L'ACTUACIO CATALANISADORA DELS SOCIALISTES

Autor: Desconegut

El 19 de Septembre de 1982, la Consellera de Cultura i Educacio, Ampar Cabanes, autorisà l'ortografia general de la Llengua Valenciana, per a aplicar-la al mon de l'ensenyança. Se tractava de la normativa "cientifica", pensada i ajustada per al poble valencià, feta pels filolecs valencians de la Real Academia de Cultura Valenciana (Centre de Cultura Valenciana, fundat per la Diputacio de Valencia en 1915, seguint les mateixes pautes que l'homonima de Barcelona respecte a l'Institut d'Estudis Catalans)

Imprevisiblement, el govern d'UCD en el poder, perdia les eleccions estrepitosament, front a una avasalladora victoria del socialisme. Vintinou dies despres de l'entrada en vigor de la normativa aprobada per la Conselleria d'un govern legalment constituit, el nou Conseller de Educacio, soterrava aquell fet que haguera pogut ser el de la normalisacio pacificadora de la Llengua Valenciana.

En una majoria absoluta apabullant, el nou mandatari de l'Educacio, tan sutilment com nos va ensenyar a fer les coses durant tot el seu mandat, sense armar ni pols ni remoli, va conseguir que els mestres se doblegaren a les seues pretensions. Baix l'amenaça velada de quedar-se sense plaça, els va donar tres anys per a reciclar-se a la normativa catalana.

Se va fer desapareixer tot vestigi de l'ortografia autorisada per Cabanes que, en alguns llocs ya estava distribuida i, en un acte d'imposicio mes propi de les maneres hitlerianes, s'inicià l'invasio de l'administracio, radio, televisio, coleges, instituts, Universitats, etc, ordenant l'estudi de la llengua en la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans.

Esta actuacio totalitaria, sesgada i maliciosa, sense cap tipo de consense en les Corts Valencianes, hasta l'extrem de que no va necessitar cap decret o llei per a fer efectiva l'implantacio, que encara hui se seguix aplicant sense que s'arreplegue ni en la Llei d'Us del Valencia, ha conduit a crear una sarcia de filaments moguts des de la Conselleria d'Educacio, que a hores d'ara es imposible de desactivar. Ni tan sols el PP, partit governant en l'actualitat, ha pogut lliurar-se de tota la gent procliu a la causa catalanista, que el PSOE va instalar dins de totes les instancies de decisio. En la actualitat conviuen, lamentablement, i manegen els fils de l'educacio els mateixos comissaris. Les ilusions que el poble se fea durant la campanya electoral que dugue al PP al poder, de que anaven a resoldre el problema de la llengua, de res nos han servit, perque el problema, seguix, no igual, sino pijor que com estava fa uns anys.

S'esta comprovant un fenomen que, precisament, es el que l'invasor catalanisme buscava i la ma ejecutora del Conseller socialiste va ficar en practica: hui, quan els chicons finalisen els estudis ho fan totalment convençuts de que lo que els han ensenyat en les escoles es la Llengua Valencia i, inclus, se'ls ha menjat el cervell de tan gran manera que, no es que no sapien qui es Fullana, sino que tenen per catalans a Ausias March, a Joanot Martorell o al Tirant lo Blanch.

Per aixo creem, des d'esta Associacio Cultural, que l'encarrec del president Zaplana al CVC, no es mes que una fogida cap a vant. Una fogida cap a vant poc meditada, perque una vegada en l'informe del Consell en les seus mans, qui tindra que resoldre el conflicte sera el propi president i, llavors, s'haura de definir adoptant una postura politica sobre una questio que no es pot resoldre mes que per referendum i ya.

Ara, les forces secessionistes del catalanisme, s'estan aprofitant de la coyuntura actual i del tracte preferent per part dels politics. Per aixo ya se van sentint veus que demanen que la normativa aplicable a la llengua valenciana siga la que s'esta ensenyant en les escoles perque - diuen- es la legal i acceptada, quan de tot el mon es sabut, com ya hem dit, que l'aplicacio d'estes normes fon el producte d'una decisio totalitaria d'un conseller d'ingrata memoria, que ha contribuit, poderosament, a soterrar les ilusions d'aquells que verem en el PP, un raig d'esperança per mig del que recuperar la Llengua Valenciana, hasta hui denostada insidiosament i abolida casi totalment pel socialisme i la continuitat en l'accio del Partit Popular.