viernes, 9 de abril de 2010

EUNUCS


Del grec Eunouchos; d’Eune, llit, i Echein, tindre, guardar. Home castrat, que se destina en els Serrallos a la custodia de les dones. En l’historia antiga i oriental, ministre o empleat favorit d’un rei: jefe de cambra d’un monarca, o costudi del dormitori regi, sense estar castrat. Fanatics del sigle III que es mutilaven voluntariament per a no incurrir en el pecat de la carn.

Notese acerca de la propietat d’esta veu que en lo seu sentit etimologc i primitiu no dugue la significacio de la castracio del sujet com a caracter distintiu del carrec d’ajuda de cambra o jefe del dormitori real. El atribuir a tot aquell a qui l’historia crida eunuc la castracio com a qualitat inseparable del carrec, es un abus d’orige relatiu modern.

Una tradicio que acull Aniano Narcelino, segons la qual l’institucio dels eunucs s’atribuix a la llegendaria Semiramis, pareix indicar que la cuna de la mateixa fon l’antiga Mesopotamia.

Hi hagueren eunucs en Asiria, Israel, Persia, Grecia, Egipto, Etiopia i la India, i segons aferma Gibbon, constituiren una de les plagues morals en les corts dels emperaors Gordia III, Constanci, Honori i Arcadi. En China els eunucs es trobem en lo sigle VIII ans de J.C. Aci n’hi ha que insistir en l’observancia de que no tots els personages a quins historicament s’han cridat eunucs foren varons castrats. Segons tota provabilitat, Putifar eunuc del Faraon, en Egipto, era el majordom del palau i mestre de la cambra regia, siguent casat i hasda havent tingut fills.

U dels punts mes dificils de resoldre en esta materia es l’orige del sacerdot eunuc. El cult d’Artemisa, en el santuari d’Efeso, estava a carrec no a soles de vergens, sino tambe d’eunucs i ho heren aixi mateix els sacerdots d’Atargatis. La diosa cridá d’Hecate, adorá en Lagina, tenia entre ses serviors a eunucs i els sacerdots eunucs de Cibeles son universalment coneguts. Sobre este particular, L. H. Gray diu que l’orige dels sacerdots eunucs es remonta al culte d’esta ultima divinitat. Que Attis, colateral masculi de Cibeles, s’haguera castrat o no a si mateix, es cosa que antigament doná peu a hipotesis molt divergents.

“La castracio d’un Deu era cosa que no extranyava gens als grecs, despres de les llegendes relatives a Urano i Cronos, encara que estes no tenen res de comu en la llegenda d’Attis”. “La creacio del mit de la mutilacio d’Urano i Cronos es, provablement, una representacio de la separacio violenta de la terra i el firmament, dels quals alguns pobles, per eixemple, els polinesios, creuen que des d’un principi hi havien estat adherits formant un tot compacte”. La llegenda de la mutilacio d’Attis es, manifestament, un conat de justificacio respecte de la mutilacio dels sacerdots encarregats del seu cult, els quals, per regla general, es castraven a l’entrar al servici d’estes dioses”.

El que ha donat una explicacio mes adecuada als fets, es Farnell, al dir que la mutilacio requerida per a aplegar a sacerdot eunuc pogue obeir a un exces de misticisme, a un anhel estatic semblar-se a la divinitat a quin servici se dedicava el sacerdot i d’incorporar el poder de la mateixa, a favor de lo qual milita el fet de vestir-se els tals vestits femenis, tot en l’idea de completar la transformacio.

L’institucio de l’eunuc mereix estudiar-se mes detingudament, en respecte al mahometisme, per gojar en ell d’una situacio distinta (i des de luego no abyecta) de la que ocupa fora de la societat musulmana.

No obstant els consells de Mahoma, en els països musulmans son molt apreciats els esclaus que han sufrit esta mutilacio, i el valor d’un esclau eunuc fon sempre molt major que el d’un esclau no eunuc. Est apreciacio es la causa de la persistencia d’esta plaga social en una gran part del mon musulma. Entre els mahometans, ya des de molt antic s’empleaven els eunucs com a guardians dels harems i dels santuaris. Per ad este segon objecte eren enviats en calitat de presents, especialment a les mesquites de la Meca i Medina. En El Cairo la santa reliquia, la cridá camisa de Mahoma, estava custodia per un eunuc el que s’enviava des de Constantinopla per ad este objecte. Segons Lanci se’ls destiná a servicis baixos, i per regla general, se’ls cridá Agha, que significa “mestre”, “senyor”, afirmant-se que han hagut eunucs que han gojat de gran autoritat i influencia en les corts dels sobirans musulmans, entre ells Kafur-al-Ikhshidi, que en lo sigle X seguia en Egipto i Siria i a quina mort es feren publicament pregaries no a soles en lo seu rgne, sino tambe en la Meca.

Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrit 1.991 – Tom XXII – pag. 1346-
1347

No hay comentarios: