viernes, 5 de marzo de 2010

RITA BARBERÀ PREMIA AL CATALANISME



21 de diciembre de 2006

El passat dilluns un bon grapat de jovens valencians i valencianistes del G.A.V. Unes 80 persones, mes o manco, Acodiren a l’Ajuntament de Valencia a vore com discorria el parafernalic acte montat per la “senyora” Alcaldesa de Valencia per ad eixa vesprada-nit.

Eixe dia s’entregava un premi –entre atres- a Ascensio Figueres, presidenta de l’academia catalanista A.v.ll. A. Figueres -veïna de Nules-, afiliada i militant del PP i catalanista declarada.

Despres de sentir totes les bones, pero buides i falses paraules dites per ella, un discurs per cert calcat a tots els que sol i nos tenen acostumats als valencianistes des del PP, se li va dir en frases reinvindicatives i plenes de patriotisme valencià que la llengua valenciana no es ni ha segut mai catalana, que som valencians i que mai hem sigut catalans i un llarc palmito de veritats que es veu que a l’alcaldesa no li agradaren, i per aixo ordenà que el valencianisme alli present fora desallojat per mig de la policia municipal.

Despres han vingut les declaracions als mijos de comunicacio. Per part dels socialistes s’ha denunciat que se retiren les subvencions a entitats culturals valencianistes, com es el cas del G.A.V.

Una subvencio que no aplega a 400 € -per a tot un any- i que rep (perque aixina esta estipulat per llei) per impartir cursos de Llengua Valenciana (no el catala que impossa l’A.v.ll.), com tambe protestant per nostra participacio en la fira anual d’Expojove, lloc a on es difon nostre amor i defensa per nostra terra valenciana, identitat i personalitat, per part de les Joventuts del G.A.V. Ya sabem que als socialistes els va mes juar al paper de Judas el traidor, sí, el que va negar fins a tres voltes a Jesucrist, facilment es veu que existix el paralelisme en lo dit quan recordem les tristes images que verem des del socialisme governant quan “nostre amic” el charnego Carot Rovira impossà que 3 membres del partit socialiste negaren l’existencia de l’idioma valencià i per a mes inri fon per part de dos ¿valencians? Mª Teresa F. de la Vega veïna de Xativa i Jordi Sevilla veï de Russafa, el porrito de ZP possà la guinda de l’humillacio.

Com nos esperavem en el G.A.V. Han eixit els de sempre del PP rasgant-se les vestidures, diguent coses com que els socialistes volen els “països catalans” entre atres catalanades, pero es curios –per no dir penos directament- vore que en el beneplacit del PP el sistema educatiu valencià en practicament tots els seus nivells te a l’avast de qualsevol chiquet mapes dels inconstitucionals “països catalans” o directament imposicions falsaries en les netes i receptives ments de nostres chiquets de mes d’un mestre immersor catalaniste despreciant nostra milenaria Llengua Valenciana degradant-la ad un simple dialecte del català.

De Rita encara estem esperant alguna declaracio, i es que ya se sap que “qui calla otorga” i qui dona un premi ad un catalaniste…En quan a la desmarcacio d’alguns membres la seccio de Llengua i Lliteratura de la R.A.C.V. Del G.A.V. I demes entitats culturals participants del II Congres Internacional de la Llengua Valenciana, no nos ve de nou, ya que no conten en nosatros per a res des de fa molt de temps, ni tan sols per a defendre en les manifestacions a nostra terra valenciana de les intromissions catalanistes, unes manifestacions convocades, organisades o simplement ajudades a dur a terme per part de nostra entitat, nosatros que tantes voltes hem segut fidels a la RACV, ¿o ya no recorden des de la R.A.C.V. Lo que es demanava en la manifestacio de 1997? O que es consegui baix l’impetu del G.A.V. Que la R.A.C.V. Tinguera distincio de Real.

I es que “es de ser ben parit ser agraït”, en canvi per demanar-los obertament que expulsaren de la R.A.C.V. Als traïdors que tenen apesebrats dins de l’A.v.ll., des d’eixe moment s´han gelat les relacions – mes si cap- entre les dos Entitats.Deurien de vore en la RACV a on estan realment els valencianistes i no buscar el distanciament, i es que a la fi vullgam o no estem tots en el mateix barco i tenim el deure de conduir-lo a bon port, li pese a qui li pese.

No hay comentarios: