EL COMPROMIS DE CASP (I)

1.410: MOR SENSE SUCCESSOR EL REI EN MARTI I L’HUMA.

Autor: Desconegut

El 29 de març de 1.410 en lo monasteri de Valdoncellas va faltar el rei En Marti I de Valencia i I d’Arago l’Huma, deixant la corona sense successor per la llinea de varo i quedant extinguida sa dinastia que regnà en Navarra i Arago i que fundara cap a l’any 809 Inyigo Arista. Es va plantejar a sa mort un gran problema quel rei en vida va tractar de resoldre per tots els mijos encara que sen s’aplegar a conseguir-ho.

Com a conseqüencia d’esta mort i en cumpliment de l’ordenat pel difunt rei, li tindria que succeir aquell que segons dret i tradicio de la real primogenitura li perteneixera. Mentres es resolvia esta qüestio es va decidir que en els regnes i possessions del rei s’instaurara una forma de govern a imitacio de la republica, formant ses parlaments els orguens que hi havien de governar fins el nomenament del nou rei.

En cumpliment d’esta orde, els governaors o virreis d’Arago, Gil Ruis de Lihory i el del Regne de Valencia, Arnaldo Guillem de Bellera, convocaren a ses corresponents parlaments que triaren als següents nobles per a ocupar-se del govern en lo interregne. En Arago: son governaor; l’arquebisbe de Saragossa, el jurat major de Saragossa i nou personalitats de reconeguda solvencia; en lo Regne de Valencia es triaren la mitat dels representants del bando dels Vilaraguts, encapçalats per Pere Vilaragut i l’atra dels Centelles, encapçalats per Bernat de Centelles.

En vespres de la mort del rei els unics candidats que contaven en la cort eren Jaume d’Urgell i Lluïs d’Anjou, net de l’intrigant Violant de Bar, muller de En Joan I, germa del rei En Marti. Llavors, quant el rei volia tindre una reunio ab representants de tots ses regnes per a tractar del problema successori, les rivalitats entre les families valencianes retrasaven la reunio i quant el rei va faltar tots escomençaren a pendre partit per u u atre candidat. Lo trist de l’assunt es quel rei va faltar quant anava a llegitimar a son net bastart Frederic, per aixo es va traslladar de son residencia en Ballesguart al monasteri de Valdoncellas, on va morir en la matinà del dia 29 de març.

L’ultim monarca d’esta dinastia era prou callat i molt amic del retir pero no per a esquivar ses obligacions com a monarca, puix que ya havent vist sa discreccio i dots de governant, sino mes per devocio i pietat. Resava cada dia l’ofici que resen els clercs, escoltava tres misses, ornamentava capelles i iglesies, enraonava llargues conversacions en els monjos.

Tots els historiaors l’han lloat. Va ser u dels monarques mes justs i benignes i en sort en les relacions exteriors i el mes apreciat i respectat per ses subdits. Era bondados i pacific, inteligent pero poc actiu, recte pero a sovint irresolut, torturat per la debilitat fisica i per les desavencienes familiars. Segons Zurita, En Marti era molt just puix que des del començament de son regnat ordenà el seu consell en persones prudents, de gran experiencia i ben entenudes. L’esmentat historiaor acaba l’elogi del rei Marti l’Huma en este paraules: “Privadament era un home honest, erudit, lletrat, estudios, lliberal, inclinat sempre a la clemencia”.

Tal va ser l’ultim monarca de la dinastia introduida en el Regne de Valencia pel monarca Jaume I el Conquistador, dinastia que hi havia ocupat el tro d’Arago per espai de 248 anys i el de Valencia per 172 anys.