CALENDARI ARAP:
D’ell existisen dos epoques: 1ª l’anteislamica. Hasda el 412 de nostra era en l’Arabia usaven un any de dotze mesos, i eren estos:
1º Mutamer
2º Nadjir
3º Jawan
4º Sawan
5º Hinum
6º Ronnà
7º Asam
8º Adel
9º Nàtik
10º Waghel
11º Hewah
12º Barak
En la dita data estos noms foren reemplaçats, durant lo regnat de Kelab, rebesyayo de Mahoma, per estos atres, que son els subsistents en l’actual calendari arap:
1º Moharrem, mes sagrat 30 dies)
2º Safar, mer de la partida per a la guerra 29 dies)
3º Rabí I, primavera d’estiu 30 dies)
4º Rabi II, primavera d’estiu 29 dies)
5º Djumada I, sequera 30 dies)
6º Djumada II, sequera 29 dies) 354
7º Radjeb, abstinencia 30 dies) dies
8º Chaaban, germinacio 29 dies)
9º Ramadhan, gran calor 30 dies)
10º Chaval, emparellament dels animals 29 dies)
11º Dhulcàda, descans 30 dies)
12º Dhulhidjah, pelegrinacio 29 dies)
L’any anteislamic era llunar, i al notar al principi del sigle V l’atrás de la data de la celebracio de la pelegrinacio a la Meca, que ya per llavors es fea, i que deuria de fer-se en la primavera d’hivern, s’afegi a l’any un atre mes, el tretze. Per ad allo es va instituir el Nasi, ministre cridat tambe Calamma, que deuria cuidar de l’intercalacio i la proclamacio de l’any embolismic (Dimasah).
L’intercalacio fon prenida del judeus residents en Jathrib (Medina) i se la practicava en rao de set mesos en deneu anys, o, segons atres, de nou mesos cada ventiquatre anys; pero lo mes provable es que era d’un mes cada tres anys.
En l’any embolismic no es va conseguir, no obstant, la conciliacio perfecta en la marcha de les estacions, puix tres anys solars consten de 1095 dies i 17 hores aproximadament i tres anys araps (37 mesos) donen 1092 dies i 15 hores. Per aço, despres d’una serie de tres anys, l’escomençament de cada nova serie alcançava sobre l’any solar 3 dies i 2 hores aproximadament, i la pelegrinacio a la Meca en el transcurs dels 220 anys, hasda l’any 10 de l’hegira (632 de la nostra era) passá successivament d’octubre (del 412) hasda abril.
2ª epoca: Mahoma, que en el dit mes d’abril realiçà son segon viage a la Meca, tres mesos abans de la seua mort, prohibi l’intercalacio. Aixi es tornà a l’any llunar. Composant-se dotze llunacions de 354 dies, 8 hores i 48 minuts, i els dotze mesos soles de 354 dies. Per a compensar la diferencia es va dispondre que en cada periodo de trenta anys, hi hagueren onze superabundants, o siga de 355 dies: ho son el 2º, 5º, 7º, 10º, 13º, 16º, 18º,21º, 24º, 26º i 29º. Pero per no concordar, en est apanyo, l’any llunar en el tropic, el calendari mahometá es troba en perpetuo desacort en el nostre. He aci el calendari musulma en lo seu aspecte religios:
12 Rabi I. 1ª nit de veneracio per l’institucio dels grans misteris i veritats del mahometanisme: el naiximent del Profeta.
1er. Divendres Radjeb. 2ª nit de veneracio: concepcio del profeta.
27 Radjeb. 3ª nit de veneracio: asuncio del Profeta.
15 Chaaban. 4ª nit de veneracio, celebrá en mostres de temor i espant, perque es creu que en ella els angels a dreta i esquerra de l’home, escribint ses accions bones i roïnes, canvien els llibres.
Ramadhan. Tot consagrat al dejuni riguros en tota persona major d’edat.
27 Ramadhan. 5ª nit de veneracio: la dels misteris inefables. Les oracions fetes en la dita nit servixen lo mateix que les fetes durant mil llunes consecutives.
10 Chavàl. 6ª nit de veneracio: vespra del primer Beyran.
2-4 Chavàl. Festa del primer Beyran.
10 Dhulhdijah. Pelegrinacio a la Meca.
11-14 Dhulhidjah. Festa del segon Beyran.
Ademes te el calendari musulma quatres mesos sagrats. Per fi, en tables especials, sobre pergami o vitela, s’ndiquen cinc hores canoniques de l’oracio mahometana, les que se fixen per mig de tables astronomiques.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrid, 1991 – Tom. XXXVII pag. 768
D’ell existisen dos epoques: 1ª l’anteislamica. Hasda el 412 de nostra era en l’Arabia usaven un any de dotze mesos, i eren estos:
1º Mutamer
2º Nadjir
3º Jawan
4º Sawan
5º Hinum
6º Ronnà
7º Asam
8º Adel
9º Nàtik
10º Waghel
11º Hewah
12º Barak
En la dita data estos noms foren reemplaçats, durant lo regnat de Kelab, rebesyayo de Mahoma, per estos atres, que son els subsistents en l’actual calendari arap:
1º Moharrem, mes sagrat 30 dies)
2º Safar, mer de la partida per a la guerra 29 dies)
3º Rabí I, primavera d’estiu 30 dies)
4º Rabi II, primavera d’estiu 29 dies)
5º Djumada I, sequera 30 dies)
6º Djumada II, sequera 29 dies) 354
7º Radjeb, abstinencia 30 dies) dies
8º Chaaban, germinacio 29 dies)
9º Ramadhan, gran calor 30 dies)
10º Chaval, emparellament dels animals 29 dies)
11º Dhulcàda, descans 30 dies)
12º Dhulhidjah, pelegrinacio 29 dies)
L’any anteislamic era llunar, i al notar al principi del sigle V l’atrás de la data de la celebracio de la pelegrinacio a la Meca, que ya per llavors es fea, i que deuria de fer-se en la primavera d’hivern, s’afegi a l’any un atre mes, el tretze. Per ad allo es va instituir el Nasi, ministre cridat tambe Calamma, que deuria cuidar de l’intercalacio i la proclamacio de l’any embolismic (Dimasah).
L’intercalacio fon prenida del judeus residents en Jathrib (Medina) i se la practicava en rao de set mesos en deneu anys, o, segons atres, de nou mesos cada ventiquatre anys; pero lo mes provable es que era d’un mes cada tres anys.
En l’any embolismic no es va conseguir, no obstant, la conciliacio perfecta en la marcha de les estacions, puix tres anys solars consten de 1095 dies i 17 hores aproximadament i tres anys araps (37 mesos) donen 1092 dies i 15 hores. Per aço, despres d’una serie de tres anys, l’escomençament de cada nova serie alcançava sobre l’any solar 3 dies i 2 hores aproximadament, i la pelegrinacio a la Meca en el transcurs dels 220 anys, hasda l’any 10 de l’hegira (632 de la nostra era) passá successivament d’octubre (del 412) hasda abril.
2ª epoca: Mahoma, que en el dit mes d’abril realiçà son segon viage a la Meca, tres mesos abans de la seua mort, prohibi l’intercalacio. Aixi es tornà a l’any llunar. Composant-se dotze llunacions de 354 dies, 8 hores i 48 minuts, i els dotze mesos soles de 354 dies. Per a compensar la diferencia es va dispondre que en cada periodo de trenta anys, hi hagueren onze superabundants, o siga de 355 dies: ho son el 2º, 5º, 7º, 10º, 13º, 16º, 18º,21º, 24º, 26º i 29º. Pero per no concordar, en est apanyo, l’any llunar en el tropic, el calendari mahometá es troba en perpetuo desacort en el nostre. He aci el calendari musulma en lo seu aspecte religios:
12 Rabi I. 1ª nit de veneracio per l’institucio dels grans misteris i veritats del mahometanisme: el naiximent del Profeta.
1er. Divendres Radjeb. 2ª nit de veneracio: concepcio del profeta.
27 Radjeb. 3ª nit de veneracio: asuncio del Profeta.
15 Chaaban. 4ª nit de veneracio, celebrá en mostres de temor i espant, perque es creu que en ella els angels a dreta i esquerra de l’home, escribint ses accions bones i roïnes, canvien els llibres.
Ramadhan. Tot consagrat al dejuni riguros en tota persona major d’edat.
27 Ramadhan. 5ª nit de veneracio: la dels misteris inefables. Les oracions fetes en la dita nit servixen lo mateix que les fetes durant mil llunes consecutives.
10 Chavàl. 6ª nit de veneracio: vespra del primer Beyran.
2-4 Chavàl. Festa del primer Beyran.
10 Dhulhdijah. Pelegrinacio a la Meca.
11-14 Dhulhidjah. Festa del segon Beyran.
Ademes te el calendari musulma quatres mesos sagrats. Per fi, en tables especials, sobre pergami o vitela, s’ndiquen cinc hores canoniques de l’oracio mahometana, les que se fixen per mig de tables astronomiques.
Font: Enciclopedia Universal Ilustrá – Espasa-Calpe – Madrid, 1991 – Tom. XXXVII pag. 768
No hay comentarios:
Publicar un comentario