Atlas Visual de la Comunitat Valenciana - Las Provincias.
L’historia de la casa Borja constituix una part destacà de l’historia del Regne de Valencia, una mostra molt ilustrativa d’un mon molt canviant i en movimient. En tot, al parlar dels Borja, sols es pensa en els grans Papes i personages molt coneguts, lo que supon l’oblit d’un sinfi d’aspectes significatius de l’historia d’est extensa familia. En freqüencia es deixen de costat els distints origens de les dos branques familiars –l’encapsalà per Roderic Gil de Borja i la dels Domenec de Borja- aixi com els distints avatars sufrits per els membres de les mateixes, fets estos que representen una clara mostra dels mecanismes de promocio social existentes en la Valencia baixmigeval.
ELS ORIGENS
Oriunda de la poblacio aragonesa del mateix nom, la familia Borja formà part de l’eixercit de Jaume I que conquistà Valencia en el 1.238. Com atres molts, despres d’esta data, s’establegueren en les terres conquistaes. En 1.244, nou membres del llinage Borja varen rebre del rei territoris al voltant de Xativa com a recompensa als merits contraiguts en la campanya militar. Pronte es convertiren en una de les families mes importants del lloc, hasda el punt de que Roderic Gil –güelo del futur Aleixandre VI- pogue emparentar en la noblea castellana mediant matrimoni. Allo permitiria a Aleixandre VI, ya nomenat Papa, afegir a l’antic escut d’armes dels Borja (el castell, les torres i el bou roig), les tres ralles doraes sobre tela blau d’eixa noble familia.
XATIVA, LA CIUTAT DELS BORJA
En la ciudad de Xativa existisen encara en l’actualitat, molts monuments que recorden la vinculacio en el passat en la poderosa familia Borja.
La familia Borja apareix, al llarc de l’historia, intimament lligà a les ciutats de Xativa i Gandia. De fet, la primera fon escenari de gran part de la vida i dels personages mes sobreixents de la Casa Borja.
En 1.244 Xativa fon conquistà per Jaume I, asignant-li un extens terme, des del Xuquer per la Canal de Navarres hasda la Font de la Figuera i la Vall d’Albaida. En 1.347 li fon reconegut el titul de ciutat per Pere II de Valencia, El Cerimonios, passant posteriormente a ser la capital de la “sutgovernacio de enllà lo Xuquer”. Ya en 1.413, Benet XII –el Papa Lluna- concedi a l’iglesia major lo ranc de Colegiata. En el sigle XV Xativa experimentà una nova epoca d’esplendor, gracies principalment a la familla Borja, que consegui per ad ella i els parents els mes alts llocs de l’Iglesia (dos Papes, bisbes, cardenals) i civils.
L’historia de la casa Borja constituix una part destacà de l’historia del Regne de Valencia, una mostra molt ilustrativa d’un mon molt canviant i en movimient. En tot, al parlar dels Borja, sols es pensa en els grans Papes i personages molt coneguts, lo que supon l’oblit d’un sinfi d’aspectes significatius de l’historia d’est extensa familia. En freqüencia es deixen de costat els distints origens de les dos branques familiars –l’encapsalà per Roderic Gil de Borja i la dels Domenec de Borja- aixi com els distints avatars sufrits per els membres de les mateixes, fets estos que representen una clara mostra dels mecanismes de promocio social existentes en la Valencia baixmigeval.
ELS ORIGENS
Oriunda de la poblacio aragonesa del mateix nom, la familia Borja formà part de l’eixercit de Jaume I que conquistà Valencia en el 1.238. Com atres molts, despres d’esta data, s’establegueren en les terres conquistaes. En 1.244, nou membres del llinage Borja varen rebre del rei territoris al voltant de Xativa com a recompensa als merits contraiguts en la campanya militar. Pronte es convertiren en una de les families mes importants del lloc, hasda el punt de que Roderic Gil –güelo del futur Aleixandre VI- pogue emparentar en la noblea castellana mediant matrimoni. Allo permitiria a Aleixandre VI, ya nomenat Papa, afegir a l’antic escut d’armes dels Borja (el castell, les torres i el bou roig), les tres ralles doraes sobre tela blau d’eixa noble familia.
XATIVA, LA CIUTAT DELS BORJA
En la ciudad de Xativa existisen encara en l’actualitat, molts monuments que recorden la vinculacio en el passat en la poderosa familia Borja.
La familia Borja apareix, al llarc de l’historia, intimament lligà a les ciutats de Xativa i Gandia. De fet, la primera fon escenari de gran part de la vida i dels personages mes sobreixents de la Casa Borja.
En 1.244 Xativa fon conquistà per Jaume I, asignant-li un extens terme, des del Xuquer per la Canal de Navarres hasda la Font de la Figuera i la Vall d’Albaida. En 1.347 li fon reconegut el titul de ciutat per Pere II de Valencia, El Cerimonios, passant posteriormente a ser la capital de la “sutgovernacio de enllà lo Xuquer”. Ya en 1.413, Benet XII –el Papa Lluna- concedi a l’iglesia major lo ranc de Colegiata. En el sigle XV Xativa experimentà una nova epoca d’esplendor, gracies principalment a la familla Borja, que consegui per ad ella i els parents els mes alts llocs de l’Iglesia (dos Papes, bisbes, cardenals) i civils.
No hay comentarios:
Publicar un comentario