Document num. 5
Font: Archiu Municipal de Valencia – Lletres Misives, 41 – f. 55.
Valencia, 26 d’abril de 1.520 – Carta dels Jurats al Rei notificant-li els proposits dels agermanats de nomenar sis jurats.
“Per atra havem scrit a sa real altesa donantli noticia com los menestrals de esta sua ciutat veentse tots enm armes units e agermanats y asagramentats fehan mes en pensament e axi ho volen posar per obra que puix no y ha potencia per a resistirlos, e sa Cesarea e Real Majestat es tant luny y sta tan ocuppada en sa buenaventurada partida que la electio ques ha de fer en la festa de Pasqua del Sant Sperit que ve de jurats se ha de fer a tota peticio y voluntat de aquells e que y ha de haver dos jurats menestrals prevint motin de hun privilegi del alt rey En Pere datus en Leyda ydus septembris MCCCXXVIIII, lo qual dispon que sien elects sis jurats, dos de la ma mayor e dos de la ma mijana e dos de la ma menor apres del qual privilegi hi ha molt atres privilegis parlant de eleccio de jurats, en los quals no se fa la dita distincio de mans e darrerament ab fur del alt rey Nanfos primer en l’any MCCCXXVIII en rubrica de electio de justicia e jurats; en lo fur primer es establit e ordenat perpetualment que dels sis jurats que ha de elegir los dos sien cavallers e generosos e los quatre ciutadans enseguint la disposicio del qual fur, lo qual es ley pactada e irrevocable la eleccio de jurats es stada feta de dos cavallers o genrosos y quatre ciutadans e james en nengun temps se vist ni es por trobar que nengun menestral ni artiste sia stat elegit en jurat, ans continet es stada feta eleccio de ciutadans quorum apnem no venen los menestrals ni artesans en esta manera es stat continuament servat y practicat o no es feta en aço perjuhi als menestrals ni per ço no son apartats del regiment de la ciutat, per que aquells son convocats e demanats en tots los actes que los jurats fan ab delliberacio del Consell en los cassos per furs y privilegis acordats y es lo nombre tan gran que es la maior part del Consell, de forma que si ells han de tindre dos jurats e la maior part del Consell a sa peticio, ni oos cavallers que seran elects en jurats ni los ciutadans serab jurats si sa Cesarea Majestat no sera servida en esta sua ciutat pot esser ben regida e governada.
“E perque apres de les grans turbacions que tenim en esta ciutat e tot lo Regne a causa de esta unio, fraternitat e germandat contra fursei privilegis del present Regne feta de la qual se han seguir molts desordens e inconvenients, los quals deixan de explicar per que speran de sa Cesarea Majestat que hi posara les mans y vostre saber y entendre lo perill en que sta posada esta ciutat e regne, la qual unio axi com comensant en sta ciutat ses ampliada per totes les ciutats e viles reals del present regne ab lo exemple de este regne para posar en los atres regnes, lo que no cumple a son servici ni dona loch a cosa tan nova e inaudita que la eleccio de jurats se fes de atra naturalea e calitat de personas que ses acostumada de fer e que aço se haja de fer ab lo imperei e potenciar que estos menestrals se han vendicat es totalmente sens remey de reparacio alguna la destruccio e depopulacio de esta ciutat e apres de tot lo regne.
“Per ço sa Cesarea Real Majestat recordant no que esta sua ciutat e los jurats que aquells regixen e la tenen acostumada per sa Real Altesa e han de regir e administrar aquella salvant la fidelitat de Sa Real Celsitut e al be publich y comu, e que axi ho tenim jurat en lo principi de vostres officis e aço es de servici de Sa Real Majestat e en dan de la republica e comunitat de aquelles introduhint coses tan noves e tan inaudites, havem acordat de tornar a soriure a Sa Real Majestat donantli noticia de esta tan gran novitat ques vol fer perque siem descarregatsa e Sa Real Majestat nos puixa redimir de culpa, besant ses reals mans e peus humilment, supplican a aquella no done loch a tan gran novitat apres de tants atres que tenim e vulla fer hi tal provisio e ab temps ans de la eleccio fehedora que nos altere ni mude la forma acostumada, ab imposicio de tantes y tans grans penes que sos reals manaments sian obedits.
“E nos volem oblidaar de dir a Sa Altesa que molts dels cavallers vists lo inconvenient tan apellat per a la jornada sen volen anar de la ciutat que sera lo principi de la nostra desolacio. E encara suplicam a Sa Real Altesa pose les mans en totes estes novitats conmocions e misions e desordens seguits novament no sols en la ciutat e mes en tot lo regne e faray tal provisio que sia servici de nostre Senyor Deu Sa Real Celsitut e que tots puixan viure en pau e justicia en lo redreç de la qual gran part e quasi la major de la provisio fahedora per que tenin justicia tot se fara e los pobles viuran en pau e Vostra Catolica Majestat complira al que es obligat com a Rey e Senyor de provehir en la bona administracio de la justicia, e tindre sos regnes en pau e concordia y supplican la inmensa Trinitat guarde y prospere la imperial persona an trihunfo, victoria y gloria de sos enemichs de la vosta ciutat de Valencia a 26 de abril de 1.520.
Font: Archiu Municipal de Valencia – Lletres Misives, 41 – f. 55.
Valencia, 26 d’abril de 1.520 – Carta dels Jurats al Rei notificant-li els proposits dels agermanats de nomenar sis jurats.
“Per atra havem scrit a sa real altesa donantli noticia com los menestrals de esta sua ciutat veentse tots enm armes units e agermanats y asagramentats fehan mes en pensament e axi ho volen posar per obra que puix no y ha potencia per a resistirlos, e sa Cesarea e Real Majestat es tant luny y sta tan ocuppada en sa buenaventurada partida que la electio ques ha de fer en la festa de Pasqua del Sant Sperit que ve de jurats se ha de fer a tota peticio y voluntat de aquells e que y ha de haver dos jurats menestrals prevint motin de hun privilegi del alt rey En Pere datus en Leyda ydus septembris MCCCXXVIIII, lo qual dispon que sien elects sis jurats, dos de la ma mayor e dos de la ma mijana e dos de la ma menor apres del qual privilegi hi ha molt atres privilegis parlant de eleccio de jurats, en los quals no se fa la dita distincio de mans e darrerament ab fur del alt rey Nanfos primer en l’any MCCCXXVIII en rubrica de electio de justicia e jurats; en lo fur primer es establit e ordenat perpetualment que dels sis jurats que ha de elegir los dos sien cavallers e generosos e los quatre ciutadans enseguint la disposicio del qual fur, lo qual es ley pactada e irrevocable la eleccio de jurats es stada feta de dos cavallers o genrosos y quatre ciutadans e james en nengun temps se vist ni es por trobar que nengun menestral ni artiste sia stat elegit en jurat, ans continet es stada feta eleccio de ciutadans quorum apnem no venen los menestrals ni artesans en esta manera es stat continuament servat y practicat o no es feta en aço perjuhi als menestrals ni per ço no son apartats del regiment de la ciutat, per que aquells son convocats e demanats en tots los actes que los jurats fan ab delliberacio del Consell en los cassos per furs y privilegis acordats y es lo nombre tan gran que es la maior part del Consell, de forma que si ells han de tindre dos jurats e la maior part del Consell a sa peticio, ni oos cavallers que seran elects en jurats ni los ciutadans serab jurats si sa Cesarea Majestat no sera servida en esta sua ciutat pot esser ben regida e governada.
“E perque apres de les grans turbacions que tenim en esta ciutat e tot lo Regne a causa de esta unio, fraternitat e germandat contra fursei privilegis del present Regne feta de la qual se han seguir molts desordens e inconvenients, los quals deixan de explicar per que speran de sa Cesarea Majestat que hi posara les mans y vostre saber y entendre lo perill en que sta posada esta ciutat e regne, la qual unio axi com comensant en sta ciutat ses ampliada per totes les ciutats e viles reals del present regne ab lo exemple de este regne para posar en los atres regnes, lo que no cumple a son servici ni dona loch a cosa tan nova e inaudita que la eleccio de jurats se fes de atra naturalea e calitat de personas que ses acostumada de fer e que aço se haja de fer ab lo imperei e potenciar que estos menestrals se han vendicat es totalmente sens remey de reparacio alguna la destruccio e depopulacio de esta ciutat e apres de tot lo regne.
“Per ço sa Cesarea Real Majestat recordant no que esta sua ciutat e los jurats que aquells regixen e la tenen acostumada per sa Real Altesa e han de regir e administrar aquella salvant la fidelitat de Sa Real Celsitut e al be publich y comu, e que axi ho tenim jurat en lo principi de vostres officis e aço es de servici de Sa Real Majestat e en dan de la republica e comunitat de aquelles introduhint coses tan noves e tan inaudites, havem acordat de tornar a soriure a Sa Real Majestat donantli noticia de esta tan gran novitat ques vol fer perque siem descarregatsa e Sa Real Majestat nos puixa redimir de culpa, besant ses reals mans e peus humilment, supplican a aquella no done loch a tan gran novitat apres de tants atres que tenim e vulla fer hi tal provisio e ab temps ans de la eleccio fehedora que nos altere ni mude la forma acostumada, ab imposicio de tantes y tans grans penes que sos reals manaments sian obedits.
“E nos volem oblidaar de dir a Sa Altesa que molts dels cavallers vists lo inconvenient tan apellat per a la jornada sen volen anar de la ciutat que sera lo principi de la nostra desolacio. E encara suplicam a Sa Real Altesa pose les mans en totes estes novitats conmocions e misions e desordens seguits novament no sols en la ciutat e mes en tot lo regne e faray tal provisio que sia servici de nostre Senyor Deu Sa Real Celsitut e que tots puixan viure en pau e justicia en lo redreç de la qual gran part e quasi la major de la provisio fahedora per que tenin justicia tot se fara e los pobles viuran en pau e Vostra Catolica Majestat complira al que es obligat com a Rey e Senyor de provehir en la bona administracio de la justicia, e tindre sos regnes en pau e concordia y supplican la inmensa Trinitat guarde y prospere la imperial persona an trihunfo, victoria y gloria de sos enemichs de la vosta ciutat de Valencia a 26 de abril de 1.520.
No hay comentarios:
Publicar un comentario