VALENCIANISME SOCIO-CULTURAL Y POLITIC (III)

Pep Guillen y Milla
Juny del 2003

2. Els valencians i ses senyes d’identitat

La Llei de Simbols num. 8/1984 establi els simbols representatius de la Comunitat i la seua utilisacio, llei que no fa mes que plasmar en el DOGV lo que els valencians ya ne teniem assumit des de fa moltissims anys, i per tant, de vital importancia perque està clar que encara que els valencians no necessitavem d’una Llei de Simbols promulgà posteriorment a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, per a saber quins ne son els nostres simbols. Si que es de justicia dir que en esta llei es tallen d’arraïl totes les interpretacions partidistes de la nostra simbologia. Si be es cert, tot n’hi ha que dir-ho, hui per hui existixen ajuntaments i centres oficials en els que encara no son acceptats, especialment, la real senyera.

Tenim molt clar qui es lo nom historic i, per tant actual, de les nostres terres, indiscutiblement: Regne de Valencia, primer moro i, des del 9 d’octubre de 1.238, cristia, com a consequencia de la reconquista que dugue a terme el rei Jaume I El Conquistaor. No obstant, seria convenient fer constar que mes que una reconquista fon negociacio entre Jaume I i Zayyan, ultim rei del Regne Moro de Valencia, produint-se l’entrà del cristia en la Ciutat de Valencia, Cap i Casal del Regne, sense derramament de sanc.

Tenim molt clar quina es la nostra bandera, i no des de fa xixanta anys com els enemics de la Patria Valenciana volem fer creure als desinformats. La nostra Senyera coronà naix en el sigle XIV per concessio del rei Pere II de Valencia, El Cerimonios o del Punyalet, decretant la composicio de la mateixa en les quatre barres roges, sobre fondo groc i en el blau junt a l’asta, blau que representa la realea a on va sobreposta una corona real desplegà.

Tenim molt clar quin es l’himne de la nostra terra valenciana: El que va compondre el mestre Josep Serrano en lletra del poeta valencià Maximilia Thous per a l’Exposicio Regional Valenciana de l’any 1908. Hinme acceptat pels valencians com a propi de la seua particular idiosincrasia. No obstant, en el devenir dels temps i com a consequencia de la marginacio que a la Comunitat Valenciana se le te des del govern central, per motius que mes avant raone, considere que les dos estrofes que fan referencia a...........

Per a ofrenar
noves glories a Espanya......

deuen de ser sustituides per

Tots baix els plecs
de la nostra Senyera.......