Secta islamica saharaui la principal de la Lamtuníes, fundá en 1402 pel faqui Abd-Allah Ibn Yasin; de carácter regligios. Pretenien restablir les teories coraniques de Malik. Lo seu nom significa “consagrat a Deu”, i inspirats per lo seu fanatisme mamprengueren la guerra santa hasda formar un gran imperi: des d’Argel al Senegal. Aplegaren a Espanya en ajuda dels reis de taifes en Toledo. Dirigits per Yusuf Ibs Tasfin, feren la primera incursio en 1086, vencent als cristians en la batalla de Sagrajas (Badajoz); la segon en 1088, en que expulsaren als cristians d’Aledo (Murcia) encara que no aplegaren a vercer-lo’s. En la tercera, fracassaren en la conquista de Toledo (1090), per lo que Yusuf Ibn Tasfin regresá al Marroc tras destronar als reis de les taifes (taifa) meridionals d’Al-Andalus, que estaven en relacions en els castellans. Pero son eixercit fon reconquistant una a una les taifes peninsulars: Murcia (1091), Denia, Xativa i Alzira (1092), Tortosa (1098).
La conquista de Valencia fon mes tardana: tras la mort d’El Cit, quedá ama de la plaça la seua muller Na Gimena, quina en l’atac dels almoravits, enviá al bisbe Geronim de Perigord per a demanar ajuda a Alfons VI. Pero, a l’empijorar la situacio, despres de nous meses de siti, el rei castellá aconsellá que evacuara la ciutat i, despres de cremar-la, ixquera per Setaigües i Salvacanyet cap a Toledo (1102).
Els aragonesos abandonaren tambe el castells que posseien en el Maestrat. Als dos mesos de conquistá Valencia, fon nomenat primer governaor Abd-Allah Ibn Fatima, qui atacá Saragossa per propia iniciativa, pero no es va conseguir la conquista hasda l’any 1110, en que el nou governaor de Valencia, Muhammad Ibn Hayy, guanyá per a la jurisdiccio de Valencia les regions d’Albarracin, Tortosa, Lleida i Saragossa . Mes tart, Tortosa, Valencia, Xativa i Denia foren incloses en la regio meridional d’Al-Andalus; en totes elles s’acunyaren dinars d’or en la Seca de Valencia (480-537 de l’Hegira).
Estaven governaes per membres de la familia Ibn Tasfin que foren nomenats emirs (emir). En l’aplegá dels nous dominaors africans, els almohades, i desorganisat l’imperi almoravit, corrompit ademes en contacte en la civilisacio hispano-musulmana, hi hagueren d’emigrar be a Africa be a la zona cristiana de la peninsula.
En lo Regne de Valencia queden numerosos vestigis toponimics de s’estancia, com Adzeneta, nom donat pels nomades berebers Az-Zeneta; Senaja (Plana Baixa) i Senija (Marina Baixa), dels sedentaris berebers Sinhya; Miravet (Plana Alta), del carrec muratibun, voluntaris islamics per a fer la guerra santa, semejant als cavallers de les Ordens Militars que mes tart tindrien els cristians; Vall d’Almonesir (Alt Palancia), del latinisme Al-Munastir, nom donat als convents fortificats dels almoravits. No obstant, sempre foren considerats com estranngers, i eixerciren un paper esterilisant en el camp cultural, imposant per la forçá l’arap dialectal i l’africanisacio intransigent.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia1.972 – Tom I – pag. 205-206.
La conquista de Valencia fon mes tardana: tras la mort d’El Cit, quedá ama de la plaça la seua muller Na Gimena, quina en l’atac dels almoravits, enviá al bisbe Geronim de Perigord per a demanar ajuda a Alfons VI. Pero, a l’empijorar la situacio, despres de nous meses de siti, el rei castellá aconsellá que evacuara la ciutat i, despres de cremar-la, ixquera per Setaigües i Salvacanyet cap a Toledo (1102).
Els aragonesos abandonaren tambe el castells que posseien en el Maestrat. Als dos mesos de conquistá Valencia, fon nomenat primer governaor Abd-Allah Ibn Fatima, qui atacá Saragossa per propia iniciativa, pero no es va conseguir la conquista hasda l’any 1110, en que el nou governaor de Valencia, Muhammad Ibn Hayy, guanyá per a la jurisdiccio de Valencia les regions d’Albarracin, Tortosa, Lleida i Saragossa . Mes tart, Tortosa, Valencia, Xativa i Denia foren incloses en la regio meridional d’Al-Andalus; en totes elles s’acunyaren dinars d’or en la Seca de Valencia (480-537 de l’Hegira).
Estaven governaes per membres de la familia Ibn Tasfin que foren nomenats emirs (emir). En l’aplegá dels nous dominaors africans, els almohades, i desorganisat l’imperi almoravit, corrompit ademes en contacte en la civilisacio hispano-musulmana, hi hagueren d’emigrar be a Africa be a la zona cristiana de la peninsula.
En lo Regne de Valencia queden numerosos vestigis toponimics de s’estancia, com Adzeneta, nom donat pels nomades berebers Az-Zeneta; Senaja (Plana Baixa) i Senija (Marina Baixa), dels sedentaris berebers Sinhya; Miravet (Plana Alta), del carrec muratibun, voluntaris islamics per a fer la guerra santa, semejant als cavallers de les Ordens Militars que mes tart tindrien els cristians; Vall d’Almonesir (Alt Palancia), del latinisme Al-Munastir, nom donat als convents fortificats dels almoravits. No obstant, sempre foren considerats com estranngers, i eixerciren un paper esterilisant en el camp cultural, imposant per la forçá l’arap dialectal i l’africanisacio intransigent.
Font: Gran Enciclopedia de la Regio Valenciana – Valencia1.972 – Tom I – pag. 205-206.
No hay comentarios:
Publicar un comentario