari de l’Ajuntanet d’Artana, qui li va prohibir parla la llengua valenciana , negant-se don José María a dita imposicio argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabasada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capella pensaren que el jove don José María cumplira en eixa ilussio ara depositada en ell , i en la ilusio de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix la economia familiar era molt limitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.
Als nou anys fa el primer curs de seminarista a Artana per lliure examinant-lo en el seminari de Tortosa, a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el seminari no mes torna a Artana en estiu i nadal, transcurrin en la ciutat de l’Ebre la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianista, enviant als Jocs Florals de Burriana un articul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les normes del 32 en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.
President de l´ Associacio Cultural Cardona i Vives de Castello
Vicepresident de la Federacio Coordinadora
d´Entitats Culturals del Regne de Valencia
Es tal vegada molt dificil intentar reduir la vida d’este “homenot” de la cultura valenciana, en unes llinees, pero entra en lo meu desig arrivar a vosatros i transmitir-vos a traves de un breu relat de la biografia d’este insigne valencià, el mensage de trevall, abnegacio i sacrifici que han segut la constant en la vida del nostre Don José María.
Don José Guinot Galán naix el 11 de febrer de 1907 en la localitat castellonenca d’Artana fill de Josep i de Maria Rosa . Als nou mesos de vida mor son pare deixan viuda a sa mare que es trova en dos fills Ana i Josep Maria, als que trau cap avant en aquells dificils anys.
Al haver faltat son pare, sa mare es torna a casar, fruit d’eixe matrimoni son els seus germans Ricardo, Rafael, Deogracias i la chica Rosita.
Assistix molt poquet a l’escola publica i se li busca un professor particular al que lo menut Don José María tambe se negaba, sent s’agüelo, el que basto en ma va fer anar a costura, aon al poc temps ya estava fent discursos davant de l’inspentor de l’epoca. Fins als nou anys la seua vida i la seua educacio transcurrixen en Artana tenint al final d’esta etapa com a educador a Mossen Avella capella beneficiat en Artana.
D’aquella epoca en Artana don José María lo primer que recorda es quan van possar les fonts publiques, les seues interpretacions en les obres de teatre que organisava en festes Mossen Avella En estos anys qui realment s’encarregà de la seua educacio fou s’agüelo, secretari de l’Ajuntanet d’Artana, qui li va prohibir parla la llengua valenciana , negant-se don José María a dita imposicio argumentant que mai li podria negar el dret a parlar el idioma de sa mare, degut a esta circunstancia no recorda haver tingut una infancia plena, no recorda haver-li tirat una pedrà a un gos, ni fer casi cap barrabasada, sempre actuava com un chiquet “modoset”. Degut a que s’agüelo sempre va voler ser capella pensaren que el jove don José María cumplira en eixa ilussio ara depositada en ell , i en la ilusio de sa mare de que el seu fill fora el retor d’Artana i puguera donar carrera als seus germans, puix la economia familiar era molt limitada, sent Don José María el que va traure als seus germans cap avant.
Als nou anys fa el primer curs de seminarista a Artana per lliure examinant-lo en el seminari de Tortosa, a on despres d’aprovar dit curs ingressa ya en ell. En el seu ingres en el seminari no mes torna a Artana en estiu i nadal, transcurrin en la ciutat de l’Ebre la seua joventut. Estant en Tortosa don José Maria sentix, encara que debilment les primeres “ramalaes” com a valencianista, enviant als Jocs Florals de Burriana un articul escrit en llengua valenciana , encara no s’havien publicat les normes del 32 en les que Don José Maria no ha escrit mai en sa vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario